Destacados
Cultura
Murta i els minairons
Murta i els minairons. Mercè Climent. Guanyadora II Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil.Editorial Aila Edicions. Edició a cura de l’Ajuntament d’Altea
Llegir Murta i els Minairons, novel·la de la prolífica escriptora alcoiana Mercè Climent suposa endinsar-nos en una tendra història on la màgia esdevé protagonista de la mà d’una xiqueta innocent, menuda amb dos clotets a la cara, i dels seus amics, un éssers diminuts, entremaliats i feiners: els minairons.
Cultura
Ni un gramo de nostalgia
Apuntes sobre un inolvidable concierto de Bob Dylan en València
Un vejete renqueante de 78 años aparece en el escenario vestido como un enterrador de película del Oeste. El tipo está podrido de dólares, ha vendido millones de discos y cuenta con los mayores reconocimientos internacionales que puede alcanzar un artista (incluidos un Nobel y un Oscar). Se coloca ante un piano y durante dos […]
Cultura
La Primera Aigua
La Fundació Mutua Levante acull una exposició de Pavel Matveyev, artista rus resident a Suècia, que ha fet de les ruïnes de la vall del Molinar d'Alcoi el tema principal de la seva obra
El 9 de maig es va presentar, en l’espai expositiu de la Fundació Mutua Levante, La Primera Aigua, l’exposició de l’artista Pavel Matveyev preparada específicament per a aquest espai. Pavel treballa principalment amb fotografia i so, centrant-se amb llocs abandonats, descuidats, i gairebé oblidats. Les ruïnes d’èpoques passades són un tema recurrent al qual torna […]
Cultura
Terra de gegants
Si vas fer un esglai cada volta que queia la menuda de la Casa de la Pradera, si vas patir pel colesterol (abans que s’inventara el colesterol) de Hoss Cartwright, si enyores un iPhone amb la forma de la sabata de Maxwell Smart o vas descobrir la sexualitat amb els vestits d’UFO ‘VELLES SÈRIES DE TELEVISIÓ QUE NO T’HAURIES DE PERDRE’ és la teua secció. Avui: ’Tierra de Gigantes’
Pep Jordà, 20/03/2017

Fa una pila d’anys, molts abans de que Coco de Barrio Sésamo ens ensenyara a distingir entre fora i dins, lluny i prop, dalt i baix, gran i menut ‘Tierra de Gigantes’ ens va descobrir les proporcions i ens va ajudar a entendre que a l’univers existeix el que és infinitament gran i infinitament menut. Cosa que anys després ens ratificaria ‘L’increïble home minvant’.

La sèrie estava ambientada en un futur llunyà on l’home havia arribat a un nivell tecnològic molt avançat que havia permès als EE.UU. crear una nau de passatgers anomenada ‘Spindrift’ capaç de volar per l’estratosfera.

Dos puntualitzacions. Primera. El futur llunyà es situava al 1983 i perquè vegeu l’abisme que, de vegades, separa la realitat de la ficció us adjuntem alguns titulars d’eixe mateix any: ‘El duo Pimpinela lanza el disco Hermanos en el que figuran los temas A esa y Una estúpida mas’; ‘El guerrero perdido se alza con el máximo galardón en el CUTRECON, el festival de cine cutre de Madrid’; ‘Llega el topless a las piscinas españolas’; ‘Boda del torero Francisco Rivera Paquirri con la tonadillera Isabel Pantoja’,’ El rey Juan Carlos sufre una fisura en la pelvis mientras esquiaba en Gstaad’ Hi ha coses que no canvien mai…

Segona. La nau Spindrift, que significa ‘rosada del mar’, tot i que per fora semblava una construcció de Santiago Calatrava en concret el Palau de l’Òpera de València (al que s’assembla com un ou a un altre ou) per dins tenia tot l’aspecte d’un autobús de línia, com el que feia el trajecte Alcoi-Alacant per Xixona, barrejat amb butaques i decoració d’un bar d’ambient.

La qüestió és que el 12 de juny de 1983, mentre la Spindrift realitzava un viatge estratosfèric entre els EE.UU. i el UK una interferència solar va afectar el sistema de navegació de la nau i tot seguit (les desgràcies mai no venen soles) una estranya llum la va atraure sense que pilot i copilot puguen fer cap altra cosa que suar, doncs sabien que mai s’ha d’anar cap a la llum.

Al final, la nau va travessar la lluminària i va aterrar en el que tots creien que era sòl britànic. Gran error, perquè en realitat la llum els havia portat a un planeta habitat per essers humans, animals i plantes gegants. Cosa que hauria pogut provocar una sorpresa majúscula als espectadors de no haver-ho desvetllar anticipadament l’inoportú títol: Terra de gegants.

A partir d’ací en cada episodi els tres tripulants de la nau i els quatre passatgers se les havien de vore i de desitjar per sobreviure en un ambient hostil habitat per animals domèstics mastodòntics i cosins de Zumosol més ximples que un llapis que intentaven atrapar-los per apoderar-se de la seua tecnologia, per utilitzar-los com a joguines o, potser, per a fer-los servir en perversos jocs sexuals (açò últim era únicament producte de la meua imaginació infantil malaltissa) mentre els espectadors en cada nou capítol anàvem descobrint les possibilitats defensives d’una forquilla, les dificultats per fer puenting des d’una cadira o les mil aplicacions  que té un didal, alt temps que amb la diferencia de proporcions compreníem que: En este mundo traidor / nada es verdad ni mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira. O com en el cas que ens ocupa del metre amb el que es mesura.  

 

Títol original: Land of the Giants
Gènere: Ciència ficció de pèrdues i complicacions tecnològiques
Data d’emissió original: 22/09/1968 – 22/03/1970
Productor i creador: Irwin Allen
Actors principals: Gary Conway (Capitá Steve Burton) – Don Marshall (Copilot Dan Ericksson) – Don Matheson (Enginyer Mark Wilson) – Kurt Kasznar (Commandant Alexander Fitzhugh) – Stefan Arngrim (Barry Lockridge) – Deanna Lund (Valerie Ames Scott) – Heather Young (Betty Hamilton

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario