Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saial de l’home que camina en cadira de rodes
El camí que en Jordi Puig va començar a Mallorca i ara el té rodant per terres valencianes durarà uns mesos de sud a nord dels Països Catalans i acabarà a Salses, al  Rosselló
De totes les formes de viatjar és segur que la que es fa en cadira de rodes no és ni la més còmoda ni la menys arriscada. De tots els camins potser el que duu a la república de la llibertat és un dels més costeruts, dels més esforçats i també dels més necessaris. / […]
El que passa compta
La veu de la caverna
Hi ha moltes formes de banalitzar el femenicidi estructural (amb més de 900 víctimes des de 2003 a Espanya, riga's vostè de tots els altres terrorismes), però la del PP és d'una vulgaritat que tomba de tos
Per tancar el pacte a Andalusia Vox demana als seus socis del PP i C’s de suprimir els ajuts per violència domèstica (eufemisme de violència masclista contra les dones). Després del ménage à trois entre els hereus desacomplexats del franquisme (se’n recorden, de l’Aznar sincomplejín?), escenificat per primera vegada als carrers de Barcelona per la […]
El que passa compta
Saial de Final d’any
Damunt la corda fluixa del temps la pèrtiga del funambulista té el pes de l'oblit en una punta i en l'altra el de la memòria
Potser és inevitable, quan s’acaba l’any i mamprén la darrera columna de la temporada, la sensació que està a punt de repetir-se una vegada més. Quants escrits del temps, peribles i volàtils, no ha confegit ja a aquestes alçades de la mateixa pel·lícula?
El que passa compta
Dietaris
Llegir dietaris és mirar pel forat d'un pany que l'autor ha deixat obert a dretcient

Ahir vaig assistir a la presentació del dietari d’un amic escriptor publicat a la col·leció d’assaig de la Universitat de València. Prova que el gènere ja compta entre nosaltres amb un públic poc o molt nombrós, fidel i consolidat, i també de la brillant trajectòria literària de l’autor, és que la sala era plena de gom a gom, fet que negaria en part les inevitables queixes dels editors quant a la dubtosa aventura que significa publicar papers d’aquesta mena. Mig buida o mig plena la botella, el cas és que de Fuster (pare contemporani i indiscutit del gènere) ençà l’abundància i qualitat dels dietaris publicats en català al País Valencià és més que remarcable. Als prolegòmens dels dos presentadors de l’acte, referits a aspectes com els suara esmentats i, com és habitual en aquests casos, a les definicions d’un gènere tan voluble com el dels dietaris, van seguir, en forma de pregunta-resposta, les reflexions del mateix autor. Sobre la dubtosa consistència dels binomis veritat/mentida o realitat/ficció aplicats a l’escriptura dietarística, per exemple, cosa que em sembla més que evident, no solament pel que fa a aquesta forma literària (i en tant que literària) sinó al món (ai!) en general. Hi ha també el problema de la identitat de l’autor, o el de la construcció més o menys premeditada de la seua veu, de manera que de l’oposició veritat/mentida podríem passar a un aspecte que sí que em sembla rellevant: l’autenticitat. O la versemblança, que també s’ha usat molt per referir-se als gèneres narratius de ficció. En qualsevol cas, com apuntava l’autor amb encert, sembla que vivim temps propicis a la proliferació d’aquesta mena de pràctiques literàries: la universalització d’internet està dissolent les fronteres entre allò públic i allò privat. Probablement perquè allò íntim envaeix, com mai abans en la història, l’espai públic. Potser (i ací seria pertinent preguntar-nos si no està donant-se el fenomen precisament ara que s’estrenyen els espais de comunicació física i directa entre les persones, en què creix l’aïllament real i, doncs, la necessitat d’esbandir arreu la privadesa amb una mena de comandament asèptic i a distància…). Però l’escriptura assagística, oberta, efímera, sobre el curs de les coses (o sobre una neu invisible) que avui denominem dietari és tan antiga potser com la mateixa escriptura literària tot i que té en Montaigne un punt d’inflexió i impuls extraordinari. Llegir dietaris és mirar pel forat d’un pany que l’autor ha deixat obert a dretcient. El dietari s’acosta a l’escriptura poètica en el que té d’imprevisible, de sotmès als vaivens de l’humor i les circumstàncies del temps, en el que té d’obertura a la realitat immediata. I el que el lector vol veure-hi no és un enfilall d’anècdotes més o menys ben sarzides, que al primer que no deuen interessar és al qui les ha viscudes (inicial obstacle a superar per l’escriptor: convertir el previsible avorriment del déjà vu en reflexió substanciosa), sinó l’efecte que les coses –el temps– fan sobre el protagonista. No m’interessa la teua vida, que és personal i intransferible, sinó com la vius, com la interpretes, què