El que passa compta
Saials. L’interès i la necessitat
...podrien desaparèixer els llocs de treball que proporcionen les fàbriques d'armes. Ens hauria agradat sentir el mateix quan els successius reajustaments industrials...
El brutal esquarterament del periodista Jamal Khashoggi al Consolat saudí d’Istanbul, segons tots els indicis a mans de personal a sou del règim teocràtic de Riad, ha tornat a posar en el punt de mira els negocis que molts països decents mantenen amb una de les dictadures més sagnants del planeta. / Amb l’abstenció dels […]
El que passa compta
Saials. Poesia, música, fageda
El conegut poema de Joan Maragall "La fageda d'en Jordà" inscrit en una làpida i un monòlit dedicat al poeta presideixen l'inici d'un dels itineraris per aquests antics volcans
Feia temps que els viatgers no es deixaven caure per aquestes comarques de la Catalunya Vella. Aprofitant la participació en el XVIII Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat del Vallès a què ella havia estat convidada, mamprenen el breu viatge cap al nord. / La pluja, torrencial en molts moments, els acompanya durant bona […]
El que passa compta
Saials. El Rei reprovat
L'endemà del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, Felip VI va eixir a la televisió amb cara de prunes agres per beneir la violència exercida per les denominades forces de seguretat contra els ciutadans de Catalunya que defensaven les urnes.
Si les monarquies, fins les més respectades, glamuroses, neutrals i sotmeses a un control democràtic més rigorós (pense en Gran Bretanya, Holanda o els regnes escandinaus) són avui pura arqueologia, què direm d’una monarquia que és continuació natural del règim franquista, que s’ha demostrat corrupta fins a les celles, amb tendència a immiscir-se en els […]
El que passa compta
Saials d’Octubre
Somnie que travesse a poc a poc la Fageda d'En Jordà, a la Garrotxa –on no he estat mai–, i que camine sobre una catifa de fulles mortes
Parlen més de setembre, per allò del final de les vacances, però octubre és l’autèntic mes dels retorns. Setembre, quan érem infants, encara ens concedia una treva, un ajornament que sovint tenia la forma de tempestes plenes de fulgors, esclats i aigua a dojo. Ja fa molt que això es va acabar, aquesta indulgència de […]
El que passa compta
Homenatge a JB
En el seu pas pel Centre de Cultura hi estava, com se sol dir, més soles que la una en la seua tasca, enmig d'una ciutat que anava perdent un llençol en cada bugada...
Em permetrà l’amable lector d’aquesta columneta que passege avui per terrenys més personals per parlar una mica del meu amic. Però qui és JB? El famós whisky? El poeta Joan Brossa? James Bond? No, JB és Jordi Botella, el meu amic Jordi. I ve a compte açò perquè la revista El Gratis ha tingut l’encert […]
El que passa compta
La postveritat colpista
Goebbels, ministre nazi de propaganda, ja sabia que una mentida repetida mil voltes es converteix en veritat
No sé per què es diu «postveritat» a la simple mentida. Deu ser que des que van posar en circulació allò de la postmodernitat i van decretar el final de la història es miren el buit que hi han deixat la veritat, la modernitat o la història i volen omplir-lo. Es tracta sens dubte d’una […]
El que passa compta
L’Espanya dels màsters
No calia descobrir el frau dels títols per adonar-se que molts dels tristos protagonistes de la pel·lícula política espanyola eren inútils ignorants.
Passa sovint que algun escàndol més o menys anodí ve a col·locar-se oportunament en l’horitzó mediàtic per eclipsar totalment o parcial algun sol de la realitat que no agrada als productors de notícies. Així l’endemà d’una nova diada de l’11 de setembre espectacularment multitudinària, que gran part de la premsa (vejats miracle! s’exclamaria Anselm Turmeda) […]
El que passa compta
Ara farà un any
En qualsevol cas ara fa un any de les sessions que van tenir lloc al Parlament de Catalunya i que van acabar d'obrir la caixa de Pandora de tot el que es va esdevenir després
El final de la temporada estival i començament de curs convida, més encara que el trànsit d’any, a omplir l’agenda de propòsits i futur però també a mirar enrere per veure tot el que s’ha escolat en els darrers dotze mesos. De vegades sembla que tot se n’haja anat en un bufit i d’altres que […]
El que passa compta
Saials. Shopenhauer a la platja
Impagables, especialment, les reflexions sobre l'art i la música i les religions de l'ateu Shopenhauer, un filòsof que caldrà tenir sempre a mà, com certs analgèsics
La platja a l’estiu, amb la irrupció massiva de turistes i estiuejants, és l’escenari on millor s’escenifica el drama del desfici humà. Què fer, sense objectius, treballs ni reptes peremptoris, sinó abandonar-se en braços del tedi i l’avorriment mal dissimulats amb mil maniobres estúpides. / Agafe de la lleixa una vella edició d’Arthur Shopenhauer que […]
El que passa compta
Saial sobre una mort petita
Si la mort ve a buscar-me | té permís per entrar a casa, | però que sàpiga des d'ara | que mai no podré estimar-la
En els ulls de vostè, aquell admirable blau que sempre ha encisat la seua filla, es dibuixà l’estupor davant la mort que vindria a endur-se’l al cap de sis dies. Quan vam acomiadar-vos aquell dimecres, vostè en el seu silenci, jo en paraules d’esperança mal improvisades, em pensava que en el seu atzur esvaït es […]
El que passa compta
El carxot alemany i la Corona
si Puigdemont no va cometre cap delicte de rebel·lió, què fan els seus subordinats i els Jordis en presó preventiva?
Des del 5 d’abril passat que l’estratègia judicial, política i mediàtica contra l’independentisme català no rebia un carxot de les dimensions del que acaba d’encaixar amb la negació del delicte de rebel·lió que Llanera s’entossudeix a encolomar a Puigdemont i la resta d’exiliats i presoners polítics. El mateix tribunal de Schleswig-Holstein que llavors es va […]
El que passa compta
Tracte de favor
A l'Espanya autonòmica, en bona mesura hereva política del franquisme, encara hi funciona el tradicional «qué hay de lo mío»
L’entramat autonòmic que aguanta l’edifici de l’Estat serveix per al mateix que tota perifèria al capdavall i tot cercle viciós: demostrar l’existència d’un centre on resideix l’autèntic poder. L’estira i arronsa a què obliga aquesta estructura radial consisteix, com sabem, a aconseguir parcel·les de poder i diners que el centre atorgarà sempre a contracor, diguen […]
