Destacados
Cultura
Banda de música de la Creu Roja (Alcoi 1919 – 1931)
La mostra s’inaugurarà el proper divendres 12 de juliol a les 20’00 h i es pot veure fins el 31 de juliol en Fundación Mutua Levante, Plaça d’Espanya, nº 15
Aquest any s’acompleixen cent anys de la creació de la banda de Música de la Creu Roja. En 1905 es va fundar la banda de música lírico Moderna que es va nodrir principalment de músics de la banda de la Sociedad del Trabajo. Més tard, en l’estiu de 1919 va ingressar en la Delegació de […]
Cultura
Diccionari [de butxaca] nos los quitan de las manos
Diccionari [de butxaca] tan terapéutico como el oli de perico, tan bizarro como els collons de mico y mucho más caliente que un jarset
Si cediste tu primogenitura por un sumo de níspero, si desafiaste l’airuset de mediados de Enero, si le tocaste la bajoca a alguien o aceptaste que te la tocaran sin amor, si hiciste una gira de llit faltando a tus deberes conyugales,
Cultura
Pacífic, els dos rostres de l’oceà
Una exposició fotogràfica de Pablo Bernabeu a Fundación Mutua Levante
Pablo Bernabeu ofereix aquesta magnífica col·lecció de fotografies després de diversos viatges a dos dels vessants del Pacífic: Cambodja i Vietnam d’una banda i el Perú per l’altra. Una exposició que se centra en les persones de tots dos pobles, en els seus rostres, en les mirades oposades, però complementàries, que descobreixen a l’espectador, les […]
Cultura
OVIDI TWINS ‘Animalets’
El disc de les bèsties.
Pau Miquel Soler, 15/01/2013

Aproximadament deu anys després d’entrar per la porta gran al món del show bussiness amb un concert antològic a l’Escenari d’Alcoi, els Ovidi Twins enterren definitivament les caixes de ritmes, consoliden la seva formació com a trio i ens brinden el que a hores d’ara és la seva referència més marcadament acústica. Per si tot açò fora poc, també decideixen parir el seu particular «disc de les bèsties»,un treball temàtic i conceptual que versa sobre els «altres» cohabitants del planeta Terra, a saber, els animalets. El cridaner i colorista disseny gràfic de Inma Lorente pot despistar-nos amb les intencions de semblant gosadia, perquè, si bé en un principi la idea era fer un disc destinat al públic infantil, el resultat acaba sent més bé un disc per a adults amb ànima de xiquet i/o per a canalla amb mentalitat adulta, cosa que significa que aquesta gent només ajusta comptes amb el seu -cada dia més nombrós, per altra banda- públic ideal. Amb tot, ens trobem amb la consolidació d’un grup que, més que rara avís acaba sent, amb la seva idiosincràsia joganera i aparentment inòcua, un dels grups amb més personalitat de l’escena musical valenciana.

L’elenc de col•laboracions estel•lars -l’anomenada primitiva de Dub, on destaquen figures com Vicent Torrent o Spiros Kaniaris- no pertorba l’esperit del grup, que segueix sent el mateix de sempre;.L’encertada i senzilla producció d’Albert Ortega els fa sonar tal i com són i alhora més concrets i diafans que mai. Com de costum, el pes compositiu de les cançons es centra en el banc de sons dels teclats de Xavi Mataor -doctor honoris causa en casiologia- , ben acompanyat pel guitarró i les percusions de Xavier Learreta -el nou ovidi triplet- i, com no, enmirallat amb l’ inconfusible anti-estil vocal de David Garcieta. Un fet lloable -seguint l’estela marcada pel seu anterior treball Montgolia (Mesdemil, 2011)- és la de proposar-se destruir la tirania dels compàs simple del noranta-nou per cent de la música popular que normalment escoltem, per això, més enllà del folklore valència, les mirades músicals van sobretot a Grècia, els Països Balcànics i el Pròxim Orient. Bones proves d’aquestos ritmes amalgamats i pan-mediterranis per on calvancen vigorosament lletres surrealistes les trobem en cançons com el hit «Dinosaures de marjal» (possiblement el temà més «dur» que han fet mai) o una sorprenent readaptació a l’univers moixamer de «I am the Walrus» dels Beatles titulada simplement «Mmmmeah!». Altres pistes recorden aspectes més clàssics del seu estil, especialment el gypsy-funk a lo Encarnita Polo de «L’Haqueta del retor»- morta per inanició-, els aires jamaicans de la cançò popular «Dos pardalets i una aguileta» i sobretot les còmiques i teatrals «Parotet», «Orifany» i «El Gosset ambelloner», la triada compositiva que més s’acosta al que una ment ben pensant esperaria d’un disc infantil, si bé la dosi de psicodèlia i disbauxa d’alta graduació no és recomanable per a pares que vullguen vetlar per la estabilitat psíquica de la seva descendència. Per acabar-ho d’arrodonir, una també inèdita cara més amable, íntima o contemplativa es mostra en cançons com la del tema que dona nom al disc, «Grills» (crossover entre el Coral Romput s i la música de Sokratis Malamas, que aporta un revers lluminós als tenebrosos versos d’Estellés) i, sobretot, «Mamifers» una cançó que, després d’un ampli passeig per morses colloneres, gossos raters, coloms de mirada extraviada, rèptils maliciosos i altres parents genètics, ens desperta de sobte per a recordar-nos que l’alteritat no és tal, que no hem d’oblidar que nosaltres també som mamifers, i així, amb els seus aires tristos i siderals, bellament construits, la veu de Clara Andrés va emanant aquella calor essencial que tots necessitem de la qual parla la lletra. Després de escoltar semblant barbaritat universal t’adones que no saps ben bé si efectivament t’estás derretint o quedant-te glaçat del tot.

Ovidi Twins («Mamífers»)

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario