slogan tipografia la moderna
Cultura
La triple corona del violí
Víctor Pastor Peidro - 03/07/2023
La triple corona del violí

En termes esportius de l’automobilisme, el conegut com a guardó de la «Triple Corona» tracta d’un premi no oficial, consistent en guanyar el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1, les 500 milles d’Indianapolis, i les 24 hores de Le Mans. Bé, doncs, un possible símil cada vegada més comentat, i pràcticament impossible d’aconseguir al violí, seria el d’aconseguir els tres premis més reputats de l’especialitat.

Als darrers anys, les competicions de música clàssica han incrementat en nombre, i no necessàriament disminuït en qualitat, però sempre n’hi ha algunes que destaquen més per sobre d’altres, tant siga per exigència de nivell, per reputació o per la història que guarden al darrere. Les tres competicions de violí més prestigioses, per tant, són el «Premio Paganini», disputat a Gènova, el Concurs «Henryk Wieniawski», a Poznań, Polònia, i el «Concours Reine Elisabeth», a Brussel·les. Aquesta seria, per tant, la triple corona del violí.

Molts dels grans solistes del violí han participat d’aquestes tres competicions, i molts d’ells han estat guardonats en alguna d’elles; ara bé, ha estat algun d’ells guardonat a totes tres, i com a resultat, aconseguit la coneguda com a triple corona…? Cal aclarir primer que la participació en els concursos de violí, a mesura que les dècades han anat passant, ha evolucionat molt. Als anys quaranta, cinquanta i seixanta, estaven concebudes com una demostració sovint de força i tècnica, i la repercussió mediàtica s’entenia quasi com afegir una medalla a la solapa. Hui en dia és molt menys sovint trobar un gran solista que després d’haver estat guardonat en una gran competició, s’hi arrisque a un mal resultat en una altra futura, on ja disposa de fama i renom sols amb la primera de les seues participacions. A un segle ple de xarxes socials i enregistraments, una vegada un solista rep algun gran premi, el més lògic és que es retire de les competicions.

Fem doncs una xicoteta recerca, per tractar d’esbrinar sí algun virtuós històric del violí va alçar al vent la famosa triple corona.

El violinista bàltic Gidon Kremer va quedar primer al «Premio Paganini», tercer al «Concours Reine Elisabeth», però amb el Wienieawski no s’hi va presentar. El rus-soviètic David Oistrakh va aconseguir el primer lloc amb el «Reine Elisabeth», i un segon al Wieniawski; concurs que el seu fill Igor va guanyar la següent edició, venjant el seu pare de manera poètica, però cap dels dos es va presentar al «Premio Paganini», així que ni tan sols a la dinastia Oistrakh queda la triple corona, encara que siga sota el mateix cognom. Tenim altres guardonats en alguna de les tres competicions, com Leonidas Kavakos, Ray Chen, Salvatore Accardo, Ginnete Neveau, i molts altres. Com observem, és pràcticament impossible, véncer tan sols a dos d’aquests concursos, però… hi ha hagut algun violinista que haja estat finalista, i guardonat a totes tres competicions al llarg de la història?

Doncs la veritat és que sí. Sols hi ha hagut una persona al llarg de tota la història del violí que haja tingut els pebrots de presentar-s’hi a totes tres competicions, i moltes altres també, i haver estat finalista i guardonat a totes elles. Parlem de l’irrepetible violinista polonés Tadeusz Gadzina, l’únic maestro guardonat al «Concours Reine Elisabeth» del 1946, «Premio Paganini» al 1971, i al concurs Wieniawski del 1972. Atorguem, per tant, la triple corona, o almenys l’aproximació màxima possible, i també irrepetible als nostres dies, al mestre Gadzina. Un solista, que també pot gaudir de premis al seu palmarés com a la competició Sibelius a Helsinki, Carl Flesch a Londres o al concurs internacional de Plewen, a Bulgaria.

Tota una fita, de segur irrepetible, pels temps que corren, pel tipus de marketing i d’imatge pública que hui funciona, però sobretot, perquè ni tan sols en les més pròximes dècades a la fita, cap altre solista es va atrevir a intentar-ho. El risc d’un mal resultat passades grans victòries, la força de romandre en actiu en plena forma física amb l’instrument durant quasi trenta anys, és una realitat impensable ara i abans. Sense dubte, tot un superheroi del violí, un boig, un geni, un enamorat del violí; i elogis apart, durant tres meravellosos anys, el meu mestre, i quasi un pare.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario