Destacados
Cultura
Pacífic, els dos rostres de l’oceà
Una exposició fotogràfica de Pablo Bernabeu a Fundación Mutua Levante
Pablo Bernabeu ofereix aquesta magnífica col·lecció de fotografies després de diversos viatges a dos dels vessants del Pacífic: Cambodja i Vietnam d’una banda i el Perú per l’altra. Una exposició que se centra en les persones de tots dos pobles, en els seus rostres, en les mirades oposades, però complementàries, que descobreixen a l’espectador, les […]
Cultura
Retrat de Xavi Castillo amb Diccionari i calçotets rojos
Entre tot açò i allò Xavi Castillo va tindre l’amabilitat de fer referència al ‘Diccionari de Butxaca’
Xavi Castillo, el més incisiu, càustic i toca pilotes dels humoristes valencians actuals va actuar a L’Escenari, després d’una llarga temporada absent.
Cultura
De Chimo Bayo a la Muixaranga
El espectáculo “Animal de séquia”, de Sol Picó, se convierte en un asombroso viaje por las emociones de un país
Somos valencianos. Perseguimos a las bandas de música por la calle, perdemos el oremus disparando petardos y tracas, se nos salta una lagrimita cuando vemos a la Virgen del pueblo salir en procesión, si nos juntamos unos cuantos montamos enseguida una filaeta, nos divertimos en las verbenas hasta caer rendidos y si se tercia, nos […]
Cultura
Murta i els minairons
Murta i els minairons. Mercè Climent. Guanyadora II Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil.Editorial Aila Edicions. Edició a cura de l’Ajuntament d’Altea
Francesc Pou, 19/05/2019

Llegir Murta i els Minairons, novel·la de la prolífica escriptora alcoiana Mercè Climent suposa endinsar-nos en una tendra història on la màgia esdevé protagonista de la mà d’una xiqueta innocent, menuda amb dos clotets a la cara, i dels seus amics, un éssers diminuts, entremaliats i feiners: els minairons.

Moltes coses podrien destacar-se d’aquesta novel·la. Tanmateix, allò que més crida l’atenció és la màgia i com aquesta és tractada al llarg de la narració. La màgia és consubstancial a la infantesa, i fins i tot convenient i necessària. La màgia té el poder innat de desenvolupar la imaginació d’aquells més petits, alhora que els obre les portes del somni on tot pot arribar a ser possible.

Qui i si no, de petit, no s’ha emocionat amb l’exhibició pública de la màgia, ja sia en forma de trucs de difícil explicació lògica, o de contes de fades, les quals amb una vareta feien realitat allò desitjat? O de la famosa llàntia d’Aladí? O la màgia negra de la bruixa de la Blancaneus?

Aquesta descoberta innocent de fer possible allò inexplicable i que l’espectador entre en un món nou, té molt a veure amb el conte per excel·lència que parla dels dos món paral·lels, com ara Alícia al País de les Meravelles, de Lewis Carroll on descobrirem, juntament amb la protagonista Alícia, un món de fantasia on res té a veure amb la realitat del món que vivim.

Quelcom semblant fa Mercè Climent a la seua obra. L’autora ofereix la seua mà al lector i el convida a descobrir la màgia. Una màgia que comença a fer-se visible al paratge alzireny de La Murta, amb un rerefons d’exuberant vegetació on no hi pot faltar la murta, planta màgica, amb una sèrie de llegendes sobre les seues propietats i disposició de les fulles i flors. La tríada al voltant de la màgia ja ens ha estat presentada: el paratge, la xiqueta i la planta, tots tres amb el mateix nom.

A partir d’aquest moment, asseguts a la primera fila, observem i descobrim, una sèrie de fets inexplicables al mateix temps que ho fa l’autora, convertida en protagonista, doncs l’acció és narrada en primera persona: eriçons i libèl·lules que apareixen, borruscalls de neu que cauen d’un cel que no té cap núvol, etc.

La novel·la ens presenta un concepte de màgia viva que sura en tota l’obra i que anirem descobrim pam a pam, com més coneguem Murta i el seu món misteriós, que tot i no deixar de ser el d’una xiqueta de la seua edat, amb les seues il·lusions i fantasies, aquestes tindran llur correspondència immediata amb el món i no romandran a l’imaginari de la nena com si foren somnis o propostes irrealitzables.

Però la màgia de Murta no es queda a terres de La Ribera del Xúquer. Viatjarà amb el seu pare al Pirineu lleidatà, on trobarà el seu recer al petit poble de Llavorsí, i més concretament a la casa de la Senyora Meritxell. Aquest personatge, és una dona a mitjan camí entre bruixa (pel seu aspecte descurat o per la singularitat de la casa on vivia) i maga (perquè conviu amb fets màgics, que ningú no podrà explicar de cap manera lògica).

L’explosió de la màgia arribarà amb l’aparició dels minairons. Murta sorprengué l’autora en destapar un petit canutet de Ca Meritxell, d’on van aparèixer uns petits éssers d’alçada microscòpica, que basen la seua força en la multitud i el treball de tots plegats, el qual reclamaran insistentment fins que se’ls hi encarregue una comesa.

A canvi, però, procuren l’obediència estricta en el compliment de la feina i quan toca retirada, sota la consigna de “Minairons, a dintre” el núvol format per l’enorme contingent d’éssers diminuts enfilen el tub i en restaran a l’interior fins que, novament, el tap torne a ser enretirat. Màgia en estat pur, si ho voleu.

Els minairons no poden viure en llibertat doncs no en saben, d’organització. O són governats i dirigits per aquell que els allibera, o l’anarquia regnarà per tot el seu món.

El llibre de Mercè Climent és un llibre màgic que resta tancat amb els Minairons i Murta dins les planes. Potser si us l’apropeu a l’oïda, escoltareu la veu dels Minairons projectant allò de “Què farem, què direm, feina, feina”. Doncs això: aneu per feina. Llegiu-vos la novel·la del cap a la fi, i en acabar-la, digueu:

– Adéu Murta!
– Minairons, a dintre!

I s’haurà acabat la màgia, tal i com s’haurà acabat el llibre.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario