Destacados
Cultura
La Historia está en los detalles
El fotógrafo Marc Pascual ofrece en el Palau Comtal  su personal crónica gráfica del confinamiento
Una de las fotografías de Marc Pascual que componen esta insólita exposición
La sala de actos del Palau Comtal de Cocentaina alberga a lo largo de este mes de noviembre una singular propuesta expositiva. Bajo el título de “99. Diari fotogràfic d’un estat d’alarma”, el fotógrafo contestano Marc Pascual ofrece una crónica gráfica diaria sobre tres meses de confinamiento. La muestra forma parte de la oferta cultural […]
Cultura
FORADIA, 40 anys d’indústria sostenible
La exposició no s’enten sense un Alcoi
El daltabaix de la crisi del petroli a principi dels anys 70, darrers anys del franquisme, es deixa notar en la indústria de manera molt notable a partir de 1975, l’empresa familiar Olcina Miró S.A. fundada en 1912, acusa de tal manera la crisi, que es veu obligada a tancar. Després de diverses negociacions amb […]
Cultura
Maestro y pionero
El fotógrafo Paco Grau reflexiona sobre la importancia de la figura de Crespo Colomer
El fallecimiento de José Crespo Colomer deja a la fotografía alcoyana sin una de sus figuras fundamentales. El fotógrafo Paco Grau rinde homenaje en este texto al maestro y reflexiona sobre un personaje cuya obra va más allá de sus éxitos en la fotografía festera. Grau subraya la cualidad de pionero de Crespo, su inmenso […]
Cultura
Terra de gegants
Si vas fer un esglai cada volta que queia la menuda de la Casa de la Pradera, si vas patir pel colesterol (abans que s’inventara el colesterol) de Hoss Cartwright, si enyores un iPhone amb la forma de la sabata de Maxwell Smart o vas descobrir la sexualitat amb els vestits d’UFO ‘VELLES SÈRIES DE TELEVISIÓ QUE NO T’HAURIES DE PERDRE’ és la teua secció. Avui: ’Tierra de Gigantes’
Pep Jordà, 20/03/2017

Fa una pila d’anys, molts abans de que Coco de Barrio Sésamo ens ensenyara a distingir entre fora i dins, lluny i prop, dalt i baix, gran i menut ‘Tierra de Gigantes’ ens va descobrir les proporcions i ens va ajudar a entendre que a l’univers existeix el que és infinitament gran i infinitament menut. Cosa que anys després ens ratificaria ‘L’increïble home minvant’.

La sèrie estava ambientada en un futur llunyà on l’home havia arribat a un nivell tecnològic molt avançat que havia permès als EE.UU. crear una nau de passatgers anomenada ‘Spindrift’ capaç de volar per l’estratosfera.

Dos puntualitzacions. Primera. El futur llunyà es situava al 1983 i perquè vegeu l’abisme que, de vegades, separa la realitat de la ficció us adjuntem alguns titulars d’eixe mateix any: ‘El duo Pimpinela lanza el disco Hermanos en el que figuran los temas A esa y Una estúpida mas’; ‘El guerrero perdido se alza con el máximo galardón en el CUTRECON, el festival de cine cutre de Madrid’; ‘Llega el topless a las piscinas españolas’; ‘Boda del torero Francisco Rivera Paquirri con la tonadillera Isabel Pantoja’,’ El rey Juan Carlos sufre una fisura en la pelvis mientras esquiaba en Gstaad’ Hi ha coses que no canvien mai…

Segona. La nau Spindrift, que significa ‘rosada del mar’, tot i que per fora semblava una construcció de Santiago Calatrava en concret el Palau de l’Òpera de València (al que s’assembla com un ou a un altre ou) per dins tenia tot l’aspecte d’un autobús de línia, com el que feia el trajecte Alcoi-Alacant per Xixona, barrejat amb butaques i decoració d’un bar d’ambient.

La qüestió és que el 12 de juny de 1983, mentre la Spindrift realitzava un viatge estratosfèric entre els EE.UU. i el UK una interferència solar va afectar el sistema de navegació de la nau i tot seguit (les desgràcies mai no venen soles) una estranya llum la va atraure sense que pilot i copilot puguen fer cap altra cosa que suar, doncs sabien que mai s’ha d’anar cap a la llum.

Al final, la nau va travessar la lluminària i va aterrar en el que tots creien que era sòl britànic. Gran error, perquè en realitat la llum els havia portat a un planeta habitat per essers humans, animals i plantes gegants. Cosa que hauria pogut provocar una sorpresa majúscula als espectadors de no haver-ho desvetllar anticipadament l’inoportú títol: Terra de gegants.

A partir d’ací en cada episodi els tres tripulants de la nau i els quatre passatgers se les havien de vore i de desitjar per sobreviure en un ambient hostil habitat per animals domèstics mastodòntics i cosins de Zumosol més ximples que un llapis que intentaven atrapar-los per apoderar-se de la seua tecnologia, per utilitzar-los com a joguines o, potser, per a fer-los servir en perversos jocs sexuals (açò últim era únicament producte de la meua imaginació infantil malaltissa) mentre els espectadors en cada nou capítol anàvem descobrint les possibilitats defensives d’una forquilla, les dificultats per fer puenting des d’una cadira o les mil aplicacions  que té un didal, alt temps que amb la diferencia de proporcions compreníem que: En este mundo traidor / nada es verdad ni mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira. O com en el cas que ens ocupa del metre amb el que es mesura.  

 

Títol original: Land of the Giants
Gènere: Ciència ficció de pèrdues i complicacions tecnològiques
Data d’emissió original: 22/09/1968 – 22/03/1970
Productor i creador: Irwin Allen
Actors principals: Gary Conway (Capitá Steve Burton) – Don Marshall (Copilot Dan Ericksson) – Don Matheson (Enginyer Mark Wilson) – Kurt Kasznar (Commandant Alexander Fitzhugh) – Stefan Arngrim (Barry Lockridge) – Deanna Lund (Valerie Ames Scott) – Heather Young (Betty Hamilton

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario