La tradició literària ens atorga un munt de possibilitats per a l’estudi de la «literatura plàstica». És a dir, una escriptura que agafa noves dimensions, tot mestissant-se amb imatges que es poden llegir. Una nova sintaxi per al govern d’una idea sempre renovellada. Ja des del segle IV a. de C., Simias conforma imatges, tot emprant paraules, i construeix un ou.

Teòcrit, els carmina figurata i els carmina cancelata, seran noves maneres de l’abordatge poeticoplàstic, i que faciliten una novetat que alleugereix la dificultat de comprensió inicial. Nosaltres, amb els cal·ligrames sígnics, volem participar de la novetat, tot construint imatges que precipiten signes, per al conreu eficaç de la metàfora versemblant.

I una altra vessant d’aquesta mostra és l’encontre amb l’objet trouvé. Un món se’ns obri al davant per intervenció directa, a vegades, de l’atzar. Objectes que diuen, i ens parlen, amb el consens previ de la ironia i de l‘humor. Un món que demana d’acostar-s’hi amb certa dosi de sensibilitat, o de cura, per a no fer malbé la complicitat entre autor i receptor.

La síntesi entre les dues dimensions de la mostra, formen part indissociable d’allò que s’anomena experimentació poètica. Mons convergents i autònoms, però imbricats per la voluntat comunicativa amb el llenguatge creatiu d’avui».

Josep Sou (Josep Pérez i Tomàs, Alcoi, 1951) és poeta experimental i visual. , estudia Filosofia i Lletres a Valencia i Salamanca. És doctor en Belles Arts per la Universitat Miguel Hernández d’Elx i professor de Pintura Urbana a la mateixa universitat. @josepsou