Destacados
Cultura
Les Pedreres de Sant Cristòfol i el barranc del Cint. Història i paisatge d’una muntanya de la serra de Mariola habitada pels voltors
Una edició que ha estat possible gràcies al ferm compromís de Fundación Mutua Levante, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi i l’associació Fapas-Alcoi
En 2020 es compleixen vint anys del primer alliberament de 8 voltors al nou canyet a les Pedreres de Sant Cristòfol. Vint anys passats des de l’inici d’un projecte mediambiental dut a terme des de la societat, gràcies al qual els habitants de la Foia d’Alcoi tenim el privilegi d’observar el vol dels voltors que, […]
Cultura
Açò no és una grip
15 pelis i una novel·la  que parlen de pandèmies com el COVID-19 
Fotomontaje: Xavi Cortés
El COVID-19 ens ha agafat amb els pantalons baixats. I no serà perquè els patògens no han estat enviant-nos ‘senyals’ cada cert temps. Aproximadament una cada deu anys. Mireu. 1973 primer brot d’Ebola (2.830 morts). 1981 SIDA (30 milions de morts i segueix sumant) 1991 Còlera en Sud-Amèrica (8.000 morts). 2009 Grip A (entre 150.000 […]
Cultura
Cómo hacer una mascarilla. Modelos exclusivos
Llorens Ferri (1972), Filant, óleo sobre papel, 50 x 52cm
Os presentamos tres modelos exclusivos de mascarillas: Mascarilla Enigma. Mascarilla Latte. Mascarilla Metamorfosis. Mascarilla Enigma EL MATERIAL 1.Tela de algodón; cuanto más compactos los hilos, mejor. Es ideal para el contacto con la piel (resistente, transpirable, suave, duradero…) y las hay para todos los gustos (lisas, caladitas, con dibujos…; gruesas, finas…). 2.Relleno de sujetador. Las […]
Cultura
La novel•la ‘Un món de bojos’ de Francesc Gisbert
Francesc Gisbert presenta la seua última novel•la 'Un món de bojos' (17è Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt)

Açò és un món de bojos! Quantes voltes no hem dit, o escoltat, aquesta expressió referida a fets o circumstàncies de la realitat que considerem inversemblants i fora de tota raó. I, tot i que és un tòpic massa repetit, estem cansats de veure que la vida real,sovint supera la ficció.

L’última novel·la de Francesc Gisbert, Un món de bojos,  – amb el títol ja ho deixa ben explícit–  ens posa davant d’uns personatges i situacions que, de primeres, ens semblen esperpèntics i inversemblants, però conforme avança la trama vas percebent semblances i coincidències ben evidents amb la realitat del món dels nostres dies: fets i personatges que te’ls pots trobar al carrer en girar el cantó, o d’altres que t’entren a casa només engegar la televisió i t’apareixen fins i tot en la sopa o, encara pitjor, ja  formen part de la nostra forma quotidiana de viure i no ens n’adonem. El que en principi tan sols semblaven situacions grotesques que, amb el peculiar estil narratiu de Gisbert, et feien riure, vas veient que va de debò i no tot és tan bonic i et vas quedant amb una carassa apesarada o, si més no, meditativa. Perquè aquest món de bojos els  formen el barris marginals, la immigració, els tripijocs per viure i sobreviure,  la influència dels mitjans de comunicació en les nostres vides amb realities ben irreals que són seguits massivament, el poder de la informació i la  publicitat, l’avidesa empresarial de les multinacionals, la sanitat com a negoci, els problemes de l’educació, la violència domèstica i, en definitiva, tantes aspiracions i frustracions personals.

El llibre, no cal dir-ho, és ben interessant, no te’l pots deixar. Francesc Gisbert és dels narradors que té la gràcia de contar-te les històries com si estigueren passant davant d’ell ara mateix, o en va ser testimoni ahir. I, per a mi, el mèrit més important és que ho fa amb un llenguatge que flueix clar i precís, farcit d’expressions que retraten perfectament la situació i els personatges de la història (em recorda el parlar dels meus majors que tenien la paraula o la frase plena de saber i sentit per a cada moment). Mireu aquest fragment si no és bona mostra: “Sempre he considerat el meu fill un tronera tocacampanes i un embolicador excurabutxaques, però capaç d’entabanar el dimoni i de clavar un clau per la butxaca. Un pervertit sexual a qui tant li feien clòtxines  com caragols”. En la realitat valenciana actual, on la influència del castellà i d’altres llengües està empobrint cada dia més la nostra parla quotidiana, el llenguatge que empra Francesc és tot un model de com podem emprar el ric bagatge lingüístic que tenim  en les més diverses situacions. Un llibre ben escrit, que us farà pensar i riure

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario