Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d’un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l’estiu de 1987 s’entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en […]
El que passa compta
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l’ètim llatí, que significa `comprendre´, que n’és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida.
El que passa compta
Penúria
El que passa compta
Saials. Incendis
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Bones Festes
...més horitzons per al mes que va començar amb manifestació i homenatge a Joan Valls per l'1 de maig i que continua avui amb la festa gran alcoiana endarrerida per l'atzar dels calendaris
Foto: Paco Grau

S’han salvat de moment els mobles, com aquell qui diu, tant ací com allà a Madrid, en les darreres eleccions. No ho negarem i fins i tot ho celebrarem amb tota la prudència. Ha estat un triomf, o dos o tres, de les esquerres, de les forces sobiranistes, de les noves radicalitats democràtiques i, en conseqüència, un fracàs de l’extrema dreta i de la dreta extremada,

que ha reduït el seu missatge intolerant i xenòfob a la catalanofòbia, el masclisme descordat i la defensa d’una pàtria que no és més que l’explotació de la majoria i l’espoli de la perifèria a major benefici de les elits hereves del franquisme, amb el seu rei al capdamunt. Un nyap que no funciona ni amb tot l’oli que li posen en forma de substancioses subvencions i privilegis mediàtics els amos del corral, la gran banca, l’Íbex i tota la pesca i parentela, un bunyol el de la dreta espanyolista, que no troba homologació a Europa sinó en els casos furibunds de partits de semblant color a Itàlia, Hongria o Polònia. Corre Casado, en conseqüència, a arreglar-se el maquillatge després de l’orgia franquista organitzada per Aznar i companyia, que la pela és la pela, el càrrec, les medalles, el poder i la incerta glòria, a buscar els quatre milions de vots perduts pel centre ruïnós de l’Espanya impossible. Corre a enllustrar màsters i fer els cursets de ranciors i blasons que imparteix Donya Cayetana etcètera, tota una senyora experta que en bona hora se’n va a la cort eximperial. I corren bromes i brames per les xarxes que rimen fracàs amb Casado, que ell s’ho ha guanyat solet i a pols, barbamec que mossega tots els hams que li posen a la boca. I Rivera, a xuplar banqueta quatre anys més, engreixant a l’hemicicle amb el cap d’oposició ben assegut a la poltrona molleta, esmolant la llengua viperina i fent exercicis de cal·ligrafia a veure si un dia abandona el traç gros de la demagògia, cosa bastant improbable mentre els poders fàctics i de fet, inclòs un PSOE enaltit i llaminer, li donen més peixet. I li canta a Inés, Inesita, Inés: «Arrima’t cap a mi / que el llençol és estret. / No vull que tu digues / que per mi passes fred». Amb l’Abascal i els seus cavalls i pistoles, heroi fatxenda de casernes i cavernes eternes (i ja em disculparà el lector o lectora tanta rima besbocant-se), poca broma. Van covar alegrement els ous de la serp, van jugar amb la memòria i van deixar els morts sense enterrar en fossars, a cel obert i en marges i cunetes, van pactar per a l’oblit a canvi d’unes molles i una democràcia de saldo amb corona, i ara les víbores reptaran, cuejaran i amenaçaran al Congrés Espanyol i a les Corts Valencianes mirant de créixer a costa de l’amargura i la pobresa. Veurem com acaba l’algaravia feixista. De moment, prenem nota dels quasi 3.500 vots que la por i la ignorància i la crisi i la falta de respostes de l’esquerra o la simple mala llet han arreplegat a l’Alcoi esborradís i quasi irreconeixible de 2019. ¿Haurem de recordar que la lluita veritable es dirimeix en el terreny de la cultura, que som el que ens empapussen per les teles i les xarxes, que som el que no llegim, que som el que ja no som? I, com el llamp de Miguel Hernández, la repressió que no cessa de moment ni amb les victòries dels astuts Pedro Sánchez i Ximo Puig, i Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí despullats impunement dels seus drets civils, condemnats a l’ostracisme per una Junta Electoral Central convertida en reserva de mòmies, apartats de la cursa per a les europees. I més horitzons per al mes que va començar amb manifestació i homenatge a Joan Valls per l’1 de maig i que continua avui amb la festa gran alcoiana endarrerida per l’atzar dels calendaris. Per Alcoi i per Sant Jordi, feu que brille viva en l’esfera una nova primavera (avui estic enganxat a la rima fàcil, què hi farem!). I després, mampreneu els grans reptes, cosiu tots els descosits, porteu la civilitat a la tintoreria i que quede a punt per als temps ja s’acosten. Que s’acosten i se’n van cada dia. Bones festes!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario