L’any no ha pogut començar de millor manera en el cicle de concerts del Jazz Club el Mussol. El ‘Flute’n Trio’, encapçalat pel flautista valencià, Andrés Belmonte  va oferir un concert brillant, ple de matisos, amb moments de gran virtuosisme, amb instants de gran jazz.

Subtilitats, transicions, girs, tot un ampli repertori en el qual Belmonte i el seu grup es trobaven a gust. Música mediterrània, àrab, versions de temes més standard, composicions pròpies amb el so de la flauta, l’instrument protagonista que sorprenia i deixava atònit el públic que omplia el Pub Harlem.

Belmonte va iniciar l’actuació amb el tema que obri el seu disc ‘Serenata a un cuó’ de Roland Kirk, una bona peça per a flauta que també van incloure en el seu primer àlbum el grup Jethro Tull. Les tendències àrabs i mediterrànees de Belmonte les va corroborar en la seua versió del tema de la pel·lícula ‘Sansón y Dalila’ de Víctor Young.

El ‘Windows’ de Chick Corea  va fer pujar el nivell d’una actuació que mantenia el públic expectant. El trio va tancar la primera part amb una versió jazzística de la cançó ‘Sóc un vell vaquer’, tema del musical de l’oest ‘Rythm on the range’, interpretat per Bing Crosby.

Belmonte no solament va mostrar les grans qualitats com a intèrpret (va utilitzar sis flautes diferents en la seua actuació)     sinó que va oferir algunes de les seues interessants composicions. És el cas de ‘Comienzos de Búsqueda’ o de ‘Primavera’, dos temes als quals el músic valencià els té en molta estima perquè resumeixen el seu estil i els seus gustos musicals.

Gillespie, Jethro Tull, el ‘A felicidade’ de Vinicius i Jobim, van conformar un recorregut  musical, atractiu, seductor, ple d’al·licients.

El contrabaix Ales Cesarini i el bateria David Gadea formaven el trio amb Belmonte, un grup molt cohesionat, coordinat i implicat.

Andrés Belmonte parlava de ‘sensacions extraordinàries’ després del concert per la bona predisposició del públic que ha estat en tot moment molt connectat. Va haver molt bona sintonia entre els músics i els assistents que van entendre clarament el ‘joc musical’ del Flute’n Trio.

Grata sorpresa i gran èxit en Alcoi del Flute’n Trio. Alguns es van quedar amb ganes de més, atrapats en ‘l’increïble’ so de la flauta, el so peculiar, singular, que li aporta el músic valencià, Andrés Belmonte.