Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saial de l’home que camina en cadira de rodes
El camí que en Jordi Puig va començar a Mallorca i ara el té rodant per terres valencianes durarà uns mesos de sud a nord dels Països Catalans i acabarà a Salses, al  Rosselló
De totes les formes de viatjar és segur que la que es fa en cadira de rodes no és ni la més còmoda ni la menys arriscada. De tots els camins potser el que duu a la república de la llibertat és un dels més costeruts, dels més esforçats i també dels més necessaris. / […]
El que passa compta
La veu de la caverna
Hi ha moltes formes de banalitzar el femenicidi estructural (amb més de 900 víctimes des de 2003 a Espanya, riga's vostè de tots els altres terrorismes), però la del PP és d'una vulgaritat que tomba de tos
Per tancar el pacte a Andalusia Vox demana als seus socis del PP i C’s de suprimir els ajuts per violència domèstica (eufemisme de violència masclista contra les dones). Després del ménage à trois entre els hereus desacomplexats del franquisme (se’n recorden, de l’Aznar sincomplejín?), escenificat per primera vegada als carrers de Barcelona per la […]
El que passa compta
Saial de Final d’any
Damunt la corda fluixa del temps la pèrtiga del funambulista té el pes de l'oblit en una punta i en l'altra el de la memòria
Potser és inevitable, quan s’acaba l’any i mamprén la darrera columna de la temporada, la sensació que està a punt de repetir-se una vegada més. Quants escrits del temps, peribles i volàtils, no ha confegit ja a aquestes alçades de la mateixa pel·lícula?
El que passa compta
Cotos privats
Com que hi ha coses que no es poden discutir i s'han d'acceptar com un destí o una condemna (certes identitats, per exemple), no intentaré seduir-te sinó espantar-te.

Passege per la versió digital d’El País d’ahir divendres: dels vint-i-tres articles de la secció d’opinió que s’hi mostren, catorze són dedicats a la «qüestió catalana», i tots sense excepció contra la independència. A una setmana del 27S, com a la guerra, el Goliat mediàtic espanyol, inclosos diaris progres d’altres temps, i el setè de cavalleria estatal al complet, amb el Tribunal Constitucional i la Junta Electoral Central, el cos diplomàtic capitanejat per Felip VI i els tics espasmòdics dels representats polítics, justifica qualsevol mitjà per forçar la derrota independentista. Els partidaris del pluralisme informatiu, sempre que s’aplique portes enfora dels seus cotos de caça (la propietat privada, sobretot la de la pàtria, és sagrada), censuren que TV3 fes un seguiment exhaustiu de la manifestació de la diada i l’obliguen a emetre un temps equivalent sobre actes unionistes. Des del tancament d’Egunkaria, el diari basc, no recordàvem (manipulacions i mentides a banda, pa nostre de cada dia) un atac tan bèstia a la llibertat d’expressió i la dignitat d’uns professionals per als quals, en termes informatius, el que és rellevant és que un home mossegue un mos. No és igual, doncs, que un milió quatre-cents mil ciutadans òmpliguen la Meridiana de Barcelona que, per posar algun exemple, Iceta es marque una balladeta ieié sobre el fons rojigualdo que ha portat Pedro Sánchez de Madrid o que Garcia Albiol es faça una foto profidén amb unes senyores de Badalona. Com que hi ha coses que no es poden discutir i s’han d’acceptar com un destí o una condemna (certes identitats, per exemple), no intentaré seduir-te sinó espantar-te. No et diré que si t’independitzes ja no seràs espanyol, sinó que deixaràs de ser europeu i no podràs pagar-te les pensions. I si no t’ho creus, ací hi ha el meu cosí de zumosol, vestit d’Obama, Merkel o Cameron amb evasives d’aquelles que no diuen res però que a mi, que no vull ni parlar amb tu ni tinc res a oferir-te, em fan caure la (mala) bava. Però el club selecte d’Europa fa una pudor que tomba de tòs amb el tema dels refugiats i perd a borbollons el prestigi altisonant que li atribueixen els qui van viure de la mamelleta fins que es va acabar el bròquil de plantacions inútils en les infinituds castellanes o la construcció al·lucinada en terra de ningú. Més enllà de Puritos, Gasols i Puyols que els donen llustre en les competicions internacionals, s’han adonat que la gran fàbrica catalana, que han fet mans i mànigues per escanyar, pot deixar-los sense la sopa bova. Al final són faves comptades. L’Estat és la gran maquinària de poder, l’invent més eficaç amb què defensen els seus interessos de classe i, quan cal, el pitjor enemic de la democràcia. Però David fa temps que ha decidit tirar pel dret emparant-se en la força dels vots i la potència de la seua civilitat. Està guanyant la batalla sense brunete mediàtica, rei, juntes electorals centrals ni tribunals constitucionals de membres elegits a dit, i això és el que més espanta els exaltats patriotes de la unitat submisa i gratuïta, la força democràtica que omplirà les urnes. I quan hauran parlat els vots, d’ací a una setmana, ja veurem com se les apanyaran per frenar-ho. De moment el que més es degrada és la trontollant democràcia espanyola, amb els seus demòcrates de tota la vida fent el major dels ridículs cada vegada que tiren mà de la patranya i mostren les vergonyes de la seua impotència.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Canelobre says:

    Feia ja massa temps i res no permetia que l’angoixa afluixara el seu mos. Blaus de fam i de rabia, encoratjats com erem , vam caure al si de la malenconia… Fins que tot sobtat, sense que ningu hagues pogut previndre l’avinentesa joiosa, un petit pero poderos exercit armat nomes amb les seues mans netes i nobles rescabalaren la dignitat perduda. Tornarem a ser, sota la insigne senyera teixida amb la sang que encara ens restava i que ja no hi era pas a l’abast dels satrapes espanyols. SALUT I FORÇA! I marxem marcials com la legio romana que som.

  2. Àngela Gracia says:

    Manel, hauría vosté de prodigarse menys i li diré el per que. Ixint tan a sovint a la palestra el que fa es significarse, i si tal cosa es d’allo mes honorable no es tampoc el més adient si el que es vol es fer de veritat camí. Mire, deixemos a la classe de tròpa la lluita al carrer, als aplecs plens de senyeres i cants, fins i tot als mitjants, i serve vosté la seua aportació per a més alts destins. Quan hagim vençut aquest monstre-llaella que s’ens agafa a les parts haurem d’alçarse del terra després de la batalla i llavors ens caldrán pensadors, intelectuals, de bons escriptors etc etc es a dir tot el que vosté es i representa. No es creme com un perot de falla.

  3. Ardi beltza says:

    Aztun esnegorri jauna eguncareak, larrea bideko.
    Eskerrik asko, Imanol

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario