Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
El major Trapero
Posat entre l'espasa de la política i la paret de la legalitat, Trapero és abans que res un bon professional, Major d'un cos armat amb consciència de servei a la societat
En aquesta versió actualitzada però sense gens de gràcia de L’escopeta nacional que és l’Espanya d’avui les dues peces de caça major més cobejades han sigut el President Puigdemont i el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Des de molt abans potser dels fets de setembre i octubre de 2017 que ara fan com […]
El que passa compta
Saials. La revolució de les dones
Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses
La revolució de les dones i els seus companys o còmplices masculins (còmplice, en el sentit fusterià: aquell que t’ajuda a ser com ets) és, com tota revolució seriosa, una aposta de transformació profunda de les formes de vida individuals i col·lectives, és a dir, de caràcter cultural.
El que passa compta
Pedreguer
...d'això sí que en parle de primera mà gràcies al recital que amb el nom de «Pedra foguera» vaig oferir el dimecres passat davant un públic amatent i generós
«A Pedreguê / tot ho saben fê; / saben escurâ, granâ / i treure els gossos a cagâ», diuen els dels pobles dels voltants imitant la forma de parlar d’aquest poble de la Marina, que emmudeix les erres finals, potser com una romanalla de la presència mallorquina que repoblà quan l’expulsió dels moriscos tants llocs […]
El que passa compta
Saials. Matar un rossinyol
El que passa compta
Saials. El cant de l’oriol
El que passa compta
Contra el diàleg
El que passa compta
A la valenciana
...perquè hauria preferit una Ala valenciana per buscar l'altra i llançar-nos a volar lluny d'aquest galliner

Ja hi som altra volta pum: eleccions a la vista. Després d’una minilegislatura fallida, amb un govern central penjat de la corda fluixa de l’especial estat levitatori anomenat en funcions, torna-li la trompa al xic amb l’enganxada de cartells, els mítings per a la càmera, les declaracions altisonants, els pressupostos astronòmics, els pseudodebats televisius, radiofònics, telepàtics i mesmèrics si molt convé, per terra, mar i aire (que avui dia es diuen facebook, twitter i whatsapp) i totes les virgueries possibles. La veritat és que vivim instal·lats en un estat permanent de campanya electoral, o el que és el mateix, el vell art de la política i la dialèctica reduït a la fórmula exitosa de l’espot publicitari, el prêt à porter i el fast food. Campanya permanent, sí, canibalisme descordat, de manera que al capdavall tot sembla dissenyat perquè enmig la constant i aparent agitació no passe res de res, res de substancial, vull dir, i que l’únic moviment possible siga el del cercle viciós. Sis mesos de govern espanyol en funcions. Ha notat vostè alguna diferència amb els altres sis que els precediren? Ixen els mateixos per les mateixes televisions, diuen les mateixes coses, prometen les mateixes bajanades, ens pinten el món de color rosa, totes les previsions econòmiques ens són favorables, però… Ni vostè ni un servidor hem notat res més que fàstic, desil·lusió i falta de credibilitat i de projectes. Apareix retratada, amb més precisió que als quadres de Goya o Antonio López, la família dels borbons al complet i escaig en papers que demostren de quina manera han practicat el lladronici sota el paraigua de la insultant amnistia fiscal, i ací no passa res. ¿A algú se li acut parlar encara d’una cosa així com una república (llevat dels sempre díscols catalans del Principat), ni que només siga per excitar-nos els humors o mantenir la flameta de les utopies? Res, home, no m’emprenye, que comença l’Eurocopa. Si per mi fos, allargaria sine die l’estat en funcions del govern espanyol a condició que s’estiguessen calladets i tranquils suant la cansalada condicionada en els seus despatxos, sense rodes de premsa ni aparicions televisives, així, a mig gas i mig sou (que encara ens costaria un ou als contribuents) i ajornaria la campanya electoral per a temps més alegres. Les coses rutllarien més o menys com ara, els valencians continuaríem suportant l’espoli fiscal, la Roja (no la bandera, l’equip de futbol per antonomàsia) estimulant la libido nacional, obririen les escoles, augmentaria o s’estancaria l’atur, els mercats perfeccionarien la llei de la selva a major benefici del capital, etc. Però ens estalviaríem algunes nicieses verbals, cares de prunes agres, pentinats hiperbòlics, espinguets de veu per a la insignificància, que no és poc en els temps que corren. Malgrat tot, ai, jo votaré, per vici incorregible, A la valenciana, un nom que ni fet a posta per dissuadir el més crèdul. I ho aclariré: malgrat la manca espantosa de tremp i imaginació dels inventors de la formuleta; perquè ja s’ha votat massa i en massa «a la valenciana» en temps passats (diga’s PP diga’s PSOE); perquè en el pensat i fet a la valenciana jo sempre antepose el primer terme; perquè hauria preferit una Ala valenciana per buscar l’altra i llançar-nos a volar lluny d’aquest galliner; perquè no tenim una altra opció més a mà i el sex appeal de l’abstenció no l’he sabut trobar mai. De no ser que votàssem tots en blanc, però això només passa a les novel·les (de Saramago). En fi, paciència, dit a la valenciana.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Josep Ribera i Condomina says:

    Doncs jo no votaré A la valenciana, perquè més aviat han actuat “a la española”, com l’oliva; de la maneta dels patriotes espanyols de Podemos, amb les seues apel·lacions a la “Unidad de Espanya”.

    De fet, aquests podemites ja van adoptar el discurs falangista del “no somos ni derechas ni de izquierdas” i ara adopten del de la “unidad de destino en lo universal”.

    Pel que fa a la suposada part valenciana d’una paella cuinada a la Complutense, sembla que ja els està bé tot aquest discurs. Ni denúncia de l’espoli fiscal, ni fermesa lingüística ni reivindicació nacional, que no siga “española” o vaja més enllà del regionalisme ben entès dels actuals ideòlegs (ara en diuen “politòlegs” de Compromís. Ben entès vol dir anticatalanista i assumint el discurs blaverot de sempre (ACA inclosa).

    En fi, no els votaré per tots aquests motius, que són les raons per les quals han vetat Esquerra Republicana, a qui no han permès ni seure a parlar: “Aquests no s’assentaran (sic) en aquesta taula mai de la vida” (Pasqual Mollà dixit).

    Jo, a qui no em vol, ni el busque ni el vote. Preferisc no votar o votar en blanc que fer el joc a aquests prestidigitadors, venedors de fum i sense la voluntat necessària per aturar l desballestament del País.

    Josep Ribera

  2. Pere Gimferrer Comsifós says:

    Collons! amb el Josep Ribera. Qui ho havía de dir i resulta que, fet i fet, hi tenim al territori un esperit lliure, que no es deixa comprar per banderoles barates i al cap i a la fi nacionalistes a la “española” com sempre ha segut, que no es deixa sedüir per cançonetes de sirena enllestides per la Monica Oltra y el home del pel.luquí, i ens recorda que el mal que ve d’Almansa només es pot sensebuar amb una submissió atenta i humil al nostres veins, o tal vegada mes adient dir-ne els nostres consellers espirituals en lo humà i en lo divi, els “jefecitos” del nord, els catalans irreductibles, campions de tota llibertat possible y pervindrera.

  3. Josep Ribera i Condomina says:

    El sermoneig i el complex d’inferioritat d’alguns ben val una (o dues) misses; a la valenciana, és clar.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario