Destacados
Cultura
Fundación Mutua Levante lliura els premis a les guanyadores del concurs fotogràfic del CIP FP Batoy
Foto tercer premi: Nuria Llopis
Fundación Mutua Levante ha lliurat els premis a les tres guanyadores del concurs fotogràfic organitzat pel CIP FP Batoi titulat ‘La Felicitat’. Les premiades han sigut: Silvia Sanchís (1º premi), Maria Merlos (2º premi) i Nuria Llopis (3º Premi). Les guanyadores han gravat el següent vídeo on donen la seua visió sobre el concurs i […]
Cultura
Alcoi, el cinema que s’envola
Octubre de 2003 va ser una data crítica per la història cinematogràfica local, perquè es va inaugurar el Centre Comercial i d’Oci Alzamora, que incloïa un grup de petites sales d’exhibició
Alcoi ha esdevingut una ciutat sense cinema? És molt possible. La realitat, és a dir, allò que és tangible, empíricament constatable, és que hui, la resposta és sí; demà, veurem, encara que, en aquesta qüestió, em sent pessimista, perquè els antecedents i la situació no són favorables.
Cultura
Allô, ¿la Tierra?
Fundación Mutua Levante presenta una exposición de Miguel Ángel Pons
Fundación Mutua Levante presenta la exposición «Allô, ¿la Tierra?» del artista Miguel Ángel Pons. La inauguración virtual tendrá lugar en jueves 18 de junio a las 20’00 a través de los canales de Fundación Mutua Levante.
Cultura
Ha callat ‘la paraula d’alcoiana’
Francesc Pou, 13/01/2020

La més alcoiana de les figures senyeres de la literatura en llengua catalana ens ha deixat avui. Tenia 76 anys, una il·lusió vital i una fe contagiosa en tot allò que creia i proclamava enlairada als quatre vents. La degana de les lletres en la nostra llengua va nàixer a la nostra ciutat l’any 1943, filla del professor Simó, molt conegut al món educatiu local de l’època, no debades té un carrer dedicat al barri de la Font Dolça.

Llicenciada en Filosofia a la Universitat de València, prengué contacte amb el cercle de Joan Fuster, fet aquest que de ben segur acabaria d’orientar el seu catalanisme social i cultural. Tot seguint els passos del seu progenitor es dedicà primerament a l’ensenyament i va exercir-ne de professora a Bunyol, València, Figueres i, a partir de 1973 a Barcelona, on s’hi instal·là definitivament.  Durant onze anys (1972-1983) dirigí la revista Canigó, que havia fundat el seu marit, Xavier Dalfó, la qual esdevingué la veu literària dels Països Catalans durant el tardofranquisme i l’època de la Transició. Ha estat professora de la Universitat Pompeu Fabra, a la Facultat de Traducció i Interpretació, i al 1995 es doctorà en Filologia Romànica.

Membre activa i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana en va ocupar la vicepresidència entre el 1985 i el 1988. El 1999 li fou concedia la Creu de Sant Jordi de la Generalitat catalana. Posteriorment rebria el premi trajectòria del Llibre en català (2013), el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors i també els dos premis que, segons paraules d’ella, més s’ha estimat: el Premi d’honor de les Lletres Catalanes (2017) i quatre anys abans, la Medalla d’Or de la Ciutat d’Alcoi. Considerada l’autora més llegida de la literatura catalana actual, ens deixa un llegat de més de 50 llibres, a banda de ser una de les veus més actives en favor de la llibertat, de la situació de les dones i de la infància.

Del Principat estant, proclamà tothora la seua filiació alcoiana, de la qual se sentia ben orgullosa. Sempre que la seua feina li ho permetia es desplaçava a la nostra ciutat, l’amor per la qual estengué no sols al si de la família, sinó a tots els àmbits dels Països Catalans on la seua veu ressonava amb la força i la contundència que la caracteritzaven. Als darrers anys col·laborà amb l’emissora de Ràdio Alcoi de la Cadena Ser, on regularment, enviava una columna d’opinió escrita i enregistrada, la qual sempre finalitzava dient: “paraula d’alcoiana”.

Doncs bé, aquesta paraula d’alcoiana ha caigut en el silenci. Ara ens toca a tots els seus paisans, lectors i admiradors en general, que en som un bon grapat, no permetre que aquesta paraula caiga en l’oblit. La condició de medalla d’or ens obliga al record perpetu d’una dona que mitjançant la seua activitat i presència ha col·locat el nom d’Alcoi en un lloc ben visible al mapa del territori de la llengua comuna. Quan el cor es recupere del colp que ha suposat el seu traspàs caldrà treballar en la fidelització de la seua memòria. I el nostre Ajuntament li correspon ser-ne el capdavanter, sense oblidar a tantes institucions culturals com hi ha a la nostra ciutat. Isabel-Clara Simó no pot ni ha de caure en el mateix oblit que el silenci administratiu que la Casa Consistorial ha imposat a algunes figures senyeres de la nostra història cultural, el darrer episodi del qual ha estat l’actor Pep Cortés, amb qui compartí potser l’única incursió de Simó al món del teatre, un monòleg que tractava la violència de gènere amb la crudesa que demanava la realitat de les notícies.

Li ho devem a una escriptora que tingué la nostra ciutat com a referent literari. Recordem sinó les novel·les “Júlia”, “El mas del diable” o el llibre de relats “Alcoi-Nova York”. I ja que parlem de la seua producció literària, no podem oblidar “La salvatge” que recrea el mite del Pigmalió, “El gust amarg de la cervesa”, “Amor meva”, “Homes”, “Dones”,”El meu germà Pol”, “Un tros de cel”, “Jonàs”, o “És quan miro que hi veig clar”, llunyana en el temps.

Descanse en pau aquesta escriptora alcoiana fins el moll de l’os, referent de tota una generació que trobà a les planes dels seus llibres, la clau per comprendre i participar activament en totes les qüestions socials i culturals que defineixen la singularitat dels països de parla catalana. Que la terra et siga lleu, Isabel.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario