Destacados
Cultura
Manifest 9 d’Octubre
Tipografia La Moderna ofereix als seus lectors el manifest del 9 d’Octubre escrit pel nostre company Javier Llopis
Bon dia a tots. Per començar, vull agrair a l’Ajuntament que haja pensat en mi per escriure i per  llegir el manifest del 9 d’Octubre. És un honor asumir- encara que siga per uns minuts- la veu de la ciutat en què un ha nascut i ha viscut durant pràcticament tota la seua vida. És […]
Cultura
Aquesta no és una altra pel·lícula sobre la Guerra Civil
Un grapat d'impressions sobre la darrera pel•lícula d’Alejandro Amenábar ‘Mientras dure la guerra’
M’ha agradat molt la darrera pel·lícula d’Amenábar ‘Mientras dure la guerra’. Una pel·lícula reflexiva, calmada, oportuna i necessària com ho demostra el fet que el passat 3 d’Octubre un grup de persones del partit – digues-li partit digues-li banda – ESPAÑA 2000, va irrompre en els cines LYS de València intentant boicotejar la projecció de […]
Cultura
La veïna de dalt
Fundación Mutua Levante acull les creacions de l’artista Javier Pérez Vaquer en la mostra titulada: ‘La Veïna de dalt’.
La veïna de dalt és una instal·lació pictòrica, digues-li instal·lació digues collage de coses,  de Javier Pérez Vaquer (Bolulla, 1965) un professor i artista multidisciplinari que ha exposat a Estocolm, París, Barcelona, València, Nantes, Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Berlin, Bolulla i Benimaclet, entre moltes d’altres ciutats i poblacions europees i de l’estat espanyol.
Cultura
Laru i Tan
Redacció, 31/05/2016

Amb l’excusa de la novel·la, el que pretén l’autor és recuperar, o almenys recordar a la gent, un vocabulari emprat al món rural d’un ambit d’ús col·loquial molt estés en el seu moment però prou perdut a l’actualitat.

La novel·la comença un dimecres d’octubre de 1984. El dia marcava tronades però, la família de Taulellets rematava l’arreplegada de l’ametlla a un bancal retirat de la carretera on la coincidència casual o premeditada, de la sobtada aparició d’una parella forastera, com escopetada de lladre, coincidirà amb un temporal de llevant que abocava l’aigua a cànters. Aquesta concordança destorbarà la “seguideta” ablanida de qualsevol tardor en el poble d’Alfafara, ubicat a l’ombria de la Mariola.

La presència, breu però intensa, d’aquesta parella curiosa i de la pluja, ens permetrà viure, reviure o conviure amb persones i fets de tots els colors i ens aproparà a conéixer o reconéixer (i estimar!) un tastet el nostre món rural amenaçat per un malviure, tan accelerat com irrespectuós, amb les persones i el seu entorn. La quimera per reivindicar la rellevància del llenguatge en aquest escenari amerarà tot el relat.

Àlex Agullò, segons es defineix a sí mateix, és aprenent de persona, treballador per la pau i ciutadà del món amb els peus i l’ànima ben arrelats a la terra que el va parir, amb el seu país(atge), la seua llengua i la gent que fa poble, solidari, per ací i per tot arreu.

portada_2Membre fundador del COCUPANCA (col·lectiu per la cultura de pau i no-violència del Comtat i l’Alcoià). De més jove pintava quadres; de fet la imatge de la portada és un fragment d’un quadre seu. També escrivia alguna coseta emprant el poc temps que li permetia la docència directa i les activitats vinculades a la professió de mestre a més de les obligacions familiars (a casa s’ha compartit de sempre, i mai ha assumit allò de feines de la dona en què l’home ajuda). A hores d’ara jubilat (no retirat), continua treballant amb la mateixa il·lusió, però menys empenta.

Ara està revisant escrits: este llibre n’és una mostra. Continua fent algun poema, sempre aprofitant el ritme més ablanit que aporten les circumstàncies actuals. També continua fent alguna coseta esporàdica (tallers, jocs, contes o explicacions…) sempre en pla altruista. I com a «obligació» més sistemàtica, prepara i dinamitza una sessió setmanal d’un taller d’entrenament mental (de la memòria diuen elles i ells) a un club de persones majors.

Continua, com fa més de quaranta anys, arreplegant refranys, dites i frases fetes que apareixen en qualsevol conversa en què estic present.

El llibre, a petició de l’autor, està editat amb paper reciclat i com tampoc podia ser d’una altra manera, si generara qualsevol guany, aniria íntegrament a alguna ONG

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario