Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Mar
Aprendre a fer botar les pedres damunt de l'aigua, les històries de Mar, les històries de la mar, els jocs que es repeteixen com un ritual exacte i els que s'inventen sobre la marxa
Com l’estiu passat per aquestes dates, Mar passa una setmana a la casa de la platja amb els seus avis. És un tòpic, sí, que supose que com a regla general coneix tot d’excepcions, però no hi ha dubte que el temps que no hem pogut o sabut dedicar als fills el recuperem en certa […]
El que passa compta
Dubtes comuns
És, com si diguéssem, que som partidaris de la revolució sempre que es moga en els marges vaporosos de la utopia impossible
Ja coneixem la posició majoritària que les diverses famílies polítiques aixoplugades sota el paraigua comú mantenen respecte del procés d’independència de Catalunya i, concretament, del referèndum que l’haurà de decidir: ni sí ni no sinó tot el contrari. Per molt que per als qui en som més fermament partidaris (del referèndum i de la independència) […]
El que passa compta
La casa
Com més gran i més antiga, més vida, més presències, més racons velats per l'insondable
Ens identifiquem tant amb la casa on vivim que sovint arribem a considerar-la un organisme viu i independent per un mecanisme molt similiar al que en literatura anomenem personificació. ¿Però no deu ser-ho en realitat, una cosa viva, més enllà de les pròpies i més o menys creïbles impressions que en rebem, al marge fins […]
El que passa compta
A bon pas sobirà
El que passa compta
The End
El que passa compta
Alliberament
El que passa compta
Defensem la democràcia
Podem estar a favor o en contra de la independència, però la defensa de la llibertat d'expressió i de la legimitat de tot projecte polític pacífic i democràtic ha de ser assumida plenament per tots els demòcrates.

S’ha dit de totes les maneres, però convé recordar-ho davant els embats autoritaris d’un estat i un govern que, com en ells és tradició, no pretenen convèncer sinó simplement vèncer a qualsevol preu utilitzant tots els mitjans legals, paral·legals o directament il·legals per aconseguir-ho. La fortalesa del projecte sobiranista rau, en canvi, en la defensa radical dels drets democràtics, el primer i principal el de decidir, el de votar en pau. Podem estar a favor o en contra de la independència, però la defensa de la llibertat d’expressió i de la legimitat de tot projecte polític pacífic i democràtic ha de ser assumida plenament per tots els demòcrates. No ho semblen i no ho són gens els qui han negat reiteradament aquests drets esgrimint la raó de la força, criminalitzant tota dissidència, manipulant descaradament els tribunals de justícia, ignorant de fet la separació de poders, promovent la guerra bruta. El compte enrere per al referèndum de l’1 d’octubre està extremant l’estratègia de la intimidació i la por exercides des de l’imperi de la força. Enviar la Guàrdia Civil al parlament de Catalunya, representant de la sobirania popular, pretén ser una demostració d’aquesta força (inútil i fins ridícula per altra banda: la Benemérita fou desarmada a l’entrada pels responsables de la seguretat del recinte i obligada a esperar durant hores per rebre la documentació que sol·licitava). Perduda la partida de la dialèctica per incompareixença, l’estat ha decidit cremar els darrers cartutxos d’aquest procés insistint en una retallada de drets democràtics i flirtejant irresponsablement amb allò que està convertint-se de fet en un estat d’excepció no declarat.  L’assetjament mediàtic s’extrema també amb tota mena de fal·làcies i tergiversacions: cal fer passar per normal allò que no ho és de cap de les maneres (no ho és, certament, que no se sàpia qui ordena la Guàrdia Civil interrogar càrrecs electes i voluntaris i activistes, entre altres vulneracions de l’estat de dret). Potser aquestes mesures de força pròpies d’un autoritarisme que Aznar va actualitzar en el seu moment, l’espanyolisme tarambana del manque pierda i per ous que també aplaudeixen Felipe González, Guerra o Zapatero i en general l’establishment, aconsegueixen tancar files i obtenir el vistiplau i l’aplaudiment dels vençuts i convençuts propis, però ha d’alertar els demòcrates de tot l’estat i proporciona, als uns, arguments de pes per a la refundació d’una Espanya impossible, i als altres l’impuls decisiu per fer el salt a una república independent. La defensa i aprofundiment de la democràcia ens interpel·la a tots, també els valencians, que hem vist els darrers dies com es torpedina el Decret de Plurilingüisme aprovat pels nostres representants i ratificat en la majoria dels centres d’ensenyament del país. La història tendeix a plagiar-se a ella mateixa. Primer van detenir independentistes, però jo no ho era; després republicans, però tampoc ho era; finalment vingueren a per demòcrates i simpatitzants… Se’n recorden? Hem de trencar la cadena sinistra en defensa de la democràcia.

