Destacados
Cultura
Cómo hacer una mascarilla. Modelos exclusivos
Llorens Ferri (1972), Filant, óleo sobre papel, 50 x 52cm
Os presentamos tres modelos exclusivos de mascarillas: Mascarilla Enigma. Mascarilla Latte. Mascarilla Metamorfosis. Mascarilla Enigma EL MATERIAL 1.Tela de algodón; cuanto más compactos los hilos, mejor. Es ideal para el contacto con la piel (resistente, transpirable, suave, duradero…) y las hay para todos los gustos (lisas, caladitas, con dibujos…; gruesas, finas…). 2.Relleno de sujetador. Las […]
Cultura
Confinats literaris
És un bon moment per recordar alguns presoners destacats que diferents obres literàries ens han aportat
Ara que sembla -toquem fusta!- que, a poc a poc i amb molt de compte, podem travessar el llindar de la porta, és un bon moment per recordar alguns confinats destacats que diferents obres literàries ens han aportat.
Cultura
Confinats per la pàtria (o no)
20 pelis que conten històries dels confinats per antonomàsia, les tripulacions del submarins
Fotomontaje: Xavi Cortés
Ara que estem confinats per culpa del COVID-19, també conegut com coronavirus, és un moment idoni per revisar pel·lícules de submarins que constitueixen un gènere en sí mateix i que aborden (mai millor dit) la modalitat de confinament per antonomàsia: la vida en un recinte tancat del que és millor no eixir. Amb la cosa […]
Cultura
Manifest 9 d’Octubre
Tipografia La Moderna ofereix als seus lectors el manifest del 9 d’Octubre escrit pel nostre company Javier Llopis
Javier Llopis, 9/10/2019

Bon dia a tots. Per començar, vull agrair a l’Ajuntament que haja pensat en mi per escriure i per  llegir el manifest del 9 d’Octubre. És un honor asumir- encara que siga per uns minuts- la veu de la ciutat en què un ha nascut i ha viscut durant pràcticament tota la seua vida. És una responsabilitat participar en aquest gran acte institucional amb el qual la nostra corporació municipal ha volgut donar-li relleu i continguts a una de les dates més destacades del nostre calendari anual: el 9 d’Octubre.

Jo començaria amb una pregunta ingènua. Qué és el que estem celebrant avui ací? La resposta a aquest interrogant és aparentment senzilla: celebrem el dia de tots els valencians, eixim als carrers per mostrar el nostre orgull per pertànyer a un poble amb unes senyals d’identitat pròpies  i amb unes aspiracions comunes davant del futur. Rememorem antics esdeveniments de la nostra Història, traem a passejar les nostres banderes i entonem els nostres himnes per autoafirmar-nos i per ratificar  el sentiment  que dóna pertànyer a un projecte col·lectiu.

Valdria la pena  anar un poc més enllà d’aquestes afirmacions. El 9 d’Octubre és també una ocasió perfecta per a celebrar l’existència d’una fórmula política, el sistema autonòmic, que amb totes les seues fallades i amb els seus extraviaments  ha portat aquest territori a les majors cotes de benestar i de prosperitat de la seua Història. En aquests temps durs i incerts, en què conceptes com  la recentralització, les retallades en el finançament o fins i tot  el desmantellament de l’estat de les autonomies comencen   a fer fortuna en una part significativa de la classe política española convé estar alerta i defendre un  assoliment, que s’ha plasmat en l’existència i en la continuïtat  de la Generalitat Valenciana. No estem davant d’una celebració folklórica, encara que molts s’obstinen a mantenir el 9 d’Octubre  dins d’aqueix àmbit superficial i irrellevant. És una jornada  per a rituals centenaris , per a gestos emotius i per a recordar les nostres arrels; però  es convertiria en una closca buida si no la utilitzàrem  com  un instrument  de reivindicació. És un bon dia per  recordar els gran persontages de la nostra Història i  per a rendir tribut a les nostres figures de la ciència i  de la cultura, però també és una ocasió perfecta per fer-los un homenatge a eixos milers de metges, de professors i de funcionaris públics, que de la mà d’aquests sistema de govern  contribuïxen cada dia a millorar les nostres vides.

Després de quasi 40 anys d’autonomia, no falten les veus que insisteixen  a retirar  competències i a criticar aquesta fórmula d’èxit. Cada vegada que escolten a algun d’aquests demagogs “cantar les bondats” de la tornada  al centralisme; no ho dubten, estan davant d’algú  que el que realment vol és retallar serveis públics  i fer desaparéixer drets assolits i perfectament consolidats.

Cal dir  que no ho hem tingut fàcil els valencians per a recórrer aquest darrer capítol de la nostra història. Construir aquest projecte de convivència ha estat un procés en el qual hi han aparegut totes les complexitats que acompanyen sempre  les iniciatives importants. Hi ha hagut victòries i derrotes. Quatre dècades després, encara som capaços de tenir violentes polèmiques al voltant de la bandera, de l’himne i fins i tot sobre el nom  mateix d’aquest territori – País, Regne, Comunitat-. Al nostre relat comú hi ha etapes de vergonya col·lectiva en què la nostra administració autonòmica era passejada per tot arreu com exemple de corrupció i balafiament.  En altres, com l’actual, fins i tot hem pogut presumir d’una classe política capaç de teixir consensos per iniciar un procés de reconstrucció, conventint aquest país en un exemple de concòrdia i sensatesa per a una política nacional sumida en el caos més absolut. Els valencians hem arribat fins ací superant una contínua carrera d’obstacles en la qual s’ha anat imposant el dinamisme d’un poble que presenta com a principal senyal distintiva la seua passió per la vida i la seua capacitat per superar les pitjors adversitats.

Alcoi ha participat des d’un primer moment en aquesta apassionant aventura de construcció d’un nou model d’administració més pròxim al ciutadà. Aquesta ciutat amb tendència a l’aïllament   captà  ràpidament la importància d’aquesta nova via i va assumir amb rapidesa que en aquests temps de globalització no caben ja els viatges en solitari. Els alcoians ens integràrem  amb normalitat en aquest projecte comú de vertebració del territori i vam arribar a la conclusió que el nostre futur  i les  nostres grans fites com a societat estaran per sempre lligades a la Generalitat Valenciana. Celebrar ací el 9 d’Octubre és un fet natural i  amb el pas del temps hem inclòs el dia dels valencians en un dels llocs d’honor de la nostra llista de festes i celebracions.

Com a valencians d’Alcoi, hem de gaudir plenament del que és un dia  gran del nostre calendari. El 9 d’Octubre és una ocasió per a extraure lliçons del nostre passat, per  a celebrar el nostre present i per a somniar amb el nostre futur. Encara que aquesta  és una jornada per a celebrar, no hem de caure mai en l’autocomplaença, mantenint-nos sempre vigilants, conscients que a aquesta terra ningú li ha regalat res i que tots els seus triomfs i totes les seues glòries són el fruit de l’esforç i de l’esperit combatiu de la seua gent.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. J. Sou says:

    Moltes gràcies i enhorabona, Javier.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario