Destacados
Cultura
Fundación Mutua Levante prepara la nova temporada
Exposicions, art, cultura i molt més a partir de Setembre
Després d’uns mesos d’intensa activitat  Fundación Mutua Levante fa un petit parèntesi al mes d’agost per poder per recuperar forces i preparar la programació dels últims quatre mesos de l’any. La temporada començarà al mes de setembre amb una exposició temàtica emmarcada  dins les activitats de la Fira Modernista. El ‘Modernisme i els invents’ serà […]
Cultura
El Llevant UD homenatja la República
La segona equipació de la temporada 19/20 del Llevant homenatja a la del 1937, any que guanyaren la Copa de la República
Allà pel 18 de juliol de 1937, a l’estadi de Montjuïc, s’enfrontaren el València i el Llevant per tal de guanyar la Copa de la República, o també anomenada ‘Copa de la España Libre’. Un trofeu que, a dia de hui, la RFEF encara no l’ha reconegut com a oficial. Ja que per a ells […]
Cultura
Banda de música de la Creu Roja (Alcoi 1919 – 1931)
La mostra s’inaugurarà el proper divendres 12 de juliol a les 20’00 h i es pot veure fins el 31 de juliol en Fundación Mutua Levante, Plaça d’Espanya, nº 15
Aquest any s’acompleixen cent anys de la creació de la banda de Música de la Creu Roja. En 1905 es va fundar la banda de música lírico Moderna que es va nodrir principalment de músics de la banda de la Sociedad del Trabajo. Més tard, en l’estiu de 1919 va ingressar en la Delegació de […]
Cultura
Laru i Tan
Redacció, 31/05/2016

Amb l’excusa de la novel·la, el que pretén l’autor és recuperar, o almenys recordar a la gent, un vocabulari emprat al món rural d’un ambit d’ús col·loquial molt estés en el seu moment però prou perdut a l’actualitat.

La novel·la comença un dimecres d’octubre de 1984. El dia marcava tronades però, la família de Taulellets rematava l’arreplegada de l’ametlla a un bancal retirat de la carretera on la coincidència casual o premeditada, de la sobtada aparició d’una parella forastera, com escopetada de lladre, coincidirà amb un temporal de llevant que abocava l’aigua a cànters. Aquesta concordança destorbarà la “seguideta” ablanida de qualsevol tardor en el poble d’Alfafara, ubicat a l’ombria de la Mariola.

La presència, breu però intensa, d’aquesta parella curiosa i de la pluja, ens permetrà viure, reviure o conviure amb persones i fets de tots els colors i ens aproparà a conéixer o reconéixer (i estimar!) un tastet el nostre món rural amenaçat per un malviure, tan accelerat com irrespectuós, amb les persones i el seu entorn. La quimera per reivindicar la rellevància del llenguatge en aquest escenari amerarà tot el relat.

Àlex Agullò, segons es defineix a sí mateix, és aprenent de persona, treballador per la pau i ciutadà del món amb els peus i l’ànima ben arrelats a la terra que el va parir, amb el seu país(atge), la seua llengua i la gent que fa poble, solidari, per ací i per tot arreu.

portada_2Membre fundador del COCUPANCA (col·lectiu per la cultura de pau i no-violència del Comtat i l’Alcoià). De més jove pintava quadres; de fet la imatge de la portada és un fragment d’un quadre seu. També escrivia alguna coseta emprant el poc temps que li permetia la docència directa i les activitats vinculades a la professió de mestre a més de les obligacions familiars (a casa s’ha compartit de sempre, i mai ha assumit allò de feines de la dona en què l’home ajuda). A hores d’ara jubilat (no retirat), continua treballant amb la mateixa il·lusió, però menys empenta.

Ara està revisant escrits: este llibre n’és una mostra. Continua fent algun poema, sempre aprofitant el ritme més ablanit que aporten les circumstàncies actuals. També continua fent alguna coseta esporàdica (tallers, jocs, contes o explicacions…) sempre en pla altruista. I com a «obligació» més sistemàtica, prepara i dinamitza una sessió setmanal d’un taller d’entrenament mental (de la memòria diuen elles i ells) a un club de persones majors.

Continua, com fa més de quaranta anys, arreplegant refranys, dites i frases fetes que apareixen en qualsevol conversa en què estic present.

El llibre, a petició de l’autor, està editat amb paper reciclat i com tampoc podia ser d’una altra manera, si generara qualsevol guany, aniria íntegrament a alguna ONG

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario