Manel Rodríguez-Castelló
El que passa compta
La casa
Com més gran i més antiga, més vida, més presències, més racons velats per l'insondable
Ens identifiquem tant amb la casa on vivim que sovint arribem a considerar-la un organisme viu i independent per un mecanisme molt similiar al que en literatura anomenem personificació. ¿Però no deu ser-ho en realitat, una cosa viva, més enllà de les pròpies i més o menys creïbles impressions que en rebem, al marge fins […]
El que passa compta
A bon pas sobirà
El cas és que el projecte de llei revocarà més de 63.000 condemnes, començant per la que va col·locar un president democràtic per primera i última vegada en la història d'Europa davant un pelotó d'afusellament
A la sobirania li passa com al moviment, que es demostra caminant. De fet, per no estar sota el control o el poder de res ni ningú, cal moure’s, cal moure’s molt. L’anul·lació dels judicis franquistes aprovada per unanimitat del Parlament de Catalunya és, de fet, un exercici de sobirania política de primera magnitud. Perquè […]
El que passa compta
The End
La pel·lícula que es torna a projectar per a un sol espectador que pots ser tu sempre va del mateix però és molt difícil d'explicar
El final de curs, almenys per als qui ja tenim una certa edat i experiència, és una pel·lícula coneguda que es projecta en un cinema de reestrena enmig d’una basca immisericorde. Però la sala és buida, com els corredors i les aules. Només el soroll del projector, tan paregut al d’un ventilador, els talls bruscos […]
El que passa compta
Alliberament
Mentiria si digués que no havia sentit parlar d'alliberar mòbils, però com que relacionava aquesta paraula amb la famosa cançó d'El Titi em pensava que es tractava d'un cas més de manipulació sinistra del llenguatge, de caràcter merament metafòric.
La meua tebiesa en la fe tecnològica m’ha dut sovint a creure’m un amable habitant del pleistocè, o un infeliç heretge aspirant reiterat a la foguera, segons com es mire. Els meus companys de generació han fet en general un esforç admirable per posar-se al dia en el maneig i comprensió de tota mena d’invents […]
El que passa compta
Els caminants i el mur
El camí que queda fins a l'1 d'octubre és costerut, com ho han sigut cada un dels trams recorreguts, i no sabem què farà l'Estat espanyol
Al pati dels tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya, amb la imatge de fons del sant Jordi de Frederic Galcerà coronant la font i en presència dels membres del seu govern i dels diputats de Junts pel Sí i la CUP, Carles Puigdemont ha anunciat amb tota la solemnitat i rigor propis de […]
El que passa compta
La rabosa en el galliner
El fiscal Moix, era una rabosa corrupta encarregada de perseguir la corrupció fins que els seus ullals han resplendit a la llum pública
Ja coneixeu la famosa faula: un dia a l’amo del corral se li va acudir la brillant idea de col·locar una rabosa d’encarregada del galliner. No cal explicar com va acabar la cosa perquè ja us la podeu imaginar, però hauria estat molt pitjor si no haguessen caigut en el compte que la rabosa té […]
El que passa compta
Perversió
Rajoy no és menys fal·laç, però les seues troles ho solen ser per omissió o per analogies delirants com aquells filets de plastilina pels quals passarà a la història universal de la infàmia
La perversió de la democràcia és abans que res una perversió del llenguatge, el peix que es mossega la cua. Autoritarismes de signe divers tenen en comú la manipulació immisericorde de les paraules. Reduir-les al seu antull, llançar-les com bombes de raïm contra els adversaris, impugnar el sentit comú dels diccionaris, controlar el discurs amb […]
El que passa compta
I ara els llibres
Són tan interessadament cecs que denuncien la palla en l'ull aliè i no volen veure la biga en el propi
Aprofitant la denúncia del sindicat de mestres AMES, proper a Societat Civil Catalana i Ciutadans, que veu adoctrinament i falta de rigor en textos escolars a Catalunya, el Ministeri d’Educació ha instat l’Alta Inspecció de l’Estat (ignoràvem que tal cosa existís, la veritat) a elaborar un informe sobre els materials sospitosos. El zel amb què […]
El que passa compta
L’altra història (encara)
Hi havia una mort més temible que la mort, la invencible de l'oblit
Em va telefonar Toni Ginés, a qui no veia des de feia un grapat d’anys, perquè volia explicar-me una història sobre els afusellats de Paterna i un documental que estava preparant sobre aquest tema. A Toni el vaig conèixer de jove, quan festejava amb qui seria la seua primera muller, alcoiana amiga d’una germana meua. […]
El que passa compta
El peix basc
Amb cupo i blindatge foral, els bascos del PNB han aprofitat la feblesa de Rajoy per canviar vots per peixos grossos
Durant dècades d’autonomisme la Convergència de Pujol es va especialitzar en allò que s’ha anomenat la política del peix al cove, és a dir, anar omplint el cabàs (de transferències, d’inversions, de promeses) de mica en mica. Era com el nostre `el que va davant va davant´, sempre lent i precari, sempre per davall de […]
El que passa compta
La bugada i el llençol
Sembla paradoxal que com més ofega la crisi i la xifra de desocupats se'n munta pels núvols, més inermes i sense resposta es queden les organitzacions que abans es deien de classe
S’acosta un altre 1r de maig que es preveu tan descolorit i atònit com els dels darrers temps. La falta de pistonada d’un sindicalisme majoritàriament submís, que ha anat abandonant pel camí els somnis de transformació política i social i desat el combat ideològic al calaix dels congelats (o llançat directament a la brossa), manté […]
El que passa compta
Estat del benestar del lladrocini
L'afamada transició espanyola potser es va acabar el dia que les canyeries de l'estat van començar a gotejar, a la vista de tothom, els primers escàndols de corrupció generalitzada.
L’afamada transició espanyola potser es va acabar el dia que les canyeries de l’estat van començar a gotejar, a la vista de tothom, els primers escàndols de corrupció generalitzada.