Bé és sabut per tots els valencians que el 9 d’octubre és la el nostre dia. Dia en el que es reunim per a celebrar activitats de diferent indole, ja siga l’elaboració de paelles als nostres pobles, la llegida de manifestos davant els nostres veïns o els famosos correllengua.
Però tal volta, la nostra atenció deuria de fixar-se en tots els actes de la Ciutat de València, ja que aquestos són l’origen de la mateixa celebració del 9 d’octubre. Moltes son les activitats que els valencians podem observar a la capital en aquestos dies, però sabem els motius de tots aquestos actes? Per què a la ciutat de València es celebra una processó cívica pels carrers? Per que es trau la senyera? Totes aquestes preguntes tenen un significat, que ve del seu origen en el mateixa fundació de la ciutat de València i per defecte, del propi regne.
La ciutat de València va ser conquerida el 9 d’octubre de 1238, dia en el que les tropes de Jaume I, amb el rei en la capçalera, van 
creuar les portes de la ciutat passejant tota la seua magnitud bèl·lica. Deixant a banda els dominis que el rei ja tenia baix el seu poder a la península (Catalunya i Aragó), el Regne de València, va ser creat amb una autonomia pròpia dels altres, amb unes lleis (furs) i identitat pròpia. Aquestes diferències van provocar el rebuig per part d’altres territoris, especialment de la noblesa aragonesa, que pensava que les terres valencianes formarien part dels seus dominis com un apèndix del propi Aragó.
Per tots aquestos motius, la nova població valenciana, mostrà una relació amb el rei que els altres territoris no havien demostrat, ja que aquest nou territori era de domini reial i no nobiliari. Aquest fet es veu reflectit el 9 d’octubre de 1338, cent anys després de la conquesta, quan es decideix celebrar una processó per València per tal de commemorar la conquesta i demostrar l’aliança del poble amb la monarquia. En aquest acte es contempla un clar enfortiment entre monarquia i municipi, enfront de la noblesa i l’església, ja que la processó és cívica, pel qual està representada i encapçalada per les autoritats civils, nomenades pel rei. A més apareix la senyera reial, que es trau al carrer simbolitzant la figura del rei.
Aquesta processó, té també un significat de súplica a la Mare de Déu per a demanar pels perills del moment, com les males collites, la carestia, la fam, les malalties i sobre tot pels atacs musulmans del nord d’Àfrica. Els triomfs islàmics i el temor a l’arribada de nous contingents difongueren una atmosfera general de pànic entre la població valenciana, qui va creure que els cents anys d’ocupació de la terra quedarien prompte en no res davant la força de les incursions benimerines i de les plagues que l’abatien. Per tot açò el govern ciutadà i el bisbe acordaren celebrar una acció de gràcies pels béns rebuts en València al llarg del segle anterior amb una processó que implorava la protecció divina, de la Verge Maria i de tots els sants del paradís. Els jurats que dirigien la corporació municipal es comprometeren a recordar tots els anys la data fundacional de la seua comunitat amb el propòsit d’aconseguir la benevolència del cel i sobreviure als perillosos embats que l’ofegaven. Una vegada vençuts els musulmans, la processó va romandre com una referència clau del calendari religiós de la ciutat i com un símbol més d’aquesta nova identitat valenciana que encara estava forjant-se en les noves terres conquerides.
Posteriorment, la festa va adherir lluminàries nocturnes i pólvora pirotècnica. Tot açò va servir per a activar l’eclosió d’un sentiment d’identitat col·lectiva i diferenciada. La repetició de la festa i la commemoració de la conquesta de la ciutat per a la cristiandat legitimava així totes les institucions fundades per Jaume I, afirmant així les competències del Consell. I fent créixer una expressió patriòtica en l’introducció de la bandera reial i de la ciutat al costat de la de Sant Jordi (patró de la Corona d’Aragó), acompanyades sempre pels jurats, clergues, oficials reials, milícia i tot el poble, fent possible l’arrelament secular de la commemoració dels orígens històrics dels valencians i que avui en dia veiem reflectit als carrers de València tots els 9 d’octubre.
