Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
La independència i el 3%
...és precisament al món de l'independentisme a qui més interessa esclarir tot aquest afer i arribar fins al fons de la qüestió
El poder corromp. La coneguda sentència, sumàriament expressada, vol tenir un abast universal però li manquen les circumstàncies concretes de cada cas particular, allò que avui diríem el context, perquè puguem entendre en profunditat el funcionament de la llei. És l’exercici del poder allò que corromp el poderós, que no ho seria abans de prendre […]
El que passa compta
Literatura i escola
A les nostres escoles –meritòries excepcions a banda– se celebra cada dia un ofici de difunts per l'ànima de la literatura i totes les branques de les humanitats mortes en acció de combat
Sovint oblidem que l’escola i la societat són dos espills que s’escruten mútuament, dos espills amb quatre ulls que es reflecteixen i emmirallen en l’escenari fluctuant del temps, que anomenem història quan el poblen els personatges del drama, els homes. L’una es contempla en l’altra amb els seus vicis i virtuts, les seues mancances i […]
El que passa compta
Neu, pluja, llum
El negoci no té cor, el negoci no té entranyes; ara guanyen les finances, ara guanya qui té l'or
Sense ser estranya, ni de bon tros, al país, sobretot a les comarques més altes de l’interior, la neu tampoc no és visitant puntual ni fidel dels nostres hiverns. No allò d’enfarinar de tant en tant els cims més alts sinó la descàrrega lenta i copiosa de neu que emblanquina el paisatge i trasbalsa la […]
El que passa compta
Dos jutges d’un jutjat
Al Contenciós número 3 sentencia el jutge titular, José Maria Magán, que un paper oficial arribat de la Generalitat catalana siga retornat al seu origen i traduït del català al castellà, ja que aquest idioma, el català, no és oficial a [sic] la Comunitat Valenciana.
En rigor un jutge i una jutgessa, tot i que potser la distinció genèrica no ha arribat encara a aquesta institució espanyola. I de dos jutjats, el 3 i el 4 del Contenciós Administratiu de la mateixa allunyada, estranyada, dissortada ciutat d’Alacant. I el penjat? I el fetge que es mengen els jutges? Al Contenciós […]
El que passa compta
Fills indeguts
Hi va haver un temps, no massa llunyà, en què en aquesta ciutat es nomenaven fills adoptius, predilectes o il·lustres.
i va haver un temps, no massa llunyà, en què en aquesta ciutat es nomenaven fills adoptius, predilectes o il·lustres (i ja em perdonarà el lector que ignore en què consisteix cada un d’aquests títols i d’altres de la mateixa família) amb una lleugeresa que llavors ens semblava sospitosa i que avui ja podem qualificar […]
El que passa compta
Ahir i Demà
Acomiadarem l'any i rebrem el nou en el mateix lloc on vam dir adéu al vell i vam veure il·luminar-se aquest que d'ací a unes hores se'n va
Acomiadarem l’any i rebrem el nou en el mateix lloc on vam dir adéu al vell i vam veure il·luminar-se aquest que d’ací a unes hores se’n va, a la vora escocesa de la Mar del Nord. La repetició del ritual, siga on siga que et sorprenga, t’arrossegue o l’empenyes amb més o menys força […]
El que passa compta
La simbomba fosca i el Caganer
Si el caganer dels nostres betlems no estigués tan concentrat en les seues coses, aliè per complet als cants d'àngels i sirenes que anuncien la bona vella, es dedicaria a pegar-li fort a la simbomba amb altres caganers que, alliberats també de les seues urgències, mamprendrien botelles d'anís i canyes i matraques i armarien bona gresca.
Cada any, pel Solstici d’Hivern, entre Nadal i Reis, i enmig del paisatge lluminós de les ciutats, amerat d’un fred papassetià, se sent la simbomba fosca de les nits més llargues. Segur que el poeta del port i les gavines, el veí de la Barceloneta, rebel i enamorat, pobre i orfe de solemnitat, no fou […]
El que passa compta
Forcadell i els lapsus de Rajoy
És curiós que etimològicament lapsus i lapse signifiquen caiguda o esvaró. Però els lapsus de Rajoy són tan variats i freqüents que no sabem si són l'excepció o la regla del seu discurs
Els coneixements de llatí de Rajoy són d’ordre estrictament pràctic, oral diríem, i, pel que sembla, limitats al molt reputat gènere del lapsus linguae. Una antologia ben documentada de les seues esllavissades, des dels temps remots dels filets de plastilina fins a la molt recent invocació a les properes eleccions (no sabem si perquè són […]
El que passa compta
El peix i la cua
Mira que bé, avui se celebra el Dia Internacional contra la Corrupció. Hi ha dies per a tot i tota cosa té el seu dia. I què fou abans, l'ou o la gallina? El peix es mossega la cua.
La corrupció és causa o efecte d’un sistema democràtic amb tants badalls? La primera lliçó magistral d’aquella enyorada professora d’història als seus alumnes: el poder corromp. Entesos, però és el poder que corromp o cal una certa dosi (poca o molta) de corrupció prèvia per arribar-hi? Perquè un sospita que les grans corrupcions no existirien […]
El que passa compta
Mapes
A l'escola em vaig passar moltes hores dibuixant mapes muts d'Espanya. En realitat no hi ha mapes muts, són tots d'una eloqüència prodigiosa.
A l’escola em vaig passar moltes hores dibuixant mapes muts d’Espanya. Eren de plàstic transparent, amb uns foradets per a les capitals de província perquè amb la punteta del llapis les hi marcasses. En realitat no hi ha mapes muts, són tots d’una eloqüència prodigiosa. El fet de retallar un o altre trosset del pastís […]
El que passa compta
Indecència
...l'única indecència que hem vist aquests dies ha estat l'exhibida pels seus antics companys. Amb el cadàver encara tebi s'han donat al saqueig immisericorde de les seues despulles
La mort és una jugadora d’escacs invencible i sempre té l’última paraula: escac i mat. Els seus moviments, moguts per àgils dits d’eternitat, són imprevisibles. Però de fet sempre juga amb avantatge. Contra el seu acer imbatut debades lluita el múscul feliç amb els seus batecs finits. La derrota reiterada que infringeix als mortals ens […]
El que passa compta
Felip de Borbó
...i la corona i l'uniforme de gala i ses emocionades senyories i fins la nina Leticia, cada dia més inexpressiva i eixuta
Dues coses i mitja destacaria del previsible (i fullejat desvagadament en titulars i articles de premsa: la meua paciència lectora no dóna per més) discurs del monarca en la sessió de revestidura de Rajoy al Congrés dels Diputats. La primera és l’alineament estricte amb les tesis del president pel que fa al problema català, un […]