Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Verges 2019
Vam travessar enmig d'una boira molt densa el poble d'Ultramorts, presagi d'extraviament espaciotemporal
Lluís Llach va publicar el disc Verges 50 l’any 1980. L’artista empordanès hi posava so als records de la seua infància al poble. El vent, amb aquella tramuntana tossuda que explica molt bé certs trets del caràcter del país, el mercat a la plaça, els carros, l’escola, la processó. / La matinada del dimecres, a […]
El que passa compta
Saial de l’home que camina en cadira de rodes
El camí que en Jordi Puig va començar a Mallorca i ara el té rodant per terres valencianes durarà uns mesos de sud a nord dels Països Catalans i acabarà a Salses, al  Rosselló
De totes les formes de viatjar és segur que la que es fa en cadira de rodes no és ni la més còmoda ni la menys arriscada. De tots els camins potser el que duu a la república de la llibertat és un dels més costeruts, dels més esforçats i també dels més necessaris. /
El que passa compta
La veu de la caverna
Hi ha moltes formes de banalitzar el femenicidi estructural (amb més de 900 víctimes des de 2003 a Espanya, riga's vostè de tots els altres terrorismes), però la del PP és d'una vulgaritat que tomba de tos
Per tancar el pacte a Andalusia Vox demana als seus socis del PP i C’s de suprimir els ajuts per violència domèstica (eufemisme de violència masclista contra les dones). Després del ménage à trois entre els hereus desacomplexats del franquisme (se’n recorden, de l’Aznar sincomplejín?), escenificat per primera vegada als carrers de Barcelona per la […]
El que passa compta
A la valenciana
...perquè hauria preferit una Ala valenciana per buscar l'altra i llançar-nos a volar lluny d'aquest galliner

Ja hi som altra volta pum: eleccions a la vista. Després d’una minilegislatura fallida, amb un govern central penjat de la corda fluixa de l’especial estat levitatori anomenat en funcions, torna-li la trompa al xic amb l’enganxada de cartells, els mítings per a la càmera, les declaracions altisonants, els pressupostos astronòmics, els pseudodebats televisius, radiofònics, telepàtics i mesmèrics si molt convé, per terra, mar i aire (que avui dia es diuen facebook, twitter i whatsapp) i totes les virgueries possibles. La veritat és que vivim instal·lats en un estat permanent de campanya electoral, o el que és el mateix, el vell art de la política i la dialèctica reduït a la fórmula exitosa de l’espot publicitari, el prêt à porter i el fast food. Campanya permanent, sí, canibalisme descordat, de manera que al capdavall tot sembla dissenyat perquè enmig la constant i aparent agitació no passe res de res, res de substancial, vull dir, i que l’únic moviment possible siga el del cercle viciós. Sis mesos de govern espanyol en funcions. Ha notat vostè alguna diferència amb els altres sis que els precediren? Ixen els mateixos per les mateixes televisions, diuen les mateixes coses, prometen les mateixes bajanades, ens pinten el món de color rosa, totes les previsions econòmiques ens són favorables, però… Ni vostè ni un servidor hem notat res més que fàstic, desil·lusió i falta de credibilitat i de projectes. Apareix retratada, amb més precisió que als quadres de Goya o Antonio López, la família dels borbons al complet i escaig en papers que demostren de quina manera han practicat el lladronici sota el paraigua de la insultant amnistia fiscal, i ací no passa res. ¿A algú se li acut parlar encara d’una cosa així com una república (llevat dels sempre díscols catalans del Principat), ni que només siga per excitar-nos els humors o mantenir la flameta de les utopies? Res, home, no m’emprenye, que comença l’Eurocopa. Si per mi fos, allargaria sine die l’estat en funcions del govern espanyol a condició que s’estiguessen calladets i tranquils suant la cansalada condicionada en els seus despatxos, sense rodes de premsa ni aparicions televisives, així, a mig gas i mig sou (que encara ens costaria un ou als contribuents) i ajornaria la campanya electoral per a temps més alegres. Les coses rutllarien més o menys com ara, els valencians continuaríem suportant l’espoli fiscal, la Roja (no la bandera, l’equip de futbol per antonomàsia) estimulant la libido nacional, obririen les escoles, augmentaria o s’estancaria l’atur, els mercats perfeccionarien la llei de la selva a major benefici del capital, etc. Però ens estalviaríem algunes nicieses verbals, cares de prunes agres, pentinats hiperbòlics, espinguets de veu per a la insignificància, que no és poc en els temps que corren. Malgrat tot, ai, jo votaré, per vici incorregible, A la valenciana, un nom que ni fet a posta per dissuadir el més crèdul. I ho aclariré: malgrat la manca espantosa de tremp i imaginació dels inventors de la formuleta; perquè ja s’ha votat massa i en massa «a la valenciana» en temps passats (diga’s PP diga’s PSOE); perquè en el pensat i fet a la valenciana jo sempre antepose el primer terme; perquè hauria preferit una Ala valenciana per buscar l’altra i llançar-nos a volar lluny d’aquest galliner; perquè no tenim una altra opció més a mà i el sex appeal de l’abstenció no l’he sabut trobar mai. De no ser que votàssem tots en blanc, però això només passa a les novel·les (de Saramago). En fi, paciència, dit a la valenciana.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Josep Ribera i Condomina says:

    Doncs jo no votaré A la valenciana, perquè més aviat han actuat “a la española”, com l’oliva; de la maneta dels patriotes espanyols de Podemos, amb les seues apel·lacions a la “Unidad de Espanya”.

    De fet, aquests podemites ja van adoptar el discurs falangista del “no somos ni derechas ni de izquierdas” i ara adopten del de la “unidad de destino en lo universal”.

    Pel que fa a la suposada part valenciana d’una paella cuinada a la Complutense, sembla que ja els està bé tot aquest discurs. Ni denúncia de l’espoli fiscal, ni fermesa lingüística ni reivindicació nacional, que no siga “española” o vaja més enllà del regionalisme ben entès dels actuals ideòlegs (ara en diuen “politòlegs” de Compromís. Ben entès vol dir anticatalanista i assumint el discurs blaverot de sempre (ACA inclosa).

    En fi, no els votaré per tots aquests motius, que són les raons per les quals han vetat Esquerra Republicana, a qui no han permès ni seure a parlar: “Aquests no s’assentaran (sic) en aquesta taula mai de la vida” (Pasqual Mollà dixit).

    Jo, a qui no em vol, ni el busque ni el vote. Preferisc no votar o votar en blanc que fer el joc a aquests prestidigitadors, venedors de fum i sense la voluntat necessària per aturar l desballestament del País.

    Josep Ribera

  2. Pere Gimferrer Comsifós says:

    Collons! amb el Josep Ribera. Qui ho havía de dir i resulta que, fet i fet, hi tenim al territori un esperit lliure, que no es deixa comprar per banderoles barates i al cap i a la fi nacionalistes a la “española” com sempre ha segut, que no es deixa sedüir per cançonetes de sirena enllestides per la Monica Oltra y el home del pel.luquí, i ens recorda que el mal que ve d’Almansa només es pot sensebuar amb una submissió atenta i humil al nostres veins, o tal vegada mes adient dir-ne els nostres consellers espirituals en lo humà i en lo divi, els “jefecitos” del nord, els catalans irreductibles, campions de tota llibertat possible y pervindrera.

  3. Josep Ribera i Condomina says:

    El sermoneig i el complex d’inferioritat d’alguns ben val una (o dues) misses; a la valenciana, és clar.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario