El Moniàtic es fonamenta en la cultura participativa, autogestionada, lliure i combativa. Es coorganitza entre diferents col·lectius, associacions i gent que col·labora a títol personal. Es realitza sense ànim de lucre i tota la gent participant en l’organització ho fa de forma altruista.

Enguany cal donar un agraïment especial a Paco Colomina, enginyer que ens ha ajudat de forma desinteressada a realitzar el projecte tècnic i de seguretat, perquè sense ell el festival no s’haguera pogut realitzar. Les bandes també coneixen el caràcter del festival i és per això que també col·laboren i es presten a tocar en condicions rebaixades en pro de ser partícips de tan romàntica proposta.

Igual que a les edicions de la primera etapa una de les consignes del Moniàtic d’enguany és la de revitalitzar espais en desús, dinamitzar-los amb activitats i fer-los útils per a l’ús de la cultura. Per això la intenció d’aquesta edició és combinar actes a espais tancats d’oci i culturals ja establerts amb actes a espais oberts que estiguen infrautilitzats o amb poca afluència. L’assistència a totes les activitats del festival serà gratuïta i oberta a tothom.

El Moniàtic vol també també crear un públic àvid de noves propostes, que la gent vinga al Moniàtic perquè, encara que no conega a tots els artistes, sàpiga que allí trobarà propostes de qualitat que li agradaran, tant d’artistes locals com de forans, ja que el cartell està compost també d’artistes provinents de tota la geografia valenciana, nacional i enguany, fins i tot internacional.

Les dates per a l’edició d’enguany són 22, 23 i 24 de setembre. Tres dies en els quals es pretenen combinar diferents disciplines artístiques a diferents espais, sempre amb entrada gratuïta per a tots els públics.

El dijous 22 tindrà lloc un acte de presentació a les 20h al pub l’Escenari. Hi haurà un recital de poesia musicada a càrrec de Mauro Colomina i Samantha Gilabert.

El divendres 23 a les 20 h, seguint amb la idea de dinamitzar els espais de la llera del riu hi haurà festa a la fàbrica de Cerveses Lluna. Amb els concerts dels nostres Cavallo & Hugo Mas amb el seu Jazz, no wave, punk, Los Chicos del Pantano que vénen des de Berlí, el madrileny Dogma Cobra i la sessió de dj pAn-Z.

El dissabte 24 seria el dia gran del festival. Per a enguany, seguint la tònica de revitalització d’espais i dinamització d’espais poc utilitzats, proposem moure les activitats des de la localització habitual del solar del carrer Forn del Vidre fins al solar de baix de la Placeta de les Eres, entre el carrer Sant Rafel i el carrer Sant Bonaventura. Hi hauria activitat i música des de les 12.00 h del migdia del dissabte fins a les 02.00 h de la matinada del diumenge.

Per a dinar farem una paella popular per a anar agafant forces per als concerts de la vesprada-nit on comptarem amb:

Les composicions minimalistes i melancòliques de Nomembers.

Les melodies mediterrànies de la cantautora Clara Andrés.

Una banda del nostre mateix barri del Partidor d’Alcoi i que de segur que ens fan ballar a tots i totes amb el seu agro Punk, Rock, Rumba, Reggae i Ska: Derrumbe.

El grrrl power trio que ve des d’Alacant: De Piràmide.

L’electrònica post-industrial de We Are Not Brothers, que celebren 10 anys del seu primer concert, que ja fou al Moniàtic.

Tota una realitat a l’escena alcoiana: Joe Pask i els Smoking Barrels.

El shoegaze en valencià de Mox Nox.

Totes aquestes bandes faran sonar els seus instruments la nit del dissabte però a banda tot un planter de djs amenitzaran el festival:

El divendres, prèviament i entre els concerts, tindrem l’eclecticisme de pAn-Z, conegut per tots per tocar a grups com Sensa Yuma, Provoke, Sir Ful o We Are Not Brothers.

Dissabte de migdia, durant la paella, abans dels concerts i entre concerts, comptarem amb les dj’s de l’Assemblea Trencadores de Setrills, Moondog’s Son, DDN (el seu 50% és el dj i productor Egofunk i l’altre 50% Andrea Tendero, periodista musical) i uns mítics de l’escena alcoiana dels 2000, Pixie&Dixie (Onff).

Per a acabar la nit de dissabte, tindrem l’honor de comptar amb el dj set de ORCO, personatge clau en les nits de l’escena valenciana més underground i part activa de Flexidiscos, que ens delectarà amb la seua classe darrere dels plats.

Artistes locals, valencians, nacionals i un internacional compondran el cartell del Moniàtic

Història i filosofia del festival

El Moniàtic va nàixer el 2002 com a resposta al festival Mediatic que organitzava el govern del PP, tot un despropòsit econòmic, que girava l’esquena a la cultura local.

Va ser un festival que va nàixer de la gent i per a la gent. Amb la posada en marxa i l’acceptació del mateix avalada pels nombrosos assistents de les seues diferents es va demostrar que a Alcoi teníem un teixit cultural alcoià ben viu encara que no es comptara amb ell des de les institucions.

També es va fer visible que existeix vida més enllà de les opcions majoritàries, que també hi són, però n’hi ha altres més minoritàries a les que s’ha de tenir en compte. I que hi ha cultura més enllà d’artistes amb els quals fer-se la foto. Una cultura a la qual s’ha de respectar i donar suport.

Amb el Moniàtic es va deixar clar que es podien fer les coses d’una altra forma, va donar ànims a molts col·lectius, artistes i creadors així com al públic.

Fou una experiència que va durar anys, va sobreviure al Mediàtic a Alcoi, va créixer fins a programar activitats de tot tipus durant diverses setmanes en cada edició i va abastar diversos espais i poblacions, involucrant a tot aquell que va voler sumar a aquesta iniciativa tan particular i d’alt valor artístic i cultural.

A banda de la imatge externa i la projecció d’Alcoi com a referent de cultura independent, el Moniàtic va fer un paper important «de portes cap a endins» a Alcoi, ja que va ajudar a crear vincles entre persones, col·lectius i entitats. Fou una pedreta més per a reforçar certs sectors del teixit cultural local, i la prova és que són variats els artistes que han nascut, crescut i s’han desenvolupat a l’ombra de festival i que hui en dia tenen un renom fins i tot en l’àmbit nacional.

Després d’un temps d’hibernació i gràcies a distints col·lectius, el Moniàtic va reviscolar fa dos anys amb molt bona resposta per part del públic amb una mitjana d’un miler d’assistents per edició. Els alcoians es van retrobar amb un festival que trobaven a faltar i les noves generacions el van descobrir per primera vegada.