Destacados
Cultura
¡Me cago en el séptimo arte!
Hubo un tiempo feliz en el que cuando los alcoyanos salíamos del cine, hablábamos de la película y hacíamos animadas tertulias sobre tal o cual escena, sobre lo bien que había estado un determinado actor o sobre la habilidad del director para contarnos una historia. Esos lujos de cine club antiguo se han acabado para […]
Cultura
Assun Navarro i el Grup de Danses Baladre, premis Joan Valls 2019
L’alcoiana Assun Navarro i Santos, històrica militant feminista del Col·lectiu 8 de Març, en l’apartat individual, i el Grup de Danses Baladre de Muro, en el d’entitats, són els guardonats amb els Premis Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català, que enguany arriben a la seua 25a edició, i que atorga l’Associació Cultural […]
Cultura
Lo que el ojo no veía y ahora sí ve
Hubo un tiempo en que las series americanas para la televisión se rodaban en 35 mm, es decir en el mismo formato con el que se filmaban las películas para el cine. Luego se pasaban al formato más estrecho y de baja resolución de la televisión y así llegaban a nuestras pantallas.
Cultura
Tendències d’una alcoiana en l’exili: ‘El gran sopar del Nadal Alcoià’
Una reflexió sobre els esmorzarsdinarsberenasrsopars de Nadal i el look que es fa servir
Ada Blanes, 13/12/2016

Que el Nadal Alcoià és autèntic i incomparable és quelcom indiscutible. Però més enllà del Tirisiti, les Pastoretes, les Burretes o l’antiquíssima Cavalcada del Reis, hi ha peculiaritats interessants incomprensiblement oblidades per la premsa nacional. Em referisc, per exemple, al tradicional sopar d’amics de la nit del dia del Nadal.

Després de fartar com a porcs la nit anterior i eixe mateix migdia, pràcticament sense haver digerit el pastís de carn de torn, manades de joves i no tan joves ben vestits -o això ens pensem- s’ajuntem en algun lloc del centre del poble -perdó, de la ciutat- a beure com a cosacos (perquè sopar, solem sopar poc) i passar-ho bé amb la família que triem. Que això està genial si cau com enguany, que el 26 és festiu nacional per la bondat de Rajoy, però quan a alguns ens toca treballar, bé que se’n recordem del desgraciat de Zaplana i la seua oportuna idea de considerar que el Segon Dia de Nadal no havia de ser festiu al País Valencià. Això sí, al matí següent, perquè eixa nit és tan sagrada que a la majoria no ens importa que al dia següent no siga festa i eixa nit ho donem tot, quasi com si del Dia de Sant Jordi es tractara.

I què dir dels looks d’eixa nit? Que dóna igual si el termòmetre marca temperatures baix zero que els vestidets curtets i desmanegats plens de brillibrilli seran els reis de la nit. Perquè en Alcoi ens mudem en Nadal com si fóra Cap d’Any, i en Cap d’Any ens disfressem com si fóra Carnestoltes. Alcoi is different, sempre.

I el Segon Dia de Nadal, o bé a morir al lloc de treball o, enguany que tenim tanta sort, a recuperar-se de la ressaca i del probable refredat amb un altre dinar familiar. Què bonic és el #NadalAlcoià

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario