Destacados
Cultura
Al fil de la memòria
Perceval Graells exposa a la Sala Fundación Mutua Levante fins el 30 de juliol
L’artista Perceval Graells exposa l’obra ‘Al fil de la memòria’ en Fundación Mutua Levante fins el 30 de juliol. L’horari per visitar l’exposició és de dimarts a dissabte de 10’00 a 13’00 i de 17’00 a 20’00 h. Pel seu interès adjuntem el text que ha escrit expressament per al catàleg de l’exposició Lucia Romero […]
Cultura
Ximo Cardenal o l’algoritme del compromís
El professor i activista alcoià rep el Premi Joan Valls
L’Associació d’Amics de Joan Valls va lliurar diumenge passat la 27 edició dels seus guardons anuals amb els quals es reconeix l’aportació de persones i col·lectius a la promoció de la llengua i de la cultura valenciana. El professor i activista Ximo Cardenal va ser distingit amb aquest premi. La presentació de l’guardonat va ser […]
Cultura
Epidemias, guerras, terremotos y otros desastres alcoyanos
La revista Eines reúne en “Alcoi catastròfic” una rigurosa colección de trabajos sobre situaciones extremas en la historia de la ciudad
El “Alcoi catastròfic” es otra de esas joyas editoriales con las que de vez en cuando nos obsequia la revista Eines, del Institu Pare Vitòria. Con “la excusa” del coronavirus, esta publicación hace un repaso por la historia de una ciudad aparentemente indestructible, que a lo largo de siete siglos ha superado todo tipo de […]
Cultura
Va passar el 3 de gener de 1937: altre nadal diferent

L’actual crisi sanitària generada per la pandèmia del Covid-19 ha generat tot un seguit de canvis en els nostres hàbits socials i culturals coneguts com a ‘nova normalitat’. Les distàncies de seguretat, les mascaretes i l’obligatorietat d’evitar aglomeracions en recintes urbans formen part ja de la nostra vida quotidiana fins l’arribada imminent i gradual de les vacunes que puguin fer desaparèixer aquest nou virus i alleujar el col·lapse sanitari en les diferents àrees de salut del nostre país. Per anar conscienciant la societat, es diu des dels alts estaments polítics que «aquest no va a ser un Nadal normal».

Coneguda és ja la decisió del Govern valencià del tancament perimetral del nostre territori i prohibició de l’entrada a tots aquells que no estiguin empadronats o limitar a sis persones el nombre de comensals a qualsevol reunió nadalenca. Així que és moment de recordar altre particular Nadal alcoià.

Corre l’any 1937. El país es troba embrancat en una guerra fratricida des de feia cinc mesos. Fins als bombardejos de setembre de 1938, aquesta guerra no tenia una incidència plena a Alcoi. No obstant això, el clima estava enrarit mentre la ciutat es trobava encara en zona republicana. Es succeïen els assassinats puntuals a falangistes i gent afí al règim militar sublevat, mentre les propietats i empreses s’anaven confiscant i col·lectivitzant. La nostra ciutat es va convertir en un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen a nivell nacional, convertint-se en una ‘petita Rússia’. [1]

Durant els anys de la República, es va seguir respectant la festivitat dels Reis Mags que va ser organitzada en un principi per la Filà Gusmans i després pels Miqueros amb la col·laboració de Radio Alcoy. A partir de 1934, són els Marrakesch els organitzadors de l’esdeveniment obrint una subscripció popular per sufragar les despeses d’organització. Després de l’esclat de la Guerra Civil i ja l’any 1937 “el Consejo Económico Político y Social ha acordado declarar días laborables los días 25 y 26 y se decide suprimir la celebración de las fiestas que indiquen viejas costumbres, dadas las circunstancias por las que atraviesa España”[2], de manera que suprimeix la celebració dels actes nadalencs i es decideix organitzar el ‘Dia del Niño” a celebrar el 3 de gener al Teatre Circ.

El Socorro Rojo Internacional i la Filà Ligeros s’encarreguen d’organitzar aquest acte per als xiquets refugiats a la nostra ciutat. La Primitiva va ser la banda encarregada d’amenitzar l’acte “ejecutando himnos revolucionarios del momento que fueron coreados por todos los niños. Éstos ocupaban toda las butacas de la planta baja del teatro”[3]. Del repartiment dels joguets distingits per a xiquets i xiquetes, es van encarregar joves i “bellas antifascistas del Socorro Rojo Internacional”. Gràcies als repertoris[4] que conserva la banda, podem citar alguns dels títols que segurament es van interpretar aquell dia: l’Himno Popular Antisfascista de Roberto Moya; Los hijos del pueblo; La Internacional o La joven guardia[5]. Ara per ara, no podem assegurar si es tractava de la banda en la seva totalitat o d’un grup reduït. El director titular, Luis Vicente Claver Solano[6], encara es trobava a Alcoi mentre dirigia simultàniament la banda del Regiment d’Infanteria Biscaia 12. A l’igual que el també militar José Carbonell García, titular de la Música Nova llavors, el músic extremeny era sensible a la causa republicana com demostra la donació de 37 pessetes al Socorro Rojo Internacional per a l’adquisició de material sanitari, quantitat percebuda per la banda del Regiment al realitzar un passacarrer solidari[7]. L’edició del ‘Día del Niño’ de l’any següent ja no va tindre la mateixa repercussió a causa del cansament que s’anava estenent a la població i les diverses campanyes d’ajudes que s’anaven demanant al llarg de l’any[8]. A l’acabar la guerra amb la dictadura franquista al poder, es van anar reinstaurant els diversos actes nadalencs amb els consecutius canvis d’itineraris i horaris al llarg dels anys, fins arribar tal com els coneixem avui dia.

Probablement, serà un Nadal diferent provocat per una greu crisi sanitària però no tan dolent com els d’aquells anys a conseqüència d’una altra crisi de convivència i desraó.

PABLO MARTÍNEZ BLANES
Centre Instructiu Musical Apolo

[1] Per a conéixer amb major profunditat aquest fenòmen, recomanen la lectura de La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano (2020, Ed. Neopatria), d’Àngel Mora Castillo.

[2] Periódico Humanidad de finales de diciembre, reseñado por Rafael Coloma en su libro Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (pág. 68)

[3] La crónica d’aquest esdeveniment es pot consultar a l’edició del 5 de gener del diari Humanidad.

[4] Agrair novament el testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho que conserva els repertoris d’aquells anys.

[5] Aquest Himne de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya serviría de base per a la banda sonora de Roque Baños per a la pel.lícula Las trece rosas (2007)  d’Emilio Martínez Lázaro.

[6] Més información sobre el músic militar a la Revista de Festes de Moros i Cristians 2018: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (Pablo MARTÍNEZ BLANES, Pág. 170)

[7] Arxiu Municipal d’Alcoi (Ref. 005220)

[8] SANTONJA, Josep Lluís: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (Ed. Marfil, 2020, pág. 38)

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario