Destacados
Cultura
El Mas del Diable
El llibre narra l’historia dels germans Dick i Duke, que es retroben al seus racons d’infància rere la mort del seu pare. Després de vint anys separats recordaran que van tindre un passat complexe degut a una mare no massa afectuosa i un pare al que temien. La trama se centra al Mas del Diable, […]
Cultura
El Origen de los Calendarios
Hablamos de los días fastos, nefastos y sagrados dentro del calendario romano y de los controladores de los mismos que a partir de ellos se llegaba a influir en cuestiones incluso de gobierno. ¿Sabíais que en época de Rómulo y Remo enero y febrero no existían? Esta es la causa de que septiembre por ejemplo […]
Cultura
Tirisiti, el titella que més agrada als escolars
Un any més, i ja en van 12, el Teatre Principal s’ha transformat en la llar del Betlem, pot ser, més conegut del País Valencià
Com cada any, la maquinària del Betlem de Tirisiti es posa en marxa al mes d’octubre amb les reserves per a la campanya de representacions en horari i calendari escolar. El que va començar sent una campanya d’àmbit local als anys 90 s’ha convertit a hores d’ara en una cita ineludible per a molts centres […]
Cultura
Viatge al fons del mar
Si vas fer un esglai cada volta que queia la menuda de la Casa de la Pradera, si vas patir pel colesterol (abans que s’inventara el colesterol) de Hoss Cartwright, si enyores un iPhone amb la forma de la sabata de Maxwell Smart o vas descobrir la sexualitat amb els vestits d’UFO ‘VELLES SÈRIES DE TELEVISIÓ QUE NO T’HAURIES DE PERDRE’ és la teua secció. Avui: ’Viaje al fondo del mar’
Pep Jordà, 25/02/2018

‘Viaje al fondo del mar’ per als que van néixer a començament dels anys seixanta és com la magdalena de Proust. Només nomenar-la el cervell tira mà d’olors i de sons i els trasllada als dissabtes per la nit quan davant d’un aparell de televisió Fermax, o Lavis, embolicats en una tovallola esperaven que la mare els posara el pijama mentre amb els cabells encara mullats assistien a les aventures de l’almirall Nelson (res a veure amb el Nelson que va destruir l’Armada Espanyola a Trafalgar) i el mariner Kowalski.

Aquesta sèrie pionera en aventures subaquàtiques contava cada setmana els tràngols de la tripulació del Seaview. Un submarí, amb base a unes instal·lacions secretes de Santa Bàrbara, Califòrnia, que, a més de ser la nau més poderosa que en aquells moments solcava els set mars (estava dotat amb armament nuclear i amb l’Aerosub, un mini submarí volador per a exploracions d’emergència) tenia una aspecte a meitat camí entre el ninot que anunciava Netol, l’abrillantador de metalls, i un peix manta.

El Seaview (futurista per fora i convencional per dins) estava comandat pel capità Lee Crane i, subreptíciament, per l’almirall Harriman Nelson que era el dissenyador de la nau i que, malgrat estar retirat, no es perdia cap viatge (com si fos un avi jubilat darrere una tanca comentant i analitzant, les decisions dels responsables del cotarro) i pel mariner Kowalski que era un jovenot americà amb pinta de polonès animalot que cada setmana acabava rebent del monstre que protagonitzava l’episodi.

I es que ‘Viaje al fondo del mar’ ens va llegar a la posteritat dues coses per damunt de tot. 1.El soroll del sonar que era com la banda sonora oficiosa de la sèrie que se’ns va quedar gravat al cap fins ara. 2. El descobriment de que al fons del mar – abans de que només hi haguera plàstic – hi havia, gairebé, de casi tot. I no em refereix-ho només a peixos, balenes o fauna abissal. Sinó també a criatures oceàniques gegants, ens invisibles, essers extraterrestres, dinosaures, bucaners fantasmes, robots assassins, homes planta, homes peix, homes llop, ninots i titelles letals com els de les Falles, ordinadors que semblaven els avis de Hal9000, cyborgs i tot el que vos se passe pel cap, hagueu o no hagueu pres abans alcohol en dejú.

Tant se val!. Perquè la veritat és que tots i cadascun dels episodis eren apassionants, aclaparadors, enganxosos, electritzants especialment quan encara no distingíem les costures de les disfresses ni les cordes que suportaven aquella divertida bastida en la que vam debutar com espectadors i amb la que vam aprendre a estimar les sèries de la televisió.

‘Viaje al fondo del mar’ va ser emesa per la televisió ABC als Estats Units entre el 14 de setembre del 64 i el 31 de març del 1968. Dels 110 episodis produïts, 32 es van emetre en blanc i negre i la resta en color. Les primeres 2 temporades es situaven en el, aleshores, futur decenni de 1970; les 2 restants en el de 1980.

Títol original: Voyage to the Bottom of Sea
Gènere: Ciència ficció i aventures submarines
Data d’emissió original: 14/09/1964 – 31/03/1968
Productor i creador: Irwin Allen
Actors principals: Richard Basehart (Almirall Harriman ‘Harry’ Nelson) – David Hedison (Capità Lee Crane) – Bob Dowdell (Tinent Chip Morton) – Henry Kulky (‘Curly’ Jones) – Terry Becker (Francis Sharkey) – Del Monore (Kowalski)

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Manel Rodríguez says:

    En algun lloc remot de la nostra imbatuda infantesa encara naveguem amb el Seaview, escoltant la música de la immersió, amb Nelson i Kovalski, i no pensem emergir-ne mai. Gràcies, Pep, per recordar-nos-ho. (Per cert, a prop de ma casa a Russafa hi ha una botiga que es diu Kovalski i que no té res a veure amb el tema que ens ocupa. Fa uns anys vaig tenir un parell d’alumnes polonesos germans que es deien… KOVALSKI (ell) i KOVALSKA (ella). Els vaig parlar del Viatge al fons del mar però ells ja pertanyien a un món on l’aventura de la imaginació havia estat substituïda per la virtualitat, la realitat líquida i l’ètica del plasma. Amb tot, eren magnífics xicots.)

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario