Destacados
Cultura
Alchoyano o quan la moral entra per la porta l’ortografia ix per la finestra
Aproximació a dos clubs separats per set-cents quilòmetres i una hac
L’altre dia a la una de la matinada els oients del “El Larguero” es van assabentar que a Cadis hi ha un club que s’anomena Alchoyano. Exactament. Com el nostre però amb hac. ¿Es tractava d’una broma? ¿Algú volia aprofitar-se de l’estirada mediàtica del nostre heroic Deportivo? ¿Era un senyal més de que s’apropa la […]
Cultura
Atrezzo
Una hibridació entre paraula i imatge
La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Muro va inaugurar el darrer divendres l’exposició «Attrezzo», del pintor alcoià Josep Sou que, en paraules de la regidora Consuelo Cascant “és una persona compromesa des de sempre amb la societat i amb la cultura, que des del seu lloc al món ens fa la vida millor, ens […]
Cultura
«Los gallinazos sin plumas» (1954) de Julio Ramón Ribeyro
  En lo sucesivo, un hito de la literatura urbana ocupa nuestra atención tras atravesar el inmenso Océano Atlántico hace ya unas cuantas décadas; obra de un hombre venido del Nuevo Mundo. El cuento neorrealista Los gallinazos sin plumas (1954) de Julio Ramón Ribeyro ((Lima, 31 de agosto de 1929 – 4 de diciembre de […]
Cultura
Llenguatges encreuats
L'exposició Pentagrama ofereix fins al dia 31 de gener a l'Àgora cinc atractives propostes d'artistes plàstics de la comarca
Pau Grau, 8/01/2015

El mot pentagrama, títol d’aquesta exposició, remet al vocabulari musical. Hom pot pensar, doncs, que es tracta d’una mostra dedicada a la música, amb harmonies i melodies com a fil conductor de la creació plàstica. Aniríem desencaminats. I no.

Estem davant d’una mostra coral, formada per cinc artistes de trajectòria ja sòlida i reconeguda, que tenen en comú el fet de disposar d’un llenguatge i estil ben marcat al llarg de la seua producció. Ja és un encert, doncs, reunir en una sala cinc formes tan diferents i específiques d’entendre l’art, amb poètiques pròpies i consolidades al llarg d’anys de treball professional. Afortunada selecció d’autors de mètodes i estils diversos que esdevé un exquisit tast de pluralitat en què unes i altres obres se sumen i complementen per permetre a l’espectador gaudir de la varietat.

Seria així fàcil, donats el títol i les característiques, apel·lar a una simfonia interpretada per cinc solistes de luxe. El visitant gaudiria d’un concert magníficament interpretat, amb una partitura capritxosa i heterodoxa que ens portaria de la quietud al caos i de la vibració de nou al repòs.

Però, i tal vegada es tracte d’una simple percepció subjectiva, la reunió artística que ens brinda l’Àgora amb aquests cinc autors de les nostres comarques suggereix una elucidació diferent i paral·lela: cinc llenguatges i cinc formes d’expressió que dialoguen amb el visitant. Diferents discursos que se superposen i es contrarresten, generant un col·loqui artístic pluridisciplinar.

Per exemple, a les obres reflexives i reposades, alhora palpitants, de Rafael Calbo, amb la seua pulsió d’agitació onírica latent, pot respondre la producció matèrica i enrabiada de Ximo Canet, que presenta una proposta heterogènia sobre l’aigua com a principi de l’existència i com a impuls vital. Moisès Gil tal vegada intervindria aleshores reivindicant una reflexió sobre l’equilibri i el caos amb les seues estructures entre expressionistes i constructivistes, convidant a empatitzar amb els desnortats pobladors de les seues escenografies. I Domingo Millán potser contestaria amb els seus ovípars universos de convulsió interior embolcallada amb una pàtina de pau, covant multituds que esguarden. Tal vegada, esguarden els objectes creant àmbits d’Eduard Corbí, que reinventen i reconquereixen l’espai i insten l’espectador a formar part de la seua habitabilitat.

Estaríem davant una tertúlia plàstica, doncs, que ens permet copsar diverses formes d’entendre la plàstica; cinc itineraris personals ben afiançats d’interpretar l’art a través de diferents camins que feliçment conflueixen en una mateixa sala, excel·lent mostra de la fortalesa creativa d’alguns dels nostres artistes més reeixits.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Malson says:

    Tan reeixits, tan reeixits el nostres artistes de les nostres comarques que tal vegada, reeixintse reeixintse, ens agosararan amb la seua eixida definitiva cap a l’espai exterior, o a qualsevol altre espai, preferiblement de ben llunyà.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario