Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
El sac de l’avarícia
És curiós que l'avarícia, al contrari que altres baixes passions, lluny de minvar amb l'edat, tendesca a créixer
Afirma l’exalcaldessa de València Rita Barberá que no té cap intenció de deixar la política sinó al contrari. Com que no sé que és el contrari d’intenció, ni de deixar, ni de política, el final de la frase em deixa una mica perplex tot i que coneixent la senyora en qüestió (per haver-la patida tants […]
El que passa compta
Àneu
No hi ha cosa que relativitze més les coses ni abaixe més determinats fums com viatjar
Els viatgers passen uns dies al Pallars Sobirà, entretinguts en el saludable exercici de l’esquí amb un grup d’escolars valencians. A Espot, avantsala del llac de Sant Maurici i els Encantats, són acollits a l’hotel Saurat, un dels clàssics del Pirineu avui dirigit per la cinquena generació de propietaris. Alçat sobre una antiga fonda en […]
El que passa compta
La manta al coll i el cabasset
Per a aquest viatge, si tot estava dat i beneït, si els principis eren lloses inamovibles, no calien tantes alforges de reunions, declaracions i enfrontaments estèrils
El pronòstic d’Ibarretxe, vell gat escaldat, sembla confirmar-se aquests dies en què sístoles i diàstoles del cor sobiranista estan tan descontrolades que amb prou feines bombeja la sang imprescindible per mantenir vives les constants del projecte. Més que de les embranzides i males arts de l’Estat i els seus pregoners (i no sabem ací qui […]
El que passa compta
En trànsit
Les repeticions cícliques són un lenitiu natural a la inquietud que provoca el pas del temps
Els viatgers han tornat a The Auld Byre, aquest raconet escocès, una vegada més per viure-hi el trànsit de l’any. Amb les dotze campanades de rigor, executades sobre un petit gong, i els grans de raïm, les felicitacions i abraçades i els brindis, han complert amb el ritual del canvi de xifra. Les repeticions cícliques […]
El que passa compta
Déjà vu
Diuen que des de 1977 no hi havia hagut lluna plena la nit de nadal.
Diuen que des de 1977 no hi havia hagut lluna plena la nit de nadal, fenomen que es repetirà d’ací a dinou anys, i no em pregunten per què. Tampoc és freqüent que les temperatures d’aquests dies siguen tan altes que pugues seure a la terrassa d’un bar com si estiguesses en abril. Malgrat aquestes […]
El que passa compta
Confessions d’un votant
Però vote sempre i sempre hi perd o sempre hi guanye, qui sap
Si no em fallen els càlculs, les de demà seran les eleccions que fan quaranta-una en el meu còmput personal, d’ençà que em van permetre votar l’any 1977. No sé a hores d’ara si posar-les en l’haver o en el deure del meu compte, que això va a dies per a qui no ha apostat […]
El que passa compta
Què fer?
Que tot era, en efecte, lligat i ben lligat, ho vam poder veure amb el reciclatge inodor del franquisme, o en l'entrada de calbot a l'OTAN
Potser devem al llarg i tortuós govern d’Aznar haver caigut per fi en el compte del frau en què anava consistint la democràcia espanyola. Les sospites mai esvaïdes que la transició havia estat al capdavall un fracàs en tot regla (constitucional i no) i que aquell vestit prêr à porter ja presentava descosits impresentables van […]
El que passa compta
L’àguila negra
La cançó és el transsumpte poètic i melodiós d'una relació incestuosa forçada pel pare de l'artista
Fa un dia més aviat fresquet i lluminós, d’autèntica primavera d’hivern, en què podria ser que res no fos mesquí. Després del treball s’ha amanit un dinar frugal i saborós, amb pasta a la salsa de mostassa i salmó fumat, recepta que acaba d’improvisar i que paladeja amb un vistiplau discret, nous i una poma, […]
El que passa compta
Dietaris
Llegir dietaris és mirar pel forat d'un pany que l'autor ha deixat obert a dretcient
Ahir vaig assistir a la presentació del dietari d’un amic escriptor publicat a la col·leció d’assaig de la Universitat de València. Prova que el gènere ja compta entre nosaltres amb un públic poc o molt nombrós, fidel i consolidat, i també de la brillant trajectòria literària de l’autor, és que la sala era plena de […]
El que passa compta
Estat de xoc
No hi ha prou ulls per a tants desastres ni centres per a tantes perifèries
Avui fa una setmana dels brutals atemptats de París. Com les rèpliques d’un terratrèmol, les pantalles en retransmeten fins a l’extenuació imatges que van ampliant el cercle sinistre del que, per dir-ne alguna cosa, qualifiquem d’absurd, dantesc o amb qualsevol altra fórmula d’urgència incapaç d’estalviar-nos el malson i molt menys d’explicar-lo. El forat negre que […]
El que passa compta
La fera al Palau
Manel Rodriguez-Castelló ens ofereix aquesta setmana el seu text de presentació en l'homenatge a Ovidi que esta fent-se al Palau de la Música de València
«Ja sabeu com va anar la cosa. Corria l’any 68 del segle XX. Allà al meu poble Alcoi… Jo era un xicot més aviat tímid que de tant en tant es desbordava d’energia i parlava pels descosits. I feia teatre mentre em guanyava la vida amb treballs esporàdics i, tot s’ha de dir, divertits, perquè […]
El que passa compta
El son i la barba
L'amiga amb què he compartit vint-i-cinc anys de penes i alegries, d'aules i corredors, de moltes il•lusions i també de no poques derrotes, se m'ha jubilat fa dos dies
L’aforisme de Joan Fuster, allunyat tant com l’autor mateix de qualsevol temptació metafísica, és ben conegut: «Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps». El que passa al marge de la nostra voluntat, tant si en som conscients com si no, és el temps, que va a la d’ell, diríem. I nosaltres només […]