Us he de confessar dues qüestions, dues preocupacions que teníem els que hem apostat per la biennal des dels seus inicis. La primera és que no teníem massa clar, no érem massa optimistes, que la biennal es tornara a reprendre, que es  poguera revitalitzar.

Hem vist com biennals i certàmens que també tenien una certa trajectòria i un cert recorregut han anat desapareixent, és possible que per la crisi que continuem patint de manera creixent, encara que ens vulguen fer creure el contrari, però sobretot pel desinterés, per la mancança de sensibilitat que estan demostrant moltes institucions actuals cap a l’art i la creació contemporània. És per això que s’ha d’agrair que la Mancomunitat ens proposara tornar a moure el certamen sota el seu paraigua i amb el seu suport.

L’altra qüestió que ens creava certs dubtes és que una vegada establertes i comunicades les bases hi haguera una davallada de la participació dels artistes i creadors i que finalment no es poguera dur a terme el certamen. Tots sabem el que Mestre arrossegava, i ara no comptàvem amb el seu carisma i la seua empenta. Les despeses que comporta l’embalatge, el transport i l’enviament de les obres, d’una grandària considerable, podien fer que els creadors s’ho pensaren dues vegades en aquests temps de dificultats econòmiques. Abans ja he comentat que hi ha hagut un parèntesi entre l’última i aquesta edició –un parèntesi de quatre anys–, cosa que podia provocar que molts artistes que participaven any rere any s’hagueren distanciat del certamen.

Finalment, el nivell de participació s’ha igualat al de les últimes edicions, i el nombre d’ajuntaments fins i tot ha augmentat. Podem celebrar, per tant, que el projecte continue endavant.

L’elecció de les obres va resultar bastant complicada. Sempre és difícil, jo diria que inclús dolorós, deixar-se obres pel camí que podrien perfectament estar presents en la biennal, però va caldre fixar i seleccionar un nombre adequat d’obres perquè en els espais expositius es pogueren mostrar de manera correcta. Així i tot, el jurat va fer l’esforç de seleccionar tres obres més de les que preveien les bases, és a dir, en les bases s’establia un màxim de vint-i-cinc obres i finalment se’n van escollir vint-i-huit per a la mostra.

També vull anunciar que hi haurà una pàgina web dedicada de manera exclusiva a la biennal, dissenyada per la companya Magda Arques juntament amb alumnes de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi. Prompte estarà operativa i servirà d’espai de trobada i informació sobre tot el que vaja passant en l’itinerari d’aquesta edició.

Tan sols em resta donar les gràcies a la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat i als seus representants, als pobles que no pertanyen a aquesta però que també donen el seu suport a la biennal, a tots els creadors que hi han participat, estiguen seleccionats o no, a Magda Arques i als seus alumnes pel disseny de la pàgina web, a Vicent Martí pel magnífic i exhaustiu escrit introductori del catàleg que recomane que llegiu atentament si teniu l’oportunitat, al jurat qualificador pel seu afany i rigor i, com no, a tots els que us acosteu a contemplar les obres seleccionades en qualsevol dels espais expositius de l’itinerari dels onze pobles que hi participen (Cocentaina, Ibi, Agres, l’Alqueria d’Asnar, Alcoi, Muro, Banyeres de Mariola, Onil, Alfafara, Gaianes i Bocairent). Entre tots farem que “La Biennal de les Nostres Comarques”, com li agradava anomenar-la a Mestre, continue viva. Tot siga en record d’ell i en la seua memòria.

Discurs de Rafael Calbo en la inauguració de Art Nostre

L’exposició Art Nostre, amb 28 obres i autors de la comarca, estarà fins al 25 d’abril a la Sala Daurada del Palau Comtal de Cocentaina.