Que el Nadal Alcoià és autèntic i incomparable és quelcom indiscutible. Però més enllà del Tirisiti, les Pastoretes, les Burretes o l’antiquíssima Cavalcada del Reis, hi ha peculiaritats interessants incomprensiblement oblidades per la premsa nacional. Em referisc, per exemple, al tradicional sopar d’amics de la nit del dia del Nadal.
Després de fartar com a porcs la nit anterior i eixe mateix migdia, pràcticament sense haver digerit el pastís de carn de torn, manades de joves i no tan joves ben vestits -o això ens pensem- s’ajuntem en algun lloc del centre del poble -perdó, de la ciutat- a beure com a cosacos (perquè sopar, solem sopar poc) i passar-ho bé amb la família que triem. Que això està genial si cau com enguany, que el 26 és festiu nacional per la bondat de Rajoy, però quan a alguns ens toca treballar, bé que se’n recordem del desgraciat de Zaplana i la seua oportuna idea de considerar que el Segon Dia de Nadal no havia de ser festiu al País Valencià. Això sí, al matí següent, perquè eixa nit és tan sagrada que a la majoria no ens importa que al dia següent no siga festa i eixa nit ho donem tot, quasi com si del Dia de Sant Jordi es tractara.
I què dir dels looks d’eixa nit? Que dóna igual si el termòmetre marca temperatures baix zero que els vestidets curtets i desmanegats plens de brillibrilli seran els reis de la nit. Perquè en Alcoi ens mudem en Nadal com si fóra Cap d’Any, i en Cap d’Any ens disfressem com si fóra Carnestoltes. Alcoi is different, sempre.
I el Segon Dia de Nadal, o bé a morir al lloc de treball o, enguany que tenim tanta sort, a recuperar-se de la ressaca i del probable refredat amb un altre dinar familiar. Què bonic és el #NadalAlcoià