Un dia va marxar a Barcelona amb la matricula baix del braç decidida a veure acomplert el seu somni de petita, ser actriu. Fascinada des de menuda pel món de la interpretació, va deixar de banda la seua professió com a professora d’anglès per fer realitat un somni que fins ara pareixia impossible. Potser haver participat de menuda en algun programa infantil per a la televisió i tindre familiars i amics treballant en l’audiovisual va influir en aquesta arriscada decisió.
Ara ha acabat tercer d’interpretació i després d’un any de treball intens en el terreny de la improvisació, Paula Bou acaba d’estrenar a Barcelona. L’obra porta per títol ‘Celebracions’ i està composada per escenes independents on els personatges que apareixen o bé tenen alguna cosa a celebrar o bé es veuen immersos en una circumstància festiva. Assistim al llarg d’un any a diferents tipus de commemoracions.
L’experiència, segons conta la pròpia Paula, ha sigut del tot enriquidora, ‘la sensació de tindre al públic cara a cara i escoltar les seues risses i la tensió, ajuda molt a dur el ritme de l’escena i a augmentar l’energia del personatge’. De la mà del dramaturg Joan Codina i de Noe, una companya de carrera, Paula ha treballat de valent amb el personatge. Fins al dia de l’estrena van estar traient idees i donant els últims retocs a les escenes.
‘Es notaven molt els nervis, Ens tremolava tot quan vam sortir a la primera escena, entropessàvem amb qualsevol cosa a les bambolines, però pense que els nervis ens van ajudar a posar el toc final a l’obra. M’encanta fer riure a la gent i sentir que s’ho està passant bé. És la primera obra en la que he participat, i amb la sensació que m’ha quedat espere que no siga l’última.’
Ara amb la diplomatura acabada toca esperar nous projectes que estan al girar del cantó. Paula està finalitzant el seu videobook amb escenes rodades en algunes de les darreres pràctiques per tal de buscar representant. Un videobook amb fragments de teatre, de cinema i de televisió va participar a la sèrie ‘Citas’ d’Antena 3. Experiències que plantegen l’etern dilema de tota actriu: TV, cinema o teatre?
‘Pensava que cine però crec que ara no podria decidir, perquè la sensació que et dona el públic es molt gratificant i un plaer! Així que estaria encantada amb tot, veure’t en la gran o petita pantalla també es al·lucinant, però el treball que hi ha darrere és immens, la gent mai se’l imaginaria’