Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d’un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l’estiu de 1987 s’entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en […]
El que passa compta
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l’ètim llatí, que significa `comprendre´, que n’és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida.
El que passa compta
Penúria
El que passa compta
Saials. Incendis
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Corrupció
...ja que tots furten i que és inevitable, que ho facen els meus i que me'n caiguen unes molles

Amb el primers embats de la (darrera per ara) crisi, que va entrar com un elefant en una gerreria, vam caure en el compte que la democràcia espanyola, fins aleshores embolicada en paper de seda, albergava en el subsòl un immens clavegueram on les rates de la corrupció ho envaïen tot. Del borbó que llavors regnava, però que per llei era intocable tot i que havia amassat una de les fortunes personals més grans d’Europa segurament no gràcies a la providència sinó directament obtinguda dels pous cecs de la democràcia, en avall, tot cristo amb més o menys poder s’engreixava gràcies al cordó umbilical que l’unia al poder autèntic, el dels diners. Des dels pantalons caiguts amb la corretja del Gürtel, el cas més conegut fins ara d’entre les infinites corrupteles insinuades, demostrades, silenciades o suposades que s’han passejat per les passarel·les de moda, i que afecta directament polítics en actiu com Rajoy i defenestrats com Camps i tota la rècua, el cul de la democràcia corrompible i corrompuda ha quedat a la vista de l’ull públic. Però l’ull públic tampoc no és innocent, sinó regulat pels grans mitjans de formació de masses, i quan a aquests els ha convingut han convertit l’escàndol en anècdota oblidable i la corrupció sistèmica en una mena de fatalitat impugnable, lluny de l’abast de la mà humana del control democràtic. D’ací naix la idea que ja que tots furten i que és inevitable, que ho facen els meus i que me’n caiguen unes molles: pessimisme interessat i proverbial de certa dreta i alguna esquerreta.

Fa deu anys Pasqual Maragall va denunciar al Parlament de Catalunya el que avui és el cas estrella: el cobrament per part de CiU de comissions de 3% en contractació d’obra pública (el 3% deu ser el preu a què es cotitza aquest negoci en el mercat de la corrupció, xifra ja convertida en una mena de Santíssima Trinitat del robatori). Malgrat que durant tot aquest temps no s’ha dictat ni una sola sentència condemnatòria (i no per falta de ganes per part de l’Estat en plena ebullició del procés independentista), els escorcolls policials amb flaixos i rebombori s’administren quan i com convé: si Artur Mas està a punt de convocar consulta, constituir el Parlament o vés a saber què. Siga com vulga, és evident que tallar de soca-rel no solament els casos vigents de corrupció que puga haver-hi sinó la possibilitat mateixa d’aquests negocis en les profunditats on germina, amb lleis i controls esctrictes, és un dels reptes mínims i necessaris per alçar una casa nova, es diga República Catalana o República Espanyola o com es diga. El mal, en les actuals circumstàncies, és que segons quines iniciatives protagonitzades per institucions i partits embrutats fins a les celles del mal que simulen combatre, la maniobra té un altre vertader objectiu: dividir l’independentisme i dinamitar el procés atacant el seu cap més visible i emblemàtic. I així continua la guerra bruta i va fent-se la viu-viu mentre l’actual sistema polític es veu desbordat per les rates. I quanta pudor les andrones!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Beineta says:

    Si senyor! el vell truc de matar el missatger. Mira, Manel, tot i que els mitjans es ben cert que estan podrits i agranen cap a on els convé als seus amos, això no canvia el fet indubtable i fastigós de que els que ens están venent el paradís terrenal d’una Catalunya lliure, sobre tot lliure de lladres i corruptes, una Catalunya arrosegada a la misèria per la continua vexació de l’estat espanyol, no son altra cosa que… un munt de rates. De rates, de les mateixes que tú dius. Treute la beina dels ulls, i si ni tan sols així ets capaç de veure clar, doncs abandona i no faces més reflexions. I si les fas no ens les contes als demés, que idiotes no som.

  2. Manel says:

    No sé qui parla de paradisos terranals ni de vendre què, però confondre milions de ciutadans que democràticament reclamen la independència per poder fer un país millor amb una colla més o menys abundant de corruptes sí és tenir una bena als ulls. Siga com siga, reclame el meu dret inalienable a expressar públicament les meues opinions, tan respectables, almenys, com les dels altres, per molt que puguen no agradar. O sobretot quan no agraden. Gràcies.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario