Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
Ambaixada
Havia nascut el gènere híbrid de les ambaixades, amb un peu en el 'Llibre dels feits' i un altre que beu la saba més rància del nacionalcatolicisme espanyol
Les valls altes de la Marina, juntament amb altres reductes de la serra d’Espadà castellonenca, van ser la darrera pàtria valenciana dels moriscos abans de la seua expulsió en 1609 per obra i gràcia de Felip II. Una d’aquestes valls, la de Gallinera, ha estat i és la principal via de comunicació entre Alcoi i […]
El que passa compta
Caminar
No es tracta de caminar per arribar a un lloc sinó caminar terapèuticament comptant els quilòmetres i calculant les calories consumides i les miquiues de colesterol eliminades.
Estic gairebé segur que la majoria de metges prescriuen als seus disciplinats i crèduls (quin remei!) pacients caminar, tant si es tracta d’equilibrar certs humors vitals, combatre l’artrosi, lluitar contra unes varices o dissipar els fums de la malenconia. Ben fet, sens dubte, ja que es tracta d’una teràpia barata, saludable (valga la redundància) i, […]
El que passa compta
El cosí
La xarxa tènue d'una memòria que si no es cultiva es desfà com les teranyines velles amb el primer colp de vent
Se’n diu cosí germà perquè d’alguna manera s’ha de dir, per molt que, com tot sovint passa, les paraules a penes delimiten un sentit notarial relatiu a pertinences, parentius, identitats, ple d’inexactituds, de certes coses. Bé, era fill d’una germana del pare, cosí germà en rigor, ni germà ni simplement cosí, tal volta perquè pels […]
El que passa compta
L’arbre i la mar
L'aparentment capriciosa forma de cada exemplar, amb els troncs nus i retorçuts com cossos humans en delicada dansa, li semblava el més aproximat a la diversitat de l'ànima humana
Molt abans que arribés al seu coneixement, a través dels llibres, que aquell arbre era el que millor sintetitzava el món mediterrani i que era considerat sagrat per les diverses cultures que s’hi entrellaçaven; molt abans de saber-lo símbol de Zeus i adorn dels suplicants que s’hi adreçaven, d’imaginar-ne una branqueta en el bec del […]
El que passa compta
Smartphones
Estic segur també que tots els diputats ja en tenen, de mòbil elegant, de manera que potser sí és prescindible la despesa d'uns 50.000 euros per comprar-ne de nous
Des que m’havien canviat feia uns dies les rodes posteriors notava que el cotxe se me n’anava lleugerament cap a la dreta, cosa que en segons quins casos pot resultar fatal. De manera que vaig tornar al taller per solucionar-ho. La dona que em va atendre, molt amable, s’esforçà a desvincular el canvi de rodes […]
El que passa compta
Per no frenar
La pretensió de convertir els valencians en ofrenadors a perpetuïtat no només xocava amb la crua realitat de la nostra secular postergació del poder i dels seus beneficis, sinó també de popularitzar un himne que s'havia apropiat la dreta més rància i més descaradament antivalenciana
Les primeres frustracions de la denominada transició no van deixar només un paisatge de prunes agres entre els valencians, almenys entre els més conscients de ser-ho. L’enginy popular sempre ha trobat maneres de compensar a través de l’humor i la ironia les amargors de tota mena que ens assetgen. La transgressió literal dels grans himnes […]
El que passa compta
Horror vacui
Quan poses el dit en algunes nafres del poder et poden passar aquestes coses. Però com que no visc, ni de bon tros, d'això, puc permetre'm el luxe de defensar la llibertat literària a capa i espasa
Ja em perdonarà el lector que avui parle de mi, o de la part de mi que des de fa un bon grapat d’anys es dedica a escriure aquests artefactes tan volàtils que en diem columnes i que tenen el seu hàbitat en els terrenys pantanosos que separen (de fet, uneixen) periodisme i literatura. Un […]
El que passa compta
FUSTER al Parlament
Que siga precisament Joan Fuster, en el vessant més aforístic, l'escriptor invocat en boca de Fernando Delgado i Francesc Colomer, el nou President de les Corts, no és només una prova de finesa literària sinó un desgreuge en tota regla a la cultura i la intel·ligència
I vam alenar, després d’un parell de setmanes esbojarrades de contenir la respiració. Per fi les portes de les Corts es van obrir gràcies a un acord in extremis (mai millor dit) entre les forces de més o menys esquerres, acord que sobre el paper fa bastant bona pinta. El que ja es coneix com […]
El que passa compta
Trellat
Qualsevol pacte amb aquests responsables (diga's PP o diga's Ciutadans) que impedís majories sòlides de les forces d'esquerra seria vist per la ciutadania com una traïció en tota regla a la voluntat popular de canvi.
Entre els valencians el trellat, un terme tan precís com peculiar del lèxic autòcton, és molt sovint invocat però rarament practicat, sobretot en el món de la política. L’Alcover-Moll en dóna tres accepcions: com a còpia i trasllat d’un escrit, com a raó o fonament lògic i com a sinònim de profit. I de totes […]
El que passa compta
Un temps nou
Fins aleshores moltes vegades havíem viscut com zombies havent-nos d'engolir els aspres vins de burla que ens donava una dreta cavernícola, organitzada en xarxa mafiosa disposada a dinamitar la democràcia
Exageraré si dic que el tomb electoral del 24 de maig al País Valencià és ja una fita històrica –d’aquelles, vull dir, que tenen la grandesa de marcar un abans i un després? Ho concentraré, sense menysteniment de moltes altres, en una sola dada: a la ciutat de València Compromís quedà tan sols 10.000 vots […]
El que passa compta
La reflexió
Al capdavall només hi ha dos tipus de votants: els qui empenyen per millorar l'estat de coses i els qui ho fan precisament per evitar-ho, perquè tot continue més o menys igual.
Amb variants més o menys afortunades, aquesta columna d’avui ja l’he escrita no sé quantes vegades. Potser tantes com eleccions he vist i patit en els meus dies, que no són pocs. Els experts en la inexactíssima ciència de la demoscòpia i les seues múltiples ramificacions hi veuran factors i aspectes que a mi se […]
El que passa compta
El forn
A la Vall d'Ebo, on l'honorable Alberto Fabra va ser escridassat quan intentava explicar l'origen del foc que va obligar a desallotjar alguns xalets dels voltants
Hi ha dies en què la meteorologia pot ser la millor metàfora d’un país. Tal va passar dijous passat a València quan els termòmetres de la primavera van rebentar –per dalt, no cal dir-ho– tots els rècords. Avisats com n’estàvem amb prou antelació, res no va poder impedir que aquell vent de foc que travessava […]