Destacados
Cultura
Al fil de la memòria
Perceval Graells exposa a la Sala Fundación Mutua Levante fins el 30 de juliol
L’artista Perceval Graells exposa l’obra ‘Al fil de la memòria’ en Fundación Mutua Levante fins el 30 de juliol. L’horari per visitar l’exposició és de dimarts a dissabte de 10’00 a 13’00 i de 17’00 a 20’00 h. Pel seu interès adjuntem el text que ha escrit expressament per al catàleg de l’exposició Lucia Romero […]
Cultura
Ximo Cardenal o l’algoritme del compromís
El professor i activista alcoià rep el Premi Joan Valls
L’Associació d’Amics de Joan Valls va lliurar diumenge passat la 27 edició dels seus guardons anuals amb els quals es reconeix l’aportació de persones i col·lectius a la promoció de la llengua i de la cultura valenciana. El professor i activista Ximo Cardenal va ser distingit amb aquest premi. La presentació de l’guardonat va ser […]
Cultura
Epidemias, guerras, terremotos y otros desastres alcoyanos
La revista Eines reúne en “Alcoi catastròfic” una rigurosa colección de trabajos sobre situaciones extremas en la historia de la ciudad
El “Alcoi catastròfic” es otra de esas joyas editoriales con las que de vez en cuando nos obsequia la revista Eines, del Institu Pare Vitòria. Con “la excusa” del coronavirus, esta publicación hace un repaso por la historia de una ciudad aparentemente indestructible, que a lo largo de siete siglos ha superado todo tipo de […]
Cultura
La novel•la ‘Un món de bojos’ de Francesc Gisbert
Francesc Gisbert presenta la seua última novel•la 'Un món de bojos' (17è Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt)

Açò és un món de bojos! Quantes voltes no hem dit, o escoltat, aquesta expressió referida a fets o circumstàncies de la realitat que considerem inversemblants i fora de tota raó. I, tot i que és un tòpic massa repetit, estem cansats de veure que la vida real,sovint supera la ficció.

L’última novel·la de Francesc Gisbert, Un món de bojos,  – amb el títol ja ho deixa ben explícit–  ens posa davant d’uns personatges i situacions que, de primeres, ens semblen esperpèntics i inversemblants, però conforme avança la trama vas percebent semblances i coincidències ben evidents amb la realitat del món dels nostres dies: fets i personatges que te’ls pots trobar al carrer en girar el cantó, o d’altres que t’entren a casa només engegar la televisió i t’apareixen fins i tot en la sopa o, encara pitjor, ja  formen part de la nostra forma quotidiana de viure i no ens n’adonem. El que en principi tan sols semblaven situacions grotesques que, amb el peculiar estil narratiu de Gisbert, et feien riure, vas veient que va de debò i no tot és tan bonic i et vas quedant amb una carassa apesarada o, si més no, meditativa. Perquè aquest món de bojos els  formen el barris marginals, la immigració, els tripijocs per viure i sobreviure,  la influència dels mitjans de comunicació en les nostres vides amb realities ben irreals que són seguits massivament, el poder de la informació i la  publicitat, l’avidesa empresarial de les multinacionals, la sanitat com a negoci, els problemes de l’educació, la violència domèstica i, en definitiva, tantes aspiracions i frustracions personals.

El llibre, no cal dir-ho, és ben interessant, no te’l pots deixar. Francesc Gisbert és dels narradors que té la gràcia de contar-te les històries com si estigueren passant davant d’ell ara mateix, o en va ser testimoni ahir. I, per a mi, el mèrit més important és que ho fa amb un llenguatge que flueix clar i precís, farcit d’expressions que retraten perfectament la situació i els personatges de la història (em recorda el parlar dels meus majors que tenien la paraula o la frase plena de saber i sentit per a cada moment). Mireu aquest fragment si no és bona mostra: “Sempre he considerat el meu fill un tronera tocacampanes i un embolicador excurabutxaques, però capaç d’entabanar el dimoni i de clavar un clau per la butxaca. Un pervertit sexual a qui tant li feien clòtxines  com caragols”. En la realitat valenciana actual, on la influència del castellà i d’altres llengües està empobrint cada dia més la nostra parla quotidiana, el llenguatge que empra Francesc és tot un model de com podem emprar el ric bagatge lingüístic que tenim  en les més diverses situacions. Un llibre ben escrit, que us farà pensar i riure

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario