Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
L’Imperi Rus
Per molt que sapiem que les enquestes les carrega el dimoni, la sinistra situació que pronostiquen, no pot sinó amargar les il•lusions dels qui encara esperem alguna cosa nova d'aquest país
Les alegries estadístiques duren poc a la casa del pobre. Vull dir les que auguraven fins fa poc la pèrdua sense pal•liatius del poder absolut de la dreta al País Valencià. El recent informe del CIS, a les portes de la campanya electoral, ha aigualit una mica el vi d’una festa que de moment només […]
El que passa compta
Saquejar
Si ets Vicepresidenta d'un govern en ple exercici d'autobombo sobre els èxits de la teua gestió, i en lloc de dir «sanejar» dius «saquejar» llavors tenim un cas com un cabàs.
Ho atribueixen a un lapsus linguae, un error involuntari del llenguatge pel qual on vols dir una paraula n’hi dius una altra. En la distància significativa entre la paraula no dita i ajustada a un context i una finalitat determinats i la que irromp de sobte sense avisar és on rau la força de l’impacte […]
El que passa compta
El Whatsapp
...l'ús de les maquinetes i les xarxes socials impedeix les vel·leïtats de la memòria, anul·la la possibilitat de l'error o la incertesa,
Tinc la impressió que està a punt de complir-se la profecia, si no s’ha complit ja en molts aspectes, de la pel·lícula de Wim Wenders Bis aus Ende des Welt (Fins a la fi del món, 1991). Els protagonistes d’aquesta esborronadora història acaben sent víctimes, fins a l’extrem de l’embogida addicció, del seu invent: una […]
El que passa compta
El cant dels ocells
Aquest cant dels ocells és el contrapunt joiós, volàtil i lleuger, a la patètica grandiloqüència que massa sovint senyoreja la vida humana
Rotllar la primera cigarreta del dia, després del desdejuni, assegut a la porta de casa davant del jardí, és el ritual amb què comença la diària immersió en el món, aquest món d’Angus, a la costa oriental d’Escòcia. És l’hora en què, empesa per aquests primers dies d’un abril brillant, no gens cruel, i desacostumadament […]
El que passa compta
Volar
Potser és veritat que la millor seguretat, la més eficaç, sol ser la més discreta i sigil·losa, que a més té la virtut de no alarmar inútilment el personal.
No hi havíem tornat des del Cap d’Any de 2013, fa un any i tres mesos. El nostre vol a Glasgow ix d’Alacant, on arribem amb temps per fer un cafè i badar tranquil·lament fins a l’hora d’embarcar. Sobretot després de la tragèdia dels Alps, que encara cueja per tots els mitjans, és inevitable pensar […]
El que passa compta
L’estertor
L'excusa delirant de legislar les senyes d'identitat indígenes, no sembla, més que el lleig estertor d'un partit i una forma d'entendre i exercir la política que té els dies comptats
A falta d’alguna idea més o menys novedosa per al País Valencià, el PP ha decidit morir matant. A aquestes alçades de la pel·lícula i vist el que hem vist durant dècades d’ignomínia i burrera, però, demanar idees, o simplement gestos, iniciatives o projectes, alguna cosa més que rudimentàries maniobres per continuar gaudint dels beneficis […]
El que passa compta
Vents i trons
Aquella fallera que en la Cavalcada del Ninot va denunciar un president de falla fotografiat amb la bandera espanyola en la variant més fatxa, ha estat sancionada per l'autoritat competent amb la prohibició d'assistir als actes oficials.
Després d’uns dies al Pallars Sobirà, amb temps fresquet i assolellat, tornem a València el dia de Sant Josep, hores abans de la `cremà´. A mesura que avancem per la carretera des de l’Alt Pirineu, l’oratge es fa més rúfol, amb núvols i vents forts. La breu estada a la Vall d’Àneu ens ha estalviat […]
El que passa compta
Patrimonis
La insistència d'alguns a quadrar el cercle afirmant la inexistència d'un nacionalisme espanyol (d'arrel imperial i autoritària, per ser exactes) es revela com una fal·làcia
El ministre Wert l’inefable acaba de traure’s de la mànega una carta arnada en forma de projecte de llei que han aprovat el PP i la seua sucursal navarresa, UPN. L’oposició denuncia que sota l’excusa de la gestió de propostes a la Unesco per a la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial, el projecte pretén limitar […]
El que passa compta
Temps mort
Algú governa en aquest país? Algú hi exerceix d'oposició? Encara hi ha ciutadania? Perquè les mofes a la democràcia que es fan des dels balcons del poder no han fet més que descarar-se aquests dies
La persistència del vent del nord (el que acabe d’escriure no és una metàfora) que bufa des de fa unes setmanes està produint en aquest cos moridor (el que acabe d’escriure no és una referència estrictament personal) un parell d’efectes de signe contrari. En el pol negatiu, diguem-ne, l’allargament del refredat de final d’hivern que […]
El que passa compta
Contra la rialla
Continuen, cada vegada més pagats de la pròpia burrera, el seu viatge a l'absurd insultant
N’hi ha massa precedents com per prendre-s’ho a broma. Mentre nosaltres rèiem (per no plorar) ells devastaven el país i blindaven els seus privilegis. Si batien els seus propis rècords en salt de longitud i altura de barabaritats, despropòsits, ridícul i destrellat no era només perquè són uns incompetents sense vergonya, fidels idòlatres de l’alfabetisme. […]
El que passa compta
Bunyol de diamants
Ha empal·lidit d'oblit aquella portada de l'ABC amb una fotografia de falleres i fallers a la plaça de bous de València amb el puny en alt i bandes republicanes i quadribarrades
Quaranta anys ha esperat la Junta Central Fallera, després de mort i enterrat el Caudillo, per retirar-li el bunyol de diamants que van penjar-li a la solapa un remot dia de primavera de 1947 en agraïment a la titànica contribució del dictador a la conversió de les falles en la gran festa regional. Ignorem les […]
El que passa compta
El artista, el cantant, el pallasso
...la veu insubornable de l'Ovidi. D'altres van optar per adaptar-se a la nova situació donant per bons els sobtats canvis de jaqueta (aquell franquisme reciclat que no tardaria gaire a tenir de nou la paella pel mànec, i fins ara),
Tres oficis (i més) en un. La cançó Autocrítica i crítica, editada en l’àlbum Bon vent… i barca nova! i d’on prenem el conegut vers que dóna títol a la columna d’avui, és potser una de les que més nítidament expressa la decepció que provocava, en data tan incipient com 1979, la tot just estrenada […]