Destacados
Cultura
L’art nou, la nova ciència
La exposició s’inaugurarà el  divendres 6 de setembre a les 20’00 h i es podrà veure fins el 27 d'aquest mateix mes en Fundación Mutua Levante, Plaça d’Espanya, nº 15, de dilluns a dissabte de 10’00 a 14’00 i de 18’00 a 21’00 h
El temps que transcorre des de la construcció de la Tour Eiffel a l’Exposició Universal de París de 1889 i l’esclat de la Primera Guerra Mundial, amb l’ús del gas mostassa i la nova tecnologia de guerra, serà l’interval acordat pels historiadors per a classificar on es va desenvolupar un art nou que a Espanya […]
Cultura
¿Qué tiene Tarantino que no tenga yo?
El director ha conseguido que millones de espectadores le acepten un lenguaje personal y absolutamente provocador
"Érase una vez en Hollywood" es un centra todo su potencial en el duelo interpretativo Di Caprio/Brad Pitt
Esta es la pregunta que se deben estar haciendo desde hace años centenares de directores de cine de todo el mundo. ¿Por qué el puñetero Tarantino puede meter en una película a un Leonardo di Caprio fondón flambeando a una hippy con un lanzallamas y la gente en vez de escandalizarse convierte las salas en […]
Cultura
Fundación Mutua Levante prepara la nova temporada
Exposicions, art, cultura i molt més a partir de Setembre
Després d’uns mesos d’intensa activitat  Fundación Mutua Levante fa un petit parèntesi al mes d’agost per poder per recuperar forces i preparar la programació dels últims quatre mesos de l’any. La temporada començarà al mes de setembre amb una exposició temàtica emmarcada  dins les activitats de la Fira Modernista. El ‘Modernisme i els invents’ serà […]
Cultura
La novel•la ‘Un món de bojos’ de Francesc Gisbert
Francesc Gisbert presenta la seua última novel•la 'Un món de bojos' (17è Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt)

Açò és un món de bojos! Quantes voltes no hem dit, o escoltat, aquesta expressió referida a fets o circumstàncies de la realitat que considerem inversemblants i fora de tota raó. I, tot i que és un tòpic massa repetit, estem cansats de veure que la vida real,sovint supera la ficció.

L’última novel·la de Francesc Gisbert, Un món de bojos,  – amb el títol ja ho deixa ben explícit–  ens posa davant d’uns personatges i situacions que, de primeres, ens semblen esperpèntics i inversemblants, però conforme avança la trama vas percebent semblances i coincidències ben evidents amb la realitat del món dels nostres dies: fets i personatges que te’ls pots trobar al carrer en girar el cantó, o d’altres que t’entren a casa només engegar la televisió i t’apareixen fins i tot en la sopa o, encara pitjor, ja  formen part de la nostra forma quotidiana de viure i no ens n’adonem. El que en principi tan sols semblaven situacions grotesques que, amb el peculiar estil narratiu de Gisbert, et feien riure, vas veient que va de debò i no tot és tan bonic i et vas quedant amb una carassa apesarada o, si més no, meditativa. Perquè aquest món de bojos els  formen el barris marginals, la immigració, els tripijocs per viure i sobreviure,  la influència dels mitjans de comunicació en les nostres vides amb realities ben irreals que són seguits massivament, el poder de la informació i la  publicitat, l’avidesa empresarial de les multinacionals, la sanitat com a negoci, els problemes de l’educació, la violència domèstica i, en definitiva, tantes aspiracions i frustracions personals.

El llibre, no cal dir-ho, és ben interessant, no te’l pots deixar. Francesc Gisbert és dels narradors que té la gràcia de contar-te les històries com si estigueren passant davant d’ell ara mateix, o en va ser testimoni ahir. I, per a mi, el mèrit més important és que ho fa amb un llenguatge que flueix clar i precís, farcit d’expressions que retraten perfectament la situació i els personatges de la història (em recorda el parlar dels meus majors que tenien la paraula o la frase plena de saber i sentit per a cada moment). Mireu aquest fragment si no és bona mostra: “Sempre he considerat el meu fill un tronera tocacampanes i un embolicador excurabutxaques, però capaç d’entabanar el dimoni i de clavar un clau per la butxaca. Un pervertit sexual a qui tant li feien clòtxines  com caragols”. En la realitat valenciana actual, on la influència del castellà i d’altres llengües està empobrint cada dia més la nostra parla quotidiana, el llenguatge que empra Francesc és tot un model de com podem emprar el ric bagatge lingüístic que tenim  en les més diverses situacions. Un llibre ben escrit, que us farà pensar i riure

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario