Fa somniar, sorprén, fa riure, hi ha moments que criden molt l’atenció. ‘Rèquiem’, el muntatge de La Dependent a través de la seua nova marca La Independent no defrauda, no deixa indiferent. S’ha estrenat a la Mostra de Mim de Sueca amb una bona resposta del públic. És una aposta novedosa, un teatre distint, un treball encomiable que li dóna més qualitat a la companyia d’Alcoi, caracteritzada per cuidar molt les seues produccions.

En plena etapa de restriccions i escassessa, La Dependent ha realitzat una acrobàcia i ha fet un doble salt mortal, una jugada de risc, però tot un regal per als amants de la cultura i de les noves expressions teatrals.

El resultat d’este nou pas, d’este nou camí, a través de la marca La Independent, és ‘Rèquiem’, un espectacle que combina els gestos, els objectes, les imatges.

Enganxa des del primer moment quan eixe cap solt, atrapat en el vidre del laboratori es posa a parlar i adverteix que ens pot afectar el que anem a vore.

La trama, a través de música, imatges , gestos, ens porta al mite de la creació, del modern Prometeu. Es basa en la popular novel•la gòtica de Mary W.Shelley. Rubén Mira és el ‘mad doctor’, el científic boig que aprofita l’energia dels trons per a fer descàrregues de vida. Jona García i Mercé Tienda són els seus ajudants. ‘Rèquiem’ juga d’inici amb la possibilitat de crear esssers humans en un laboratori de la primera meitat del segle XX. Ofereix una versió original, carregada de gags, d’un humor àgil i hilarant. En ‘Rèquiem’, el gag és una constant. N’ hi ha molts: L’agulla de l’ajudant que punxa on no toca, les mans insurgents, la descàrrega que els socarra, el braç ‘interruptus’ que li costa ‘nàixer’ per falta d’energia elèctrica, la jove que descobreix té tres cames, el ‘mad doctor’ que espera una tronada que mai aplega…

Els instants de música de piano ens recorda al cinema mut. A destacar també el ‘background d’imatges en blanc i negre’, moment important per a la trama, resolt amb molt talent i amb tot un detall: les agulles d’un rellotge que retrocedeixen a tota velocitat. El desenllaç de l’obra és intel•ligent, com també té gràcia la breu i inesperada aparició de Joan Gadea.
A l’humor, dinamisme, ‘Rèquiem’ afegeix un gran sentit de l’estètica, farcit d’escenes d’un fort potencial visual.

L’escenari és un altra caixa de sorpreses. Les manisetes trencades descobreixen portes que s’obrin i es tanquen com un racó màgic. Els objectes, els òrgans solts (braços, cames, cervells,cap, llengües), tenen un paper rellevant en tot el muntatge. La música, diversa i variada, es essencial en l’obra.

I sobretot, l’actuació de Rubén Mira, Jona García i Mercé Tienda. Un treball complicat, encertat en les expressions, els moviments i el reforç dels gestos, a més de fer un esforç físic considerable.

Amador Artiga, director i dramaturg de ‘Rèquiem’, ha sabut coordinar tots els elements i crear un muntatge atractiu, que agrada al públic, divertit, però sorprenent i innovador a la vegada.
La Independent comença amb força i fa un pas endavant. ‘Rèquiem’ és una proposta novedosa que pot portar a la companyia alcoiana més enllà de les nostres fronteres.