Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
Sentit del ridícul
...com en aquella paròdia genial de Chaplin amb paraules com rebel•lió, violència, terrorisme, incitació a l'odi, colpisme, injúries greus contra la corona i tota la parafernàlia no pot eixir-los debades a mitjà termini
Fins que el tribunal de Schleswig-Holstein va desestimar l’euroordre que demanava l’extradició de Puigdemont perquè no veia fonamentada l’acusació per rebel·lió de Llarena i el va deixar en llibertat, costava déu i ajuda oposar la realitat dels fets a les mentides sistemàtiques amb què l’Estat ha decidit fer la guerra a Catalunya (i no solament […]
El que passa compta
Saials. On són els joves?
Immune a tota temptació paternalista sempre he tractat els joves abans que res com a persones,
He treballat durant trenta-cinc anys a l’escola secundària, amb joves d’entre 12 i 18 anys. Podria dir que l’experiència acumulada en tot aquest temps m’atorga un cert crèdit (ací els màsters no els regalen, us ho assegure) per parlar amb solvència sobre el tema. Però llevat de pedagogs i psicòlegs panxacontents i sovint perniciosos, ningú […]
El que passa compta
El revés del dret
S'imposa refer l'edifici de la democràcia hispànica de dalt a baix, i en forma de repúbliques
El revés del dret és el contrari del dret, del que és just, és a dir, la injustícia. Amb l’alliberament de Carles Puigdemont i la negació del delicte de rebel·lió amb què la (in) justícia espanyola pretenia la seua extradició i la dels altres exiliats, Alemanya, com abans Bèlgica, Suïssa, Escòcia i l’ONU i més […]
El que passa compta
Saials. Sense Catalunya
La catalanitat hi ha estat reduïda a la part més innòcua del folclore i la llengua situada als límits de l'extinció.
Els propose una reflexió tan senzilla com complexa alhora en un exercici d’imaginació ucrònica. Suposem que Catalunya no existeix, o que almenys ja no existeix com la coneixem avui, que les successives derrotes han aconseguit assimilar-la completament a Espanya. La catalanitat hi ha estat reduïda a la part més innòcua del folclore i la llengua […]
El que passa compta
Corrandes de l’exili
Tristament, el famós poema de Pere Quart Corrandes de l'exili, la història de desarrelament i enyorança que conta i també de dignitat i resistència, és avui tan vigent com en el 39
De vegades he intentat posar-me en la pell dels reclamats per la (in)justícia quan es troben en el cas d’haver d’anar a presentar-se davant el jutge. Sabent que amb tota probabilitat aniran a raure amb els seus ossos a la presó, ¿no fóra millor per a un mateix i per a la causa per la […]
El que passa compta
Són bojos aquests romans
L'Estat espanyol ha perdut l'oremus. L'ha perdut o l'ha abandonat conscientment?
L’Estat espanyol ha perdut l’oremus. L’ha perdut o l’ha abandonat conscientment? L’1 d’octubre de 2017 va marcar un punt d’inflexió en un conflicte que fins aleshores transcorria per les vies habituals de la burrera hispànica de l’«ordeno y mando» i el «ni hablar del peluquín», per usar dues expressions castisses de la proverbial intransigència estepària, […]
El que passa compta
Saials. Gènere i nombre
Hi ha una fartera davant l'immobilisme del règim i la fallida del sistema polític encara imperant
Perquè un moviment tinga incidència social i política ha de tenir en compte no només el nombre sinó també el gènere dels seus integrants al costat d’altres factors. La manifestació feminista del 8 de març a València fou una de les més nombroses que es recorden a la capital, més de 400.000 assistents. Dones, dones, […]
El que passa compta
Saials. Escac al rei
Al que diuen que és el rei espanyol més preparat de la història (cosa que vista la història tampoc no és tan gran mèrit) no l'han preparat per llegir la realitat
Com esperava el rei que el rebessen a Catalunya després del discurs que emparava la batussa de l’1 d’octubre i el colp d’estat del 155? Amb bombo i platerets, banda municipal i marxa reial cantada amb la ridícula lletra de Marta Sánchez per les veus de l’Orfeó Català? / Al que diuen que és el […]
El que passa compta
Forges i la paranoia nacional
Forges ens deixa orfes. La seua absència anirà pesant-nos més i més amb el temps.
Com que s’havia allotjat al Palau d’Hivern d’El País els darrers anys no el vaig seguir gaire, malgrat que segons sembla Forges va ser fins al final un dels raríssims esperits lliures aliens a la paranoia nacional i a l’estrucisme intel·lectual espanyol. Alguns dibuixants o ninotaires, com altres artistes escrutadors de l’actualitat diària, amb els […]
El que passa compta
Bellreguard com a símptoma
Ací al País Valencià som gossos vells i ens hem hagut de llepar moltes ferides i espolsar-nos moltes puces
Aquest reset (passeu-me per una vegada el barbarisme) centralista, de filiació franquista, cada dia actua més a cara descoberta i més sense complexos. Posats a fer el bèstia, es deuen dir, fem-lo sense mitges tintes ni manies. Tant com els agradava omplir-se la boca amb la conllevancia, el respecte a les cultures minoritàries, fer parlar […]
El que passa compta
La normalitat
Tenim el cor com una pedra i ja no ens escandalitza res
Es preguntava SSSS (Soraya Sáenz de Santamaría, àlias el Sacre, vipera latastei) fa uns dies si tan difícil era ‘sacrificar un català’ [sic] referint-se a Carles Puigdemont. Sacrificar-lo, s’entén, en l’altar de la pàtria sagrada, indissolublement unida a carxots i malgrat això (o justament per això) impossible. Van destituir un govern legítim, la meitat dels […]
El que passa compta
Saials. Manel Marí, L’esperit de la poesia
Ni, coneixedor del dolor i la feblesa humana, cap home o dona no li és aliè, ni superior ni situat per davall del muscle: «sóc la veu i la cendra»
El temps, els anys viscuts, l’experiència acumulada no garanteixen la maduració del poeta. Hi ha un tipus de gran poesia que no necessita envellir en barril per produir un vi extraordinari, resultat de l’estranya confluència de condicions i qualitats irrepetibles. Manel Marí, que la Vella Dama s’ha endut als 42 anys, pertanyia a aquesta nissaga […]