El que passa compta
Saials. Faules hispàniques
la gallina Soraya-Turureta va escatainar tant com va saber, alçant els índexs amenaçadors, amb ulleres que amb prou feines dissimulaven la falta de confiança en les pròpies paraules
En els seus deliris de grandesa, que en el fons són la màscara de la impotència, la incompetència i la malvestat, els amos del corral hispànic estan a punt de matar les gallines dels ous d’or del poder judicial. Fins ara els han anat ponent uns ous grans i brillants capaços d’amagar les pròpies misèries […]
El que passa compta
La barra de Zoido
Els diners i els collons per a les ocasions, sostraient-los si cal (que cal) de vulgars i molestes necessitats socials
Per fi va comparèixer el ministre Zoido al Senat per explicar l’operació Copèrnic, el desplegament d’entre 6.000 i 10.000 efectius de Policia i Guàrdia Civil abans i durant l’1 d’octubre i fins fa quatre dies. Ara ja sabem que l’estat hi va despendre 87 milions d’euros, als quals s’haurien d’afegir els altres 63,4 amb què […]
El que passa compta
Saials. Lisboa
Si sobreviu serà gràcies als caminants solitaris que fora de les rutes marcades fan malabarismes per les voreres més estretes del món, les d'Alfama
Totes les ciutats, sobretot les revisitades com Lisboa, que vagaregen per tants encontorns de la memòria viscuda i de la transmesa a través de l’experiència cultural, conformen el gran plànol sentimental, les passeres per on camina la vida. / «Lisbon revisited», el poema d’Álvaro de Campos, recitant amb veu muda la seua música callada enmig […]
El que passa compta
Saials per al Cap d’Any
Quan una política no té més faena que acusar de racisme els patges (i patgesses, com n'hauríem ja de dir) de la festa de Reis alcoiana i ningú no la cessa és que aquesta democràcia està malalta
S’acosta el Cap d’Any, torquem la pols, parem la millor taula, celebrem el trànsit al nou any, el salt del set al vuit, com en el joc de l’enxanc o sambori. A peu coix, espentant la pedra, dempeus. Pensem en allò que deixem i en allò que ens espera. Per continuar dempeus, en els rituals […]
El que passa compta
No volies caldo?
Que C's haja estat el partit més votat serveix a penes per consolidar l'estil mestretites d'Arrimadas i fer denteta per a un futur hegemònic que substituesca un PP més socarrat que una metralleta d'Alcapone
No hi ha hagut ni una sola enquesta de la tendenciosa i submisa premsa espanyola que s’acostés ni remotament al veredicte de les urnes d’aquesta jornada històrica de 21D. Però la realitat és tossuda i l’independentisme revalida la majoria absoluta en escons i fins supera el llindar dels dos milions obtinguts sota la pluja de […]
El que passa compta
Fal•làcies de dreta a esquerra i viceversa
Vistes les coses amb perspectiva, qui gosaria afirmar encara que el PSOE és d'esquerres, o federalista, o republicà, mentre avala el 155 i dona suport a Rajoy?
La revolució democràtica de Catalunya i la construcció de la república està trencant molts dels esquemes amb què l’anàlisi i teoria política anaven tirant. Contràriament al que podíem esperar, aquest envit democràtic no està suscitant la solidaritat, ni tan sols la simpatia, que es mereix, cosa més que lògica en el cas de les elits, […]
El que passa compta
Saials. Desperta, Europa
Si tant s'estimen els vots, com és que no han permès mai un referèndum pactat
Batre els propis rècords, com si això fos tan fàcil, ja forma part de la rutina de l’independentisme català. Marca de la casa, estil Kilian Jornet o el Barça de la darrera dècada, per tirar mà del consabut exemple esportiu. La normal anormalitat, però, no pot restar ni un gram de valor al mèrit acumulat […]
El que passa compta
Saials. Grocs
...en el seu deliri, ha prohibit el color groc, fa despenjar pancartes, canvia el color de les fonts lluminoses… De moment no han tocat els semàfors
Convé recordar-ho. Avui (escric en divendres) és 1 de desembre i fa dos mesos justos del referèndum de l’1 d’octubre. Aquell dia, malgrat les porres i la brutalitat policial, la confiscació d’urnes i amenaces i intimidacions de tota mena, dos milions llargs de catalans van votar. La fortalesa de la dignitat democràtica va aguantar dempeus […]
El que passa compta
Saials. Apunts d’hospital
La força de la raó encara és força, però dubte que la raó de la força haja sigut mai raó, ni tan sols raonable
La solidaritat interna és prèvia a tota altra. Molts no ho volen entendre. Potser perquè els és més fàcil de justificar la pròpia raó de ser a milers de quilòmetres de distància. Però pots veure el bosc si no distingeixes l’arbre que tens al costat? Se’n pot dir nacionalisme –en el bon sentit del mot– […]
El que passa compta
Don Òptim i Don Pèssim
¿S'ajusta a la realitat la creença esbombada aquests dies des de la premsa del 155 (per entendre'ns) que al procés català ja se li pot cantar el gori-gori?
Ja em perdonaran la còmica (de còmic o tebeo) simplificació, però aquests dos personatges representaven molt bé les dues tendències de l’ànima humana. No eren, certament, els meus herois preferits d’infantesa, però com que cada un d’ells era ridícul a la seua manera, a mi em feien gràcia. Ni tan sols podem dir que la […]
El que passa compta
Carta a Carme Forcadell
Saps que el poder es deu al poble, que el càrrec passa, que el que roman i es transmet és l'enteresa, la nuditat de la persona honesta
Estimada Carme, a l’hora que comence aquesta carta, gairebé les onze del matí, encara no hi ha notícies del teu alliberament, que han dit que es faria efectiu un colp dipositada la fiança de 150.000 euros. Haver seguit la teua lluita i escoltat les teues paraules tots aquests anys em dona dret a tutejar-te, no […]
El que passa compta
No passaran
De què servia, doncs, el pseudodebat polític si hi havia bones idees que no es podrien realitzar mai
Mentre va funcionar sense interrupció el cercle viciós de la pseudodemocràcia espanyola, tot estava en ordre. A la manera ovidiana, premonitòria: «El poble està calmat, no s’ha posat nerviós». Vivíem en un estat on es podia defensar qualsevol idea de manera pacífica. Però la política es va convertir en el territori del bla-bla-bla, el cercle […]
