Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
El bròquil
I així continua el dèficit de bròquil dialogat, de manera que Rajoy, especialista en les tàctiques de l'estruç, ha cridat a capítol els partits espanyols, els qui pensen més o menys com ell en assumptes d'unitat pàtria
Quan diuen «S’ha acabat el bròquil» és que donen per finalitzada la conversa. A Catalunya s’ha acabat el bròquil, tot i que malament pot acabar allò no començat. Es tracta, de fet, d’un altre bròquil: el dels eufemismes, el de l’anar tirant sense pena ni glòria, el de més val quedar-nos com estem perquè podríem […]
El que passa compta
Corrupció
...ja que tots furten i que és inevitable, que ho facen els meus i que me'n caiguen unes molles
Amb el primers embats de la (darrera per ara) crisi, que va entrar com un elefant en una gerreria, vam caure en el compte que la democràcia espanyola, fins aleshores embolicada en paper de seda, albergava en el subsòl un immens clavegueram on les rates de la corrupció ho envaïen tot. Del borbó que llavors […]
El que passa compta
Passats de rosca
Hi ha genteta que il·legalitzaria la llibertat, la paraula i l'aire si pogués –i de precedents sinistres i propers dissortadament no en falten
Els hereus directes del franquisme, aquella taca inesborrada de sang, diuen que tenen les mans netes (Manos Limpias) i ara demanen la il·legalització de la CUP. El món al revés fent bona aquella dita, en solemne castellà, que tant agradava a ma mare, «Dime de qué presumes y te diré de qué careces», infal·lible per […]
El que passa compta
La Processó
Hi ha coses del passat que fins i tot en un paisatge nou com el que va dibuixant-se ara voldran colar-se per la porta falsa i sense pagar entrada
Felip VI va arribar a València per a vés a saber quina contesa més o menys protocolària i heus ací que un grup d’intrèpids dolçainers el rep amb la popular melodia El pas dels maulets, sí, aquella composició d’Al Tall que parla, precisament, de tallar la cua al seu avantpassat borbó. «Una d’espardenyes, una!», em […]
El que passa compta
Ara nosaltres?
Sentir dir a Ximo Puig que els valencians estàvem exhausts d'ofrenar tantes glòries a Espanya, va significar un gir copernicà en la manera de veure'ns i expressar-se
Potser es tractava d’un instant d’indignació transitòria o de l’aplicació política d’una de les dites més solvents del refranyer popular, aquella que afirma que qui no plora no mama. Però sentir dir a Ximo Puig, ja com a president valencià, que els valencians estàvem exhausts d’ofrenar tantes glòries a Espanya, va significar un gir copernicà […]
El que passa compta
La vigília de Cañizares
Cañizares torna a desenterrar la destral de guerra de la croada nacionalcatòlica passant-se per on tots sabem el dret dels ciutadans
Vespres del 27S el cardenal i arquebisbe Antonio Cañizares convoca una vigília a la Seu de València per resar per la unitat d’Espanya. Aquesta setmana els capellans de l’arxidiòcesi organitzaran jornades d’oracions en totes les parròquies i comunitats, col·legis diocesans, escoles catòliques i universitats de l’Església i, almenys durant un mes, s’introduiran precs especials a […]
El que passa compta
Cotos privats
Com que hi ha coses que no es poden discutir i s'han d'acceptar com un destí o una condemna (certes identitats, per exemple), no intentaré seduir-te sinó espantar-te.
Passege per la versió digital d’El País d’ahir divendres: dels vint-i-tres articles de la secció d’opinió que s’hi mostren, catorze són dedicats a la «qüestió catalana», i tots sense excepció contra la independència. A una setmana del 27S, com a la guerra, el Goliat mediàtic espanyol, inclosos diaris progres d’altres temps, i el setè de […]
El que passa compta
Meridianament clar
La distància entre el que vivim i veiem i les reaccions dels responsables polítics espanyols, ens fa albergar la sospita de si no devem en bona part a aquesta incapacitat per llegir la realitat, la nostra pervivència com a poble
No sé què més pot inventar el poble de Catalunya perquè l’Estat al qual encara pertany se’l prenga amb el respecte i la seriositat deguts. Sospite, però, que les espectaculars manifestacions cíviques a què assistim cada 11 de setembre des de fa quatre anys ja no tenen per objectiu tant fer-se escoltar per qui ha […]
El que passa compta
Europa, Europa
El tren fou símbol de progrés i llibertat però també pot convertir-se en una màquina infernal aturada en qualsevol estació
Aquests darrers dies els trens europeus tornen a pintar-se amb els colors sinistres que tenien en temps de les deportacions en massa als camps d’extermini nazis o als extrems gèlids de la Sibèria soviètica en l’època de Stalin. El tren fou símbol de progrés i llibertat des dels seus començos i alimenta molts versos de […]
El que passa compta
Desmuntatge
l'escenari, alliberat de l'excés de sol, la futilitat de certes passions forçades i l'algaravia, es tenyirà de la suau malenconia que inunda les novel•les de Cesare Pavese
L’agost ja fa els darrers parpellejos. D’ací a pocs dies començarà el gran desmutatge. Centenars de milers de cases i apartaments de la costa aniran buidant-se i quedaran tancats amb els seus silencis invisibles i els seus gemecs misteriosos. Al bullici que inundava les platges seguirà un paisatge obert i respirable que ja només habitaran […]
El que passa compta
Arantza
Malgrat la seua esquerpa orografia Euskal Herria és un mocador i es deixa apamar en petites escapades: paisatge i paisanatge amanyosos, ideals per a viatgers curiosos.
Molt abans de la moda de l’exotisme antroponímic Arantza (escrit a la manera prenormativa del basc Arantxa) ja era nom més o menys conegut entre nosaltres. Després vindrien els Gorka, els Aitors o els Ibai, o els Itziar o Ainhoa per a dona, també d’origen toponímic i eusquèric, no sé si per l’experiència viatgera dels […]
El que passa compta
Llum, lluerna, estel
L'exemple (el mal exemple) de la capital valenciana, la de contaminació lumínica més alta d'Europa, es va escampar com una taca d'oli també per aquests verals
Una de les conseqüències més visibles de la urbanització salvatge de la costa, i que afecta especialment aquest racó de la Marina Alta (que els antics pobladors sempre en vam dir l’Almadrava, més tard redescobert com l’Estanyó i ara anomenat, si hem de creure els indicadors instal•lats per l’Ajuntament de Dénia, Platja dels Molins) és […]