Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
Vents i trons
Aquella fallera que en la Cavalcada del Ninot va denunciar un president de falla fotografiat amb la bandera espanyola en la variant més fatxa, ha estat sancionada per l'autoritat competent amb la prohibició d'assistir als actes oficials.
Després d’uns dies al Pallars Sobirà, amb temps fresquet i assolellat, tornem a València el dia de Sant Josep, hores abans de la `cremà´. A mesura que avancem per la carretera des de l’Alt Pirineu, l’oratge es fa més rúfol, amb núvols i vents forts. La breu estada a la Vall d’Àneu ens ha estalviat […]
El que passa compta
Patrimonis
La insistència d'alguns a quadrar el cercle afirmant la inexistència d'un nacionalisme espanyol (d'arrel imperial i autoritària, per ser exactes) es revela com una fal·làcia
El ministre Wert l’inefable acaba de traure’s de la mànega una carta arnada en forma de projecte de llei que han aprovat el PP i la seua sucursal navarresa, UPN. L’oposició denuncia que sota l’excusa de la gestió de propostes a la Unesco per a la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial, el projecte pretén limitar […]
El que passa compta
Temps mort
Algú governa en aquest país? Algú hi exerceix d'oposició? Encara hi ha ciutadania? Perquè les mofes a la democràcia que es fan des dels balcons del poder no han fet més que descarar-se aquests dies
La persistència del vent del nord (el que acabe d’escriure no és una metàfora) que bufa des de fa unes setmanes està produint en aquest cos moridor (el que acabe d’escriure no és una referència estrictament personal) un parell d’efectes de signe contrari. En el pol negatiu, diguem-ne, l’allargament del refredat de final d’hivern que […]
El que passa compta
Contra la rialla
Continuen, cada vegada més pagats de la pròpia burrera, el seu viatge a l'absurd insultant
N’hi ha massa precedents com per prendre-s’ho a broma. Mentre nosaltres rèiem (per no plorar) ells devastaven el país i blindaven els seus privilegis. Si batien els seus propis rècords en salt de longitud i altura de barabaritats, despropòsits, ridícul i destrellat no era només perquè són uns incompetents sense vergonya, fidels idòlatres de l’alfabetisme. […]
El que passa compta
Bunyol de diamants
Ha empal·lidit d'oblit aquella portada de l'ABC amb una fotografia de falleres i fallers a la plaça de bous de València amb el puny en alt i bandes republicanes i quadribarrades
Quaranta anys ha esperat la Junta Central Fallera, després de mort i enterrat el Caudillo, per retirar-li el bunyol de diamants que van penjar-li a la solapa un remot dia de primavera de 1947 en agraïment a la titànica contribució del dictador a la conversió de les falles en la gran festa regional. Ignorem les […]
El que passa compta
El artista, el cantant, el pallasso
...la veu insubornable de l'Ovidi. D'altres van optar per adaptar-se a la nova situació donant per bons els sobtats canvis de jaqueta (aquell franquisme reciclat que no tardaria gaire a tenir de nou la paella pel mànec, i fins ara),
Tres oficis (i més) en un. La cançó Autocrítica i crítica, editada en l’àlbum Bon vent… i barca nova! i d’on prenem el conegut vers que dóna títol a la columna d’avui, és potser una de les que més nítidament expressa la decepció que provocava, en data tan incipient com 1979, la tot just estrenada […]
El que passa compta
La por
Els Estats són avui fàbriques de creació de grans pors col•lectives, expertes a convertir els accidents circumstancials en amenaça permanent
Potser no hi ha res de més humà com la por. Deu tractar-se, en el seu substrat més profund, d’un mecanisme bàsic d’autodefensa i supervivència, d’un estat d’alerta que ens fa aptes per enfrontar perills més o menys reals, amenaces més o menys evidents. Per això, malgrat la nostra evolució com a éssers racionals, la […]
El que passa compta
El jutge Vidal
Un jutge lliure que s'estima més perdre el treball que la dignitat, una pedra en la sabata deformada de la democràcia espanyola
Imagine’s vostè que és jutge i que en les seues hores lliures, sense que ningú li ho haja demanat, es posa a redactar un projecte de Constitució per a una futura i hipotètica (i passe’m la redundància: tot futur és mera hipòtesi) República Catalana. Massa difícil d’imaginar? Bé, posem-hi una mestra d’escola, un metge, l’encarregada […]
El que passa compta
Leviatan
Però un dia caus per una d'aquelles andrones que apareixien en els antics tebeos i et trobes de sobte clapotejant enmig d'una immundícia que no et deixa respirar, aïllat, mirant fit a fit els ulls aiguardentosos del monstre, esperant la queixalada letal
La corretja del Gürtel, que tan bé semblava estrènyer les cintures dels principals figures de la trama, ha anat afluixant-se de mica en mica fins que els ha deixats amb els pantalons ben solts, no perquè als seus propietaris se’ls caiguen i mostren els culs de la veritat a l’ull públic sinó per eixir més […]
El que passa compta
Visca la guitarra
La impressió decebedora és que la candidata de Compromís no tenia molt a dir, que li feia més fred que calor el procés democràtic avui més important a Europa (juntament amb el de Grècia)
Vist des de la llunyania valenciana, i per molt que un es pose les ulleres de l’ara.cat o Vilaweb cada dia, o precisament perquè se les posa, el desassossec que s’ha apoderat d’amplis sectors del Principat des de la votació del 9N fins a l’acord per a eleccions plebiscitàries del proper 27S i l’esborrany d’un […]
El que passa compta
Gihadisme
Cal estar en la lluna per no veure el blat que nodreix l'odi irracional en la misèria i la injustícia convertides en moneda corrent...
La setmana ha estat marcada pel brutal atemptat a la seu de la revista humorística parisenca Charlie Hebdo, que ha causat dotze morts, i per una rèplica d’altres atacs en terres franceses també relacionats amb el terrorisme islamista i de final encara incert en el moment de redactar aquesta nota. Només uns dies després de […]
El que passa compta
El laberint venecià
Venècia és la ciutat que ja no existeix reflectint-se en els espills de l'aigua, l'escenari per on es mou la corrua de formigues del turisme de masses que malgrat tot avui la manté dempeus.
El viatger pensa que pocs llocs hi deu haver al món on la bellesa puga ser captada des de tants angles i puga tenir tantes cares com a Venècia. Hi ha la que simplement naix de la pura forma, de la feliç conjunció de les matèries primeres de l’aigua, l’aire (que inclou visions del foc […]