[Publicat el dissabte 29 de juliol de 2017]

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Elies says:

    Sembla que dur al si d’aquest conflicte un tan bell poema com el que parafrasetxes per tancar el text es si mes no poc honorable. Sembla tot molt mes petit, mes minvant, no pas tan enlairat com tu i tants mes voleu fer veure. La patria hauria de ser defensada per gent noble i no per genterola del tres per cent, de les itv fraudulentes, de la motxilla plena de billets cap a Andorra, de la boca atapeïda de proclames, fatxendes ricots clavats a llibertaris i anarquistes. Fest-ho mirar, Manel. No et refies del que tantes vegades no a fet un altra cosa que buscar el seu brut profit.

  2. Manel says:

    Per què citar un poema al final d’una columna és, segons tu, ‘poc honorable’? No ho entenc. Per què la immensa majoria d’un país ha de renunciar al seu dret a la llibertat perquè una immensa minoria s’ha dedicat a furtar? No ho entenc. Sembla petit que milions de persones, sense precedents a penes a Europa i el món, defensen durant anys i anys la democràcia i la llibertat al carrer quan la resta de l’estat espanyol se sotmet pacientment al règim? No ho entenc. No entenc, amic Elies, que els prejudicis del que sempre han dit algunes esquerres, convertit en dogma acrític, t’imepedesquen veure les coses com són i no com alguns voldrien que fossen. Què és el que m’he de mirar? En fi, preferiria parlar des de l’argumentació més que des de les vísceres. Salut.

  3. Pere Candela says:

    El artículo es un buen ejemplo de cómo usar la semántica para retorcer el lenguaje y, con él, los conceptos que se expresan.

    En concreto, el de intentar confundir legitimidad con legalidad.

    Que en democracia sea legítimo expresar cualquier opinión no justifica que no sean perseguibles aquellas acciones que, basadas en esa opinión, transgredan la legalidad vigente.

    Como están recordando multitud de especialistas en derecho público, internacional, constitucional, etc. – no sólo españoles, sino internacionales – la democracia es, ante todo, respeto a la Ley. Se defiende la democracia, en primer lugar, aplicando la Ley. Y no tanto votando. Ya que se vota según lo que la Ley regula.

    Y si no nos gusta lo que regula, primero hay que intentar cambiarla, no “saltársela a la torera” porque no nos interesa.

    En una sociedad democrática, como lo es la española desde 1978, hemos pactado entregar al Estado el legítimo y legal uso de la fuerza coactiva para hacer cumplir las leyes y las sentencias judiciales.

    El “derecho a votar – derecho a decidir” no es infinito. Es como el “derecho a la libertad”: el mío termina cuando mis acciones afectan a otra persona. No puedo hacer “lo que quiera” invocando mi derecho a ser libre.

    Igualmente, siendo legítima la opinión de los que defienden el referéndum catalán, si tuviese lugar sería ilegal.

    Los independentistas han elegido un camino equivocado y que no se extrañen si se encuentran con toda la fuerza del Estado en contra: para eso se la hemos dado. Y al Gobierno de turno para que la administre.

    A mi modesto entender, el único camino viable es que intentasen convencer a todos los españoles de las bondades de una modificación de la actual Constitución que permitiese dicho referéndum. Pero, para ello, deben proponer un nuevo Modelo de Estado Español, no sólo para Cataluña y Euskadi, sino para el conjunto de las Comunidades Autónomas españolas, que sea mejor para todos que el actual. Y no veo que estén por la labor.

  4. L'homedelsac says:

    No se on teniu el trellat. Anem a veure, tenim palés qui es i on está l’enemic? Elíes meneja certa raó, i Manel, tú la tens quasi tota, pero si s’encaboteu en micones irrel.levants no tirarem endavant. I perdoneume, pero micones son tot el que esteu tirau-vos a sobre, l’un i l’altre. Força u lluissor, hòstia. Que son pocs y no hi vindrem mes a fer-mos la feina.

  5. Manel says:

    Si la legalitat ha de prevaldre sobre la legitimitat, l’esclavitud, per exemple, amic Pere, no hauria estat mai abolida. Les coses són, més enllà de l’enrevessada semàntica que proposes, molt més senzilles. La legalitat la fa qui mana, la legitimitat, qui pot. I ara sembla que alguns poden, per fi, apostar contra la legalitat allò que és legítim i inalienable: la democràcia, la llibertat (segrestades totes dues per les lleis). Salut.

  6. Pere Candela says:

    Manel: ¿cuándo se acabó la esclavitud? Cuando se cambiaron las leyes que la autorizaban. No recuerdo ningún referéndum para abolirla. Ese digo que es el camino y no otro.

    Y, en democracia, la legalidad no “la fa qui mana” – el ejecutivo – sino el cuerpo legislativo.

    ¿O es que no creemos en la separación de poderes ni en que España sea una democracia?

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios