Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
El ventríloc
Un perdó que, si l'acompanya el sincer penediment i després de l'oportuna penitència, potser té validesa en l'àmbit del confessionari però que en la vida pública és una flagrant presa de pèl col·lectiva.
El president Rajoy, amb el borum de la darrera guerra púnica encara ressonant als noticiaris, va haver d’espolsar-se per una vegada la somnolència i, mentre donava corda al seu rellotge biològic, sempre endarrerit per una abúlia misteriosa, va demanar perdó pels errors (sic) comesos. Per errors l’auditori, que en aquells moments anava per feina, com […]
El que passa compta
Realisme
Estic convençut que només un realisme ben administrat i aplicat fins a les darreres conseqüències pot salvar Alcoi, i amb ell la seua festa, de la situació de decadència en què es troba.
La filà Realistes del meu poble, si les sumàries cròniques periodístiques no enganyen, ha decidit fer un exercici de realisme i veure d’incorporar la dona a la festa d’Alcoi amb tots els ets i els uts, és a dir, amb tots els drets i deures de les persones normals, que ho són precisament perquè els […]
El que passa compta
Caquis i cireres
Cotino, peça clau de la trama Gürtel, factòtum de la lucrativa (per a ells, no cal dir-ho) visita papal, i repartidor generós, a la manera de l'oncle Gilito Donald, d'oportunitats d'or per als negocis familiars.
Tot i que la tardor es resisteix a vestir-se de groc, de pluges i d’uns primers freds que ens desperten de la somnolència postestival, Cotino penja els hàbits després de quaranta anys de dedicació al negoci de la política per centrar-se, diu, en el dels caquis. De fet, aquests són uns dels fruits més suculents […]
El que passa compta
Si jo fos espanyol
Si fos espanyol, però no a la manera del saviceba Javier Marías, miraria un moviment de masses nascut des de la base i nítidament democràtic amb simpatia i un punt d'enveja.
Si jo fos espanyol, fins i tot madrileny, però no a la manera de l’exitós escriptor de novel·les Javier Marías, més que el procés d’independència de Catalunya m’importarien les polítiques concretes que el meu govern, el de Madrid i el de l’Estat, estan duent a terme. I m’alarmaria, sobretot, el nivell de degradació democràtica dels […]
El que passa compta
Mal averany
Cada dia resulta més difícil dissimular l'obstinada persecució del valencià, siga en nom del trilingüisme, del perill català o de la senyera coronada i les glòries a Espanya
Els sociolingüistes o sociòlegs de la llengua porten dècades estudiant l’estat de prostració del valencià i proposant mesures per a la seua recuperació, o normalització lingüística, concepte que ja és d’ús molt generalitzat. De fet els primers treballs de Rafael Ll. Ninyoles i Lluís V. Aracil, els pioners de la disciplina entre nosaltres, daten de […]
El que passa compta
Ignorància i mala fe
Si la realitat, sempre tan proteica, no s'ajusta als meus principis, pitjor per a ella. Aquests són els meus principis, deia més o menys en Groucho Marx, però si no li agraden, li puc oferir aquests altres.
La ideologia, entesa com el substrat d’idees preconcebudes que tots de manera més o menys explícita emmagatzemem, sol tenir poca cintura per esquivar amb solvència el dur marcatge de la realitat. El llast ideològic, tant si carrega a l’esquerra com si ho fa a la dreta, és en general un pes massa feixuc a l’hora […]
El que passa compta
La lliçó d’Escòcia
Un article que reflexiona sobre el procés electoral a Escòcia i a Catalunya.
Ahir els escocesos van decidir en referèndum la independència del seu país. I el resultat n’ha estat de 1.914.000 vots pel no front a 1.540.000 pel sí amb una participació històrica del 84,59 % de l’electorat. Des de l’inici del procés que ha liderat Alex Salmond, l’exprimer ministre acabat de dimitir, i el Partit Nacionalista […]
El que passa compta
L’anestèsia
Des del punt de vista de la veracitat democràtica i informativa no tens dret a rebaixar els pam dalt pam baix 1.800.000 ciutadans que vam eixir al carrer a poc més de 500.000 ni convertir la disciplinada, festiva i decidida multitud en un ramat d'eixelebrats abduïts per un president boig.
Fer una ullada a la premsa de Madrid després d’haver vist i viscut en primera persona del singular la gran manifestació de l’11 de setembre a Barcelona és prendre consciència de l’abisme que separa la realitat, per molt difícil que siga de comprendre, i la ficció, independentment de la qualitat de la prosa o de […]