Destacados
Cultura
Embarrocats
Al nostre Alcoi mateix, tenim el cent vegades reverenciable i amic Pedro Estevan, percussionista i company del viola da gamba
Com un llibre ple de pols, de paper engroguit i llom corcat, un tros de fusta romania a l’estoig. Un violí aparentment ancià, amb cordes de fil gruixut i quasi pansit. Un arc gros i flonjo i un so blanet i ample. Acabava de ser enllestit al taller del seu luthier, però continuava semblant un […]
Cultura
La Historia está en los detalles
El fotógrafo Marc Pascual ofrece en el Palau Comtal  su personal crónica gráfica del confinamiento
Una de las fotografías de Marc Pascual que componen esta insólita exposición
La sala de actos del Palau Comtal de Cocentaina alberga a lo largo de este mes de noviembre una singular propuesta expositiva. Bajo el título de “99. Diari fotogràfic d’un estat d’alarma”, el fotógrafo contestano Marc Pascual ofrece una crónica gráfica diaria sobre tres meses de confinamiento. La muestra forma parte de la oferta cultural […]
Cultura
FORADIA, 40 anys d’indústria sostenible
La exposició no s’enten sense un Alcoi
El daltabaix de la crisi del petroli a principi dels anys 70, darrers anys del franquisme, es deixa notar en la indústria de manera molt notable a partir de 1975, l’empresa familiar Olcina Miró S.A. fundada en 1912, acusa de tal manera la crisi, que es veu obligada a tancar. Després de diverses negociacions amb […]
Cultura
S’esllavisa el temps per les bastides de Nova York
Dimecres 9 de Març a les 20,30 hores al Centre Cultural Mario Silvestre
Redacció, 5/03/2016

Què és? Una performance poètica construïda a partir d’una idea d’especialització del text poètic, en la recerca d’una identitat amb l’obra creativa de Xavier Carbonell i de Moisès Olcina.

Una espècie de recital poètic escrit per Pep Sou acompanyat per un trio de saxo, contrabaix i bateria amb so pregravat preparat per a l’ocasió i la projecció dels textos de Pep Sou i quadres de Xavi Carbonell.

De què va? L’adaptació del dir poètic al fet pictòric i a la pulsió musical, amb la voluntat d’endinsar-se per camins de mestissatge. És a dir, de pintar amb paraules i cantar com la música d’un vell saxo. Una constant, una presència, una intuïció, un descens a la fi.

Des del punt de vista de la significació: un aire subtil, entre les bastides de la vella Nova YORK, acaricia el capvespre. La pintura presideix l’estança de la ciutat, i la música genera l’envoltori de rumors i d’ones concèntriques.

El text. Es un lleu regal per als amics i, des d’aquest propòsit, assajar la construcció d’un projecte plural on la veu, l’art i la música s’imbriquen en un procés creatiu de l’obra sobre l’obra.

Elements del muntatge: la música en directe, amb René Dossin, Javier Blanquer i Moisès a la poètica dels sons i la participació fonamental de gravacions sonores dutes a terme per Remigio Barrachina. El discurs pictòric de Xavi Carbonell i la construcció d’un univers visual a cura, i sensibilitat, de Gilberto Dobón. També el text i la veu de J. Sou.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario