Què és? Una performance poètica construïda a partir d’una idea d’especialització del text poètic, en la recerca d’una identitat amb l’obra creativa de Xavier Carbonell i de Moisès Olcina.

Una espècie de recital poètic escrit per Pep Sou acompanyat per un trio de saxo, contrabaix i bateria amb so pregravat preparat per a l’ocasió i la projecció dels textos de Pep Sou i quadres de Xavi Carbonell.

De què va? L’adaptació del dir poètic al fet pictòric i a la pulsió musical, amb la voluntat d’endinsar-se per camins de mestissatge. És a dir, de pintar amb paraules i cantar com la música d’un vell saxo. Una constant, una presència, una intuïció, un descens a la fi.

Des del punt de vista de la significació: un aire subtil, entre les bastides de la vella Nova YORK, acaricia el capvespre. La pintura presideix l’estança de la ciutat, i la música genera l’envoltori de rumors i d’ones concèntriques.

El text. Es un lleu regal per als amics i, des d’aquest propòsit, assajar la construcció d’un projecte plural on la veu, l’art i la música s’imbriquen en un procés creatiu de l’obra sobre l’obra.

Elements del muntatge: la música en directe, amb René Dossin, Javier Blanquer i Moisès a la poètica dels sons i la participació fonamental de gravacions sonores dutes a terme per Remigio Barrachina. El discurs pictòric de Xavi Carbonell i la construcció d’un univers visual a cura, i sensibilitat, de Gilberto Dobón. També el text i la veu de J. Sou.