Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida. · · · […]
El que passa compta
Penúria
A la política i l'estatus quo ja els va bé així, amb el foment de masses vacunades contra la cultura que voten el que els diuen cada cert temps
Amb un to de tristesa no exempt de pessics d’agre humor, es lamentava en aquestes mateixes pàgines l’amic Francesc Pou de com la majoria de gent veu els escriptors («eixos penjats que escriuen», segons la gràfica definició de l’autor). La displicència que Pou atribueix a la cambrera que va atendre un grup d’escriptors en un […]
El que passa compta
Saials. Incendis
Contra el canvi climàtic plantejat com a emergència no s'hi valen bromes, perquè ja no serien bromes sinó pràctiques genocides, per activa i per passiva, contra les generacions presents
Als focs propiciatoris de Sant Joan que marquen l’inici de l’estiu els ha seguits la primera onada de calor seriosa, amb temperatures properes als 40 graus en extenses zones. El primer gran incendi, a la Ribera d’Ebre, ha cremat més de 6.000 hectàrees.
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Judici a la llibertat
El que passa compta
Comentari de text amb parèntesis
Un text que es comenta a ell mateix? Un autocomentari? És això possible?

El text que tot just ara comença a escriure’s no sabem exactament quantes línies contindrà, ni quantes paraules, ni menys quants caràcters, que deuen ser una cosa així com la psicologia, el tarannà variable i capritxós de l’ordinador amb el qual l’estem elaborant –abans se’n deien simplement lletres i signes de puntuació, paraules d’una literalitat avui passada de moda. És clar que ara i avui, soferts díctics de temps, tal vegada són tan volàtils com el nombre de línies, paraules i caràcters, perquè aquest text que tenim a les mans, com si diguérem, de fet deu haver-se començat a escriure’s molt abans (d’ara) en algun lloc de la consciència o la inconsciència però només ara, un ara que va desplaçant-se i no hi ha manera d’apamar, va prenent forma, va prenent cos. Per no dir res de l’avui que viu quatre pisos (perdó, línies) més amunt. ¿Avui 27 de maig de 2016 (aquesta precisió és esfereïdora i fins discutible) o avui als nostres dies i per tant un avui fet de diversos avuis, literalment impossible, en què (afirma l’autor) la literalitat està passada de moda [sic]? Però no feu cas de l’autor amagat rere un humil impersonal (escriure’s) o, pitjor, un entabanador (aquesta, busqueu-la al diccionari) plural (l’estem elaborant), i atengueu el cos del text, això és, el cos, sobre la definició del qual trobareu un fum d’accepcions. Cap, cos, extremitats; títol, text, paratextos… Som presoners de les tríades, vés a saber per quins set sous (expressió emfàtica per demanar el perquè d’alguna cosa): la Santíssima Trinitat, els tres porquets, les tres Maries, les Gràcies, infern, purgatori i paradís, els tres mosqueters, el tresillo, el trípode o trespeus (en castellà diuen no le busques tres pies al gato, però és una confusió muntada sobre el traspié: això, no li’l busqueu, perquè no caurà), la trigonometria… El cas és que ja hem arribat (de nou el plural engavanyador, o il·lusió d’una complicitat) a la línia vintena i encara no hem dit res a propòsit del títol o cap del text o cos. Som-hi, doncs, amb preguntes: Comentari de text amb parèntesis? Un text que es comenta a ell mateix? Un autocomentari? És això possible? Perquè els parèntesis, sí, hi són abundants i evidents, com un joc de nines russes (metàfora de la recerca), llocs acotats on perdre’s o trobar-se. I tot plegat què? Àmbit? Tipologia? Text analitzant, sintetitzant? On és la tesi, collons? I el destinatari?… Obrim el parèntesi final:

(Tesis diverses i, com tot en aquesta vida, discutibles: els textos, les paraules, són una extensió del nostre cos, de la nostra fisicitat –que inclou allò intangible–, allò que ens individualitza però també el pont primordial i més sòlid cap als altres i les coses; el viatge que hem fet junts ha volgut ser el de la complicitat –i ja coneixeu el famós aforisme de Fuster: «Còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou»; oblideu-vos del comentari de text –bé, no de tot– i llegiu, llegiu, llegiu, continueu obrint les nines que s’amaguen en les nines amb tot de preguntes imprescindibles, aneu interpretant el cos i el curs de la vostra vida, enriquiu-vos amb la matèria ingràvida de les paraules; perquè potser la vida no és més que una broma que sovint t’has d’agafar molt seriosament. I ara sí: aquest text conté dos paràgrafs i un total de trenta-sis línies, o quasi. Tot comptat i debatut, una insignificància entre les infinites estreles que pul·lulen per l’univers. Bon viatge, batxillers –i batxilleres– meues.)

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Pere Gimferrer Comsifós says:

    Trobe que si ets el mestre dels teus alumnes, com sembla ser que ho eres, i a ells dediques aquesta mena de sermó, ben be podríes haver-ho fet en directe, a l’aula, i deixarnos a nosaltres en pau i prou. No adonarse de quan un ha de ser discret i humil es cosa ben roïna, i tot i que escrius apreciablement be, sense passarse tampoc, t’ha de dir que ten has passat tres o cuatre pobles, per la ruta de la incontinència. Una mica d’humilitat, si us plau.

  2. Manel Rodríguez says:

    Amic Gimferrer, el primer dret del lector és el de no llegir. Discreció? Humilitat? No vaig per la vida ni de Gimferrers ni de sermonaire. Gràcies.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario