Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
La por
Els Estats són avui fàbriques de creació de grans pors col•lectives, expertes a convertir els accidents circumstancials en amenaça permanent
Potser no hi ha res de més humà com la por. Deu tractar-se, en el seu substrat més profund, d’un mecanisme bàsic d’autodefensa i supervivència, d’un estat d’alerta que ens fa aptes per enfrontar perills més o menys reals, amenaces més o menys evidents. Per això, malgrat la nostra evolució com a éssers racionals, la […]
El que passa compta
El jutge Vidal
Un jutge lliure que s'estima més perdre el treball que la dignitat, una pedra en la sabata deformada de la democràcia espanyola
Imagine’s vostè que és jutge i que en les seues hores lliures, sense que ningú li ho haja demanat, es posa a redactar un projecte de Constitució per a una futura i hipotètica (i passe’m la redundància: tot futur és mera hipòtesi) República Catalana. Massa difícil d’imaginar? Bé, posem-hi una mestra d’escola, un metge, l’encarregada […]
El que passa compta
Leviatan
Però un dia caus per una d'aquelles andrones que apareixien en els antics tebeos i et trobes de sobte clapotejant enmig d'una immundícia que no et deixa respirar, aïllat, mirant fit a fit els ulls aiguardentosos del monstre, esperant la queixalada letal
La corretja del Gürtel, que tan bé semblava estrènyer les cintures dels principals figures de la trama, ha anat afluixant-se de mica en mica fins que els ha deixats amb els pantalons ben solts, no perquè als seus propietaris se’ls caiguen i mostren els culs de la veritat a l’ull públic sinó per eixir més […]
El que passa compta
Visca la guitarra
La impressió decebedora és que la candidata de Compromís no tenia molt a dir, que li feia més fred que calor el procés democràtic avui més important a Europa (juntament amb el de Grècia)
Vist des de la llunyania valenciana, i per molt que un es pose les ulleres de l’ara.cat o Vilaweb cada dia, o precisament perquè se les posa, el desassossec que s’ha apoderat d’amplis sectors del Principat des de la votació del 9N fins a l’acord per a eleccions plebiscitàries del proper 27S i l’esborrany d’un […]
El que passa compta
Gihadisme
Cal estar en la lluna per no veure el blat que nodreix l'odi irracional en la misèria i la injustícia convertides en moneda corrent...
La setmana ha estat marcada pel brutal atemptat a la seu de la revista humorística parisenca Charlie Hebdo, que ha causat dotze morts, i per una rèplica d’altres atacs en terres franceses també relacionats amb el terrorisme islamista i de final encara incert en el moment de redactar aquesta nota. Només uns dies després de […]
El que passa compta
El laberint venecià
Venècia és la ciutat que ja no existeix reflectint-se en els espills de l'aigua, l'escenari per on es mou la corrua de formigues del turisme de masses que malgrat tot avui la manté dempeus.
El viatger pensa que pocs llocs hi deu haver al món on la bellesa puga ser captada des de tants angles i puga tenir tantes cares com a Venècia. Hi ha la que simplement naix de la pura forma, de la feliç conjunció de les matèries primeres de l’aigua, l’aire (que inclou visions del foc […]
El que passa compta
Podem?
El fenomen estel·lar de la política espanyola dels darrers mesos es diu Podemos (o Podem, en una traducció més o menys factible de l'original, que al seu torn remet al We can amb què Obama va entrar a la Casa Blanca).
El fenomen estel·lar de la política espanyola dels darrers mesos es diu Podemos (o Podem, en una traducció més o menys factible de l’original, que al seu torn remet al We can amb què Obama va entrar a la Casa Blanca). Per als qui vivim a anys llum dels focus mediàtics sense televisió ens és […]
El que passa compta
Puça, pardal, bou
El pas de puça és, sí, certament ridícul. Ridícul i inútil perquè no podrà afeblir, malgrat tot, la voluntat majoritària de la societat valenciana de viure plenament en la pròpia llengua,
Aprofitant que ja hem franquejat Santa Llúcia i que si les coses van com cal tenim a la vora el Nadal i després l’Any Nou, el PP ha decidit desplegar el seu particular bestiari inspirant-se en el refranyer tradicional però interpretant-lo, com sol fer, d’una manera diametralment oposada al sentit originari. Ignorància de la paremiologia? […]
El que passa compta
El fil
Continua la foto amb el trio de les Açores, continuen sense haver de retre comptes per tanta barbàrie i per la bola de neu que creix sense aturador.
Hi ha un fil que uneix la foto del famós i letal trio de les Açores, amb Aznar desmelenant-se patèticament al vent, i els tolls de sang i immundícia que fa anys que embruten el terra i els murs d’Abu Ghraib. El fil, que també passa per Guantánamo i aquelles desferres humanes que els seus […]
El que passa compta
Mans i Potes
«He pogut clavar la mà, però mai la pota», deia després d'haver declarat com a imputat. I reblava «Ah, ah, ho he dit exactament a l'inrevés», cosa que afegia inversemblança a la inversemblança.
Si la lògica emocional del consum capitalista no s’hagués instal•lat des de fa anys i panys en els mitjans de comunicació (en encertada observació de Josep Ramoneda), la notícia d’avui no es menjaria la d’ahir, que al seu torn va eclipsar la de despús-ahir, etcètera, al mateix ritme vertiginós amb què sovint es compren coses […]
El que passa compta
Fràgil memòria
Don Carlos pensa dedicar el seu temps a la redacció d'unes memòries. Ignore qui serà l'encarregat de posar en net tan laberíntica i fosca biografia (descartades, per qüestions de raça i ofici, les aptituds redactores de l'afectat)
Llig d’arrapa i fuig (hi ha notícies sobre les quals cal passar-hi de puntetes) que l’expresident i gairebé extot de Castelló, Carlos Fabra, té cinc dies per entrar voluntàriament a la presó. Això de voluntàriament és llicència poètica o eufemisme jurídic, perquè el cas és que hi ha d’ingressar forçat per una sentència inapel·lable. Siga […]
El que passa compta
Parrús
Alfonso Rus és el paradigma d'aquells polítics de sang i fetge que tant abunden a la nostra terra i que van aprofitar molt bé el revoltim de la transició (ehem) democràtica per fer carrera.
De tots els polítics valencians és Alfonso Rus el que més podria assemblar-se a la difunta i plorada Cayetana Fitz-James Stuart y Silva, àlias Duquesa de Alba. No per la noblesa d’esperit que se li atribueix a la no sabem quantes vegades Grande de España, ni per la noblesa nobiliària que rubriquen innombrables títols i […]