Màxima expectació per vore l’ alcoià Ernesto Llorens en un concert, organitzat pel Jazz Club el Mussol ,que no va defraudar.Ernesto i els tres músics que l’acompanyaven van fer una actuació molt completa en el Pub Harlem.Ernesto Llorens va oferir un concert exigent, difícil, amb un poc de swing, un poc de ‘gipsy’ i molt del seu estil personal, un estil que va configurant-se, que va guanyant terreny i en el que demostra perquè és ara un dels joves valors del jazz més interessants pel que fa al violí.

En un any l’evolució ha sigut increïble, Ernesto beu dels corrents, dels seus coneixements adquirits als Estats Units i manifesta una gran maduresa en les seues composicions.

No es que haja pujat un o dos escalons des de l’anterior actuació a Alcoi,  és que sembla que ja es troba en l’altra planta. No és cap casualitat que en març presente a Nova York el seu primer disc com a protagonista amb un bon grup dels millors guitarristes. La força i el talent de les seues notes musicals han cridat l’atenció.

Alguns dels temes del seu disc els va interpretar en l’actuació d’Alcoi.

Hi havia moments que Ernesto ens transportava a un so magistral. En la primera part del concert, amb un pub Harlem ple, Ernesto feia amb  aparent facilitat que les cordes del seu violí feren un so molt alt, molt baix, es relaxaren, i tot en qüestió de segons. Canvis de ritme, pujades i baixades que va esbalair el públic.O eixe pas de ‘Clair de Lune’ a ‘Ojos Negros’, una transició conduïda amb molt de gust, amb molta classe.

A més d’Ernesto, tres bons músics integraven el ‘Ernesto Llorens Gipsy Jazz Project’. A la guitarra, Fabián Barraza, qui ja va demostrar en el concert que va oferir el 4 de desembre les seues qualitats. També a la guitarra el jove Martino Dessi, vingut des de París per retrobar-se amb el violinista alcoià, amb qui ha tocat moltes vegades quan residia a Nova York. I al contrabaix , una garantia, un segur per donar més cohesió al quartet, el belga René Dossin.

Només un però al concert. Una gran majoria de temes són composicions d’Ernesto, també van tocar una de Martino Dessi i una de Fabián Barraza. Però el violinista alcoià no ens va presentar algunes de les seues treballades composicions. Moltes van passar com a sons sense nom quan són obra d’un jove artista, que sap aconseguir amb el seu violí moments màgics, vibrants, i que busca, amb un estil molt personal, noves formes  del jazz.