slogan tipografia la moderna
Cultura
ROCKUMENTALS, un cicle de documentals sobre la cultura pop
Cicle dedicat al cinema documental especialitzat en música i cultura pop
Redacció - 28/02/2017
ROCKUMENTALS, un cicle de documentals sobre la cultura pop

El Centre Cultural va iniciar el passat 1 de febrer un cicle dedicat al cinema documental especialitzat en música i cultura pop. Amb el nom de “ROCKUMENTALS“ el cicle es va estrenar oferint la producció Quiero tener una ferretería en Andalucía, del director Carles Prats, tot un especialista en el gènere de documentals sobre música i cultura pop, com ara Loquillo Leyenda Urbana (2008), Historias de Bruguera (2011) o Cuchíbiri cuchíbiri (sobre Peret i la Rumba Catalana, de 2013), entre molts altres.

Quiero tener una ferretería en Andalucía se centra en Joe Strummer (1952-2002), el que va ser líder de The Clash, el qual, des de finals dels 70, es va sentir irresistiblement atret per Andalusia. Els seus amics de Granada i Almeria rememoren les seues aventures. Amb la participació de Lucinda Strummer, Richard Dudanski (101’rs, PIL), Jem Finer de The Pogues, etc.

Una simpatiquíssima mirada als ‘anys perduts’ de Joe Strummer al sud espanyol. O com l’exlíder de The Clash es va afartar d’Anglaterra i es va muntar el seu “corraliyo” a Granada i Almeria. Ric en anecdotari quotidià i humà, aquest afectuós homenatge al músic es construeix amb ombreta, rom pàl·lid, espagueti western i molta camaraderia local. No hi ha cap altra manera d’endinsar-se en els anys menys documentats de la seua carrera i vida que visitant els antics veïns o xerrant amb els amigots de l’època (entre ells el grup 091, al qual va arribar a produir). I així, anem descobrint com s’ho ‘muntava’ aquell ‘anglès sociable’ que va voler –a l’estil Reginald Perrin– endinsar-se a la mar i emergir-ne sent un altre: un senyor normal que xampurrejava tirant a regular-malament, conduïa sense carnet, s’escarxofava en bars a prendre copetes i buscava la sendera de Lorca. Les germanes Romero (Paloma/Palmolive –de The Slits– i Esperanza) el van introduir en la cultura andalusa, i el seu enamorament va ser precoç i voraç: el cel, la llibertat i la pausa del sud havien de ser el bàlsam ideal per a un vell punk, tip d’estar enfadat.

Aquest documental ha tingut una gran acollida en els diversos festivals en què s’ha programat i del que la revista Rolling Stone ha dit: “Un documental imprescindible per a entendre la figura del líder dels Clash”.

La següent proposta serà Leonard Cohen, Bird on a wire un pel·lícula documental de Tony Palmer que arreplega la gira que va fer per Europa Leonard Cohen en 1972 i que fins ara no hi havia versió subtitulada. Va ser la Universitat de València i concretament el professor Manuel de la Fuente, amic personal de Tony Palmer, el que va realitzar la subtitulació al castellà. Al film es poden veure les interpretació d’algunes de les cançons més conegudes de Cohen, como ‘Suzanne’, ‘Sisters of Mercy’, ‘So Long, Marianne’, ‘Bird on the Wire’ o ‘Chelsea Hotel’.

Després de realitzar en 1971 la pel·lícula ‘200 Motels’ amb Frank Zappa, Palmer va decidir embarcar-se en un documental que seguia al músic per les 20 ciutats en les que va actuar, va filmar no sols les actuacions sino també diversos moments en la intimitat del músic. Així, en ‘Bird On A Wire’ es pot veure a Leonard Cohen lligant amb les fans, discutint amb el públic pels problemes tècnics d’un concerto o interrompent una actuació pel consum de substàncies.

Al acabar la pel·lícula, l’equip de Cohen no va quedar satisfet amb el resultat  y es va estrenar una versió censurada que no va agradar a Tony Palmer. El director va reconstruir el muntatge original en 2010, després de trobar una còpia del material rodat que creia perdut per sempre.

Tony Palmer, amb una filmografia de més de cent pel·lícules, és un dels cineastes més importants en la actualitat i el seu interès principal ha estat el de reflectir la música en el cine, dedicant-se tant al rock com a la música clàssica. La seua trajectòria arranca als 60, treballant amb músics com els Beatles, Jimi Hendrix, Eric Clapton o Frank Zappa, a més de personalitats del món de la música simfònica i l’òpera com Maria Callas, Benjamin Britten i Igor Stravinsky.

Fer finalitzar aquesta primer cicle es projectarà al més d’abril, el documental Autosuficientes, escrita i dirigida per Danny Garcia, on en narra la història de Parálisis Permanente i Eduardo Benavente, un dels mites insígnia del pop nacional. Una història que aquí s’uneix a la resurrecció d’Ana Curra i la gira mexicana d’El Acto el 2013. No hi ha pedra que no aixequin. Alaska explica com Eduardo “era una estrella”, fins i tot abans d’haver tocat un acord. Es parla del seu esperit d’esponja, dels seus primers grupets (Plástico i Escaparates), de la seva família (més aviat acomodada) i de com era un paio que “mai es feia enrere”. I arriba, és clar, la seva mutació nuevaolera; el seu renaixement sinistre (després d’un viatge a Londres, com no); ruptura amb Carlos Berlanga i fractura Parálisis-Pegamoides (després d’un accident de cotxe, Berlanga exclama: “Això ens passa per tant de sinistrisme!”); el primer single; la gravació d’El acto en dos dies; el “cuiro d’artesania” d’Ana Curra. La mort i el naixement de la llegenda. Ana Curra fins i tot desvela que Eduardo “era verge” quan es van ficar al llit per primer cop. Edi Clavo i Jaime Urrutia (Gabinete Caligari), Alaska, Manolo UVI o Dei Pei (Desechables) reconstrueixen el passat mentre el tour Nacidos para dominar conquereix ciutat rere ciutat. Vida post mortem.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario