Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
Fills indeguts
Hi va haver un temps, no massa llunyà, en què en aquesta ciutat es nomenaven fills adoptius, predilectes o il·lustres.
i va haver un temps, no massa llunyà, en què en aquesta ciutat es nomenaven fills adoptius, predilectes o il·lustres (i ja em perdonarà el lector que ignore en què consisteix cada un d’aquests títols i d’altres de la mateixa família) amb una lleugeresa que llavors ens semblava sospitosa i que avui ja podem qualificar […]
El que passa compta
Ahir i Demà
Acomiadarem l'any i rebrem el nou en el mateix lloc on vam dir adéu al vell i vam veure il·luminar-se aquest que d'ací a unes hores se'n va
Acomiadarem l’any i rebrem el nou en el mateix lloc on vam dir adéu al vell i vam veure il·luminar-se aquest que d’ací a unes hores se’n va, a la vora escocesa de la Mar del Nord. La repetició del ritual, siga on siga que et sorprenga, t’arrossegue o l’empenyes amb més o menys força […]
El que passa compta
La simbomba fosca i el Caganer
Si el caganer dels nostres betlems no estigués tan concentrat en les seues coses, aliè per complet als cants d'àngels i sirenes que anuncien la bona vella, es dedicaria a pegar-li fort a la simbomba amb altres caganers que, alliberats també de les seues urgències, mamprendrien botelles d'anís i canyes i matraques i armarien bona gresca.
Cada any, pel Solstici d’Hivern, entre Nadal i Reis, i enmig del paisatge lluminós de les ciutats, amerat d’un fred papassetià, se sent la simbomba fosca de les nits més llargues. Segur que el poeta del port i les gavines, el veí de la Barceloneta, rebel i enamorat, pobre i orfe de solemnitat, no fou […]
El que passa compta
Forcadell i els lapsus de Rajoy
És curiós que etimològicament lapsus i lapse signifiquen caiguda o esvaró. Però els lapsus de Rajoy són tan variats i freqüents que no sabem si són l'excepció o la regla del seu discurs
Els coneixements de llatí de Rajoy són d’ordre estrictament pràctic, oral diríem, i, pel que sembla, limitats al molt reputat gènere del lapsus linguae. Una antologia ben documentada de les seues esllavissades, des dels temps remots dels filets de plastilina fins a la molt recent invocació a les properes eleccions (no sabem si perquè són […]
El que passa compta
El peix i la cua
Mira que bé, avui se celebra el Dia Internacional contra la Corrupció. Hi ha dies per a tot i tota cosa té el seu dia. I què fou abans, l'ou o la gallina? El peix es mossega la cua.
La corrupció és causa o efecte d’un sistema democràtic amb tants badalls? La primera lliçó magistral d’aquella enyorada professora d’història als seus alumnes: el poder corromp. Entesos, però és el poder que corromp o cal una certa dosi (poca o molta) de corrupció prèvia per arribar-hi? Perquè un sospita que les grans corrupcions no existirien […]
El que passa compta
Mapes
A l'escola em vaig passar moltes hores dibuixant mapes muts d'Espanya. En realitat no hi ha mapes muts, són tots d'una eloqüència prodigiosa.
A l’escola em vaig passar moltes hores dibuixant mapes muts d’Espanya. Eren de plàstic transparent, amb uns foradets per a les capitals de província perquè amb la punteta del llapis les hi marcasses. En realitat no hi ha mapes muts, són tots d’una eloqüència prodigiosa. El fet de retallar un o altre trosset del pastís […]
El que passa compta
Indecència
...l'única indecència que hem vist aquests dies ha estat l'exhibida pels seus antics companys. Amb el cadàver encara tebi s'han donat al saqueig immisericorde de les seues despulles
La mort és una jugadora d’escacs invencible i sempre té l’última paraula: escac i mat. Els seus moviments, moguts per àgils dits d’eternitat, són imprevisibles. Però de fet sempre juga amb avantatge. Contra el seu acer imbatut debades lluita el múscul feliç amb els seus batecs finits. La derrota reiterada que infringeix als mortals ens […]
El que passa compta
Felip de Borbó
...i la corona i l'uniforme de gala i ses emocionades senyories i fins la nina Leticia, cada dia més inexpressiva i eixuta
Dues coses i mitja destacaria del previsible (i fullejat desvagadament en titulars i articles de premsa: la meua paciència lectora no dóna per més) discurs del monarca en la sessió de revestidura de Rajoy al Congrés dels Diputats. La primera és l’alineament estricte amb les tesis del president pel que fa al problema català, un […]
El que passa compta
Cohen: Flors per a Trump
...si una cosa ens va ensenyar Cohen és que la ironia ben subministrada és una força més efectiva que les bombes
Ha volgut la Roda de la Fortuna que amb a penes vint-i-quatre hores de diferència, Trump entrés amb el peu dret a la Casa Blanca i Leonard Cohen, segurament amb l’esquerre, a la Casa Negra, el lloc més fosc anunciat en el darrer disc, ja convertit en testament, You want it darker, i potser també […]
El que passa compta
Ginzburg, Pavese, Camus
la condició humana, socialment i individualment considerada, el compromís existencial de l'intel·lectual com a home revoltat
L’atzar que sol guiar els meus passos entre els llibres, i que és ple de ressonàncies i fils invisibles, m’ha portat aquesta vegada a Natalia Ginzburg. Se n’acaben de publicar dues traduccions al català, la primera de les seues novel·les, El camí que porta a ciutat, i la col·lecció d’assaigs Les petites virtuts, i allà […]
El que passa compta
La gala
...el que pot ser fins i tot graciós en les festes patronals d'un poble o en un sopar de falla, es converteix en estrepitós fracàs i en insult al respectable en la gala d'uns premis literaris
Sóc poc amic d’assistir a cerimònies més o menys oficials, ho confesse, sobretot les que tenen com a excusa la literatura o la poesia. Deu ser una mena de defecte professional, l’ancoratge potser una mica antiquat en la idea que la cultura és encara una mena de resistència, potser la més noble, al poder i […]
El que passa compta
Bous per ous
Si difícil és entendre que algú es delecte amb la tortura d'un animal en el cercle d'arena, més difícil ho és que t'ho imposen
A l’enemic ni aigua, ja se sap. Davant la inoperància embadalida de l’Estat espanyol i els seus representants electes (que dels no electes, com ara el rei, Déu ens guarda de demanar-ne comptes), Catalunya és una vegada més la clau de volta, la línia vermella, l’eixida de l’atzucac. La història es plagia a ella mateixa […]