Fundación Mutua Levante col·labora amb la I Fira Modernista d’Alcoi, amb la exposició que porta per títol ‘La pintura modernista a la vida quotidiana’.
Una interesant mostra amb obres d’Emilio Sala, Fernando Cabrera, Lorenzo Casanova, Mariano Benlliure, Vicente Palmaroli i Rigoberto Soler, que ha estat comissariada per Lucía Romero, Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València i que ha sigut possible gràcies a la col·laboració de Vicente Boronat Vercet, Luis Albors Llardent, Francisco Picó Silvestre i, especialment, de Santiago Pérez Peréz
El Modernisme es situa entre la fi del segle XIX i principis del segle XX, donant lloc a un moviment sense precedents, on tant l’arquitectura com les arts decoratives es van veure unides per aquest estil que es va desenvolupar predominantment a Catalunya per ser altament industrial, i es va expandir a aquelles localitats que mantenien aquesta característica. Alcoi, com a ciutat industrial, mantenia aquesta unió i per tant, es va veure contagiat d’aquesta moda que es va traslladar en diversos edificis i decoració interna que es troben a la nostra ciutat.
La burgesia de la ciutat va promulgar les arts i als seus artistes, tal i com s’acostumava a donar, però també va introduir novetats estètiques pròpies de l’art modernista o art nouveau, com és el gust per l’exotisme, un exemple és la peça Natiu Filipí d’aquesta mostra, i la potenciació de la natura.
Molts industrials van ser mecenes dels artistes d’entresegles, que van ser els que van arribar a donar un gran renom a la ciutat. Així, Emili Sala, Lorenzo Casanova i Fernando Cabrera seran els que guien a Edmundo Jordà, Julio Espinòs i José Mataix, entre d’altres, convertint-se tots ells en artistes que es van realitzar entre el segle XIX i el XX.
La pintura provenia d’una temàtica de principis del segle XIX d’escenes romàntiques, tal i com s’aprecia a l’obra de Palmaroli, per a evolucionar als quadres costumistes i d’història, com s’observa a l’obra exposada d’Emili Sala. Però a poc a poc es va anar desenvolupant una preocupació major vers els rostres, els cossos i les accions com a una reproducció de les actituds quotidianes. Una mostra son les diverses obres exposades de Fernando Cabrera, on els seus apunts son una demostració de la voluntat del pintor per perfeccionar els moviments i les característiques dels cossos. Es veu una evolució entre les obres religioses, els bodegons i les peces que s’endinssen en el luminisme, incloses de ple a la recerca plàstica del moment, la llum sobre la natura. Així Cabrera acabarà per traduir la influència de l’aire lliure sobre la naturalesa amb l’afectació de la llum a través de la pinzellada i la gran il·luminació que potencia el color.
Es tradueix a aquesta mostra una doble lectura de la vida quotidiana d’aquest moment, d’una banda l’evolució plàstica dels artistes que van viure aquesta transformació estètica a través de les seues obres, i d’una altra la cultura de la burgesia en el recolzament de les arts i els seus creadors i la introducció del nou gust imperant del moment, el Modernisme.
Lucía Romero és Historiadora de l’Art i Comissària de la Exposició ‘La pintura modernista a la vida qüotidiana’
