Destacados
Cultura
Les Pedreres de Sant Cristòfol i el barranc del Cint. Història i paisatge d’una muntanya de la serra de Mariola habitada pels voltors
Una edició que ha estat possible gràcies al ferm compromís de Fundación Mutua Levante, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi i l’associació Fapas-Alcoi
En 2020 es compleixen vint anys del primer alliberament de 8 voltors al nou canyet a les Pedreres de Sant Cristòfol. Vint anys passats des de l’inici d’un projecte mediambiental dut a terme des de la societat, gràcies al qual els habitants de la Foia d’Alcoi tenim el privilegi d’observar el vol dels voltors que, […]
Cultura
Açò no és una grip
15 pelis i una novel·la  que parlen de pandèmies com el COVID-19 
Fotomontaje: Xavi Cortés
El COVID-19 ens ha agafat amb els pantalons baixats. I no serà perquè els patògens no han estat enviant-nos ‘senyals’ cada cert temps. Aproximadament una cada deu anys. Mireu. 1973 primer brot d’Ebola (2.830 morts). 1981 SIDA (30 milions de morts i segueix sumant) 1991 Còlera en Sud-Amèrica (8.000 morts). 2009 Grip A (entre 150.000 […]
Cultura
Cómo hacer una mascarilla. Modelos exclusivos
Llorens Ferri (1972), Filant, óleo sobre papel, 50 x 52cm
Os presentamos tres modelos exclusivos de mascarillas: Mascarilla Enigma. Mascarilla Latte. Mascarilla Metamorfosis. Mascarilla Enigma EL MATERIAL 1.Tela de algodón; cuanto más compactos los hilos, mejor. Es ideal para el contacto con la piel (resistente, transpirable, suave, duradero…) y las hay para todos los gustos (lisas, caladitas, con dibujos…; gruesas, finas…). 2.Relleno de sujetador. Las […]
Cultura
Terra de gegants
Si vas fer un esglai cada volta que queia la menuda de la Casa de la Pradera, si vas patir pel colesterol (abans que s’inventara el colesterol) de Hoss Cartwright, si enyores un iPhone amb la forma de la sabata de Maxwell Smart o vas descobrir la sexualitat amb els vestits d’UFO ‘VELLES SÈRIES DE TELEVISIÓ QUE NO T’HAURIES DE PERDRE’ és la teua secció. Avui: ’Tierra de Gigantes’
Pep Jordà, 20/03/2017

Fa una pila d’anys, molts abans de que Coco de Barrio Sésamo ens ensenyara a distingir entre fora i dins, lluny i prop, dalt i baix, gran i menut ‘Tierra de Gigantes’ ens va descobrir les proporcions i ens va ajudar a entendre que a l’univers existeix el que és infinitament gran i infinitament menut. Cosa que anys després ens ratificaria ‘L’increïble home minvant’.

La sèrie estava ambientada en un futur llunyà on l’home havia arribat a un nivell tecnològic molt avançat que havia permès als EE.UU. crear una nau de passatgers anomenada ‘Spindrift’ capaç de volar per l’estratosfera.

Dos puntualitzacions. Primera. El futur llunyà es situava al 1983 i perquè vegeu l’abisme que, de vegades, separa la realitat de la ficció us adjuntem alguns titulars d’eixe mateix any: ‘El duo Pimpinela lanza el disco Hermanos en el que figuran los temas A esa y Una estúpida mas’; ‘El guerrero perdido se alza con el máximo galardón en el CUTRECON, el festival de cine cutre de Madrid’; ‘Llega el topless a las piscinas españolas’; ‘Boda del torero Francisco Rivera Paquirri con la tonadillera Isabel Pantoja’,’ El rey Juan Carlos sufre una fisura en la pelvis mientras esquiaba en Gstaad’ Hi ha coses que no canvien mai…

Segona. La nau Spindrift, que significa ‘rosada del mar’, tot i que per fora semblava una construcció de Santiago Calatrava en concret el Palau de l’Òpera de València (al que s’assembla com un ou a un altre ou) per dins tenia tot l’aspecte d’un autobús de línia, com el que feia el trajecte Alcoi-Alacant per Xixona, barrejat amb butaques i decoració d’un bar d’ambient.

La qüestió és que el 12 de juny de 1983, mentre la Spindrift realitzava un viatge estratosfèric entre els EE.UU. i el UK una interferència solar va afectar el sistema de navegació de la nau i tot seguit (les desgràcies mai no venen soles) una estranya llum la va atraure sense que pilot i copilot puguen fer cap altra cosa que suar, doncs sabien que mai s’ha d’anar cap a la llum.

Al final, la nau va travessar la lluminària i va aterrar en el que tots creien que era sòl britànic. Gran error, perquè en realitat la llum els havia portat a un planeta habitat per essers humans, animals i plantes gegants. Cosa que hauria pogut provocar una sorpresa majúscula als espectadors de no haver-ho desvetllar anticipadament l’inoportú títol: Terra de gegants.

A partir d’ací en cada episodi els tres tripulants de la nau i els quatre passatgers se les havien de vore i de desitjar per sobreviure en un ambient hostil habitat per animals domèstics mastodòntics i cosins de Zumosol més ximples que un llapis que intentaven atrapar-los per apoderar-se de la seua tecnologia, per utilitzar-los com a joguines o, potser, per a fer-los servir en perversos jocs sexuals (açò últim era únicament producte de la meua imaginació infantil malaltissa) mentre els espectadors en cada nou capítol anàvem descobrint les possibilitats defensives d’una forquilla, les dificultats per fer puenting des d’una cadira o les mil aplicacions  que té un didal, alt temps que amb la diferencia de proporcions compreníem que: En este mundo traidor / nada es verdad ni mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira. O com en el cas que ens ocupa del metre amb el que es mesura.  

 

Títol original: Land of the Giants
Gènere: Ciència ficció de pèrdues i complicacions tecnològiques
Data d’emissió original: 22/09/1968 – 22/03/1970
Productor i creador: Irwin Allen
Actors principals: Gary Conway (Capitá Steve Burton) – Don Marshall (Copilot Dan Ericksson) – Don Matheson (Enginyer Mark Wilson) – Kurt Kasznar (Commandant Alexander Fitzhugh) – Stefan Arngrim (Barry Lockridge) – Deanna Lund (Valerie Ames Scott) – Heather Young (Betty Hamilton

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario