Destacados
Cultura
¡Me cago en el séptimo arte!
Hubo un tiempo feliz en el que cuando los alcoyanos salíamos del cine, hablábamos de la película y hacíamos animadas tertulias sobre tal o cual escena, sobre lo bien que había estado un determinado actor o sobre la habilidad del director para contarnos una historia. Esos lujos de cine club antiguo se han acabado para […]
Cultura
Assun Navarro i el Grup de Danses Baladre, premis Joan Valls 2019
L’alcoiana Assun Navarro i Santos, històrica militant feminista del Col·lectiu 8 de Març, en l’apartat individual, i el Grup de Danses Baladre de Muro, en el d’entitats, són els guardonats amb els Premis Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català, que enguany arriben a la seua 25a edició, i que atorga l’Associació Cultural […]
Cultura
Lo que el ojo no veía y ahora sí ve
Hubo un tiempo en que las series americanas para la televisión se rodaban en 35 mm, es decir en el mismo formato con el que se filmaban las películas para el cine. Luego se pasaban al formato más estrecho y de baja resolución de la televisión y así llegaban a nuestras pantallas.
Cultura
Laru i Tan
Redacció, 31/05/2016

Amb l’excusa de la novel·la, el que pretén l’autor és recuperar, o almenys recordar a la gent, un vocabulari emprat al món rural d’un ambit d’ús col·loquial molt estés en el seu moment però prou perdut a l’actualitat.

La novel·la comença un dimecres d’octubre de 1984. El dia marcava tronades però, la família de Taulellets rematava l’arreplegada de l’ametlla a un bancal retirat de la carretera on la coincidència casual o premeditada, de la sobtada aparició d’una parella forastera, com escopetada de lladre, coincidirà amb un temporal de llevant que abocava l’aigua a cànters. Aquesta concordança destorbarà la “seguideta” ablanida de qualsevol tardor en el poble d’Alfafara, ubicat a l’ombria de la Mariola.

La presència, breu però intensa, d’aquesta parella curiosa i de la pluja, ens permetrà viure, reviure o conviure amb persones i fets de tots els colors i ens aproparà a conéixer o reconéixer (i estimar!) un tastet el nostre món rural amenaçat per un malviure, tan accelerat com irrespectuós, amb les persones i el seu entorn. La quimera per reivindicar la rellevància del llenguatge en aquest escenari amerarà tot el relat.

Àlex Agullò, segons es defineix a sí mateix, és aprenent de persona, treballador per la pau i ciutadà del món amb els peus i l’ànima ben arrelats a la terra que el va parir, amb el seu país(atge), la seua llengua i la gent que fa poble, solidari, per ací i per tot arreu.

portada_2Membre fundador del COCUPANCA (col·lectiu per la cultura de pau i no-violència del Comtat i l’Alcoià). De més jove pintava quadres; de fet la imatge de la portada és un fragment d’un quadre seu. També escrivia alguna coseta emprant el poc temps que li permetia la docència directa i les activitats vinculades a la professió de mestre a més de les obligacions familiars (a casa s’ha compartit de sempre, i mai ha assumit allò de feines de la dona en què l’home ajuda). A hores d’ara jubilat (no retirat), continua treballant amb la mateixa il·lusió, però menys empenta.

Ara està revisant escrits: este llibre n’és una mostra. Continua fent algun poema, sempre aprofitant el ritme més ablanit que aporten les circumstàncies actuals. També continua fent alguna coseta esporàdica (tallers, jocs, contes o explicacions…) sempre en pla altruista. I com a “obligació” més sistemàtica, prepara i dinamitza una sessió setmanal d’un taller d’entrenament mental (de la memòria diuen elles i ells) a un club de persones majors.

Continua, com fa més de quaranta anys, arreplegant refranys, dites i frases fetes que apareixen en qualsevol conversa en què estic present.

El llibre, a petició de l’autor, està editat amb paper reciclat i com tampoc podia ser d’una altra manera, si generara qualsevol guany, aniria íntegrament a alguna ONG

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario