El jove creador alcoià Damià Jordà va presentar el passat divendres 3 de juliol la seva darrera proposta audiovisual al “reconvertit” Institut Valencià d’Art Modern
que amb la seva nova direcció pretén proposar un canvi radical amb les anteriors gestions que van enfonsar el seu prestigi. El treball de Jordà s’enmarca dintre de la programació de videoart que, sota el titol “El transit es el pasatge II” es realitza com a part de l’exposició “En tránsito”, amb l’ànim de contextualitzar la idea de transició en l’ámbit artístic valencià. El programa de vídeo presenta un panorama obert sobre los procesos de canvi i transformació dels territoris i les identidats. ! !
En aquest sentit, la obra que estrena Jordà pretén enmarcar-se dins del concepte d’assaig filmic, es a dir, un treball de narrativa experimental que, allunyat de la ficció cinematogràfica, es resisteix a encaixar dins de les aspiracions d’objectivitat que es presuposen en el genere documental. Les influències mes clares en aquest sentit les trobariem en autors com Jean Luc Godard o Pier Paolo Passolini, o autores com Marguerite Duras o Hito Steyerl.! !
Al curtmetragte, de vint minuts de durada, adquireixen especial importancia una serie de textos locutats amb la veu del propi autor, en els que planteja tanmateix reflexions com records, i que es completa amb poemes d’autors fonamentals com Estellés o Salvat i Papasseit. Aquestes locucions, que es manifesten obertament com opinions i experiències personals (amb interès d’esdevindre d’utilitat col.lectiva) es contraposen formalment amb gravacions extretes de programaes de radio, on contrasten amb la veu “institucional”, fent dialogar el missatge dirigit al
gran col.lectiu amb les reflexions individuals.! !
Sobre aquest estructura textual es treballa la imatge, de caràcter documental i no mes parcialment vinculada amb el text, fugint de la representació explícita i optant per una interconnexió paraula-imatge de caràcter transversal. Recollint gravacions realitzades a les zones del sur de la ciutat de València, on es troben l’horta i la metròpoli. Amb la vinculació de les paraules i les imatges es recurreix a cert sentit de descontextualització, entenent que, el propi gest de filmar la “realitat” per a convertir-la en pel·lícula obliga a la descontextualització d’eixa realitat. Aquest fet pot ocasionar que allò gravat (i descontextualitzat posteriorment al projectar-se en un espai diferent) adquirixca
cert nivell icònic que esdevinga en una representació social. Emprar la experiència personal de l’autor per a construir una mena de representació social de valor col.lectiu seria, llavors, l’objectiu principal d’aquesta obra.! !
La mostra ha sigut comisariada pel comissari i crític Álvaro de los Ángeles, es completa amb obres de destacats artistes del mitjà audiovisual, com Diego López Bueno, Regina de Miguel o Anja Krakowski.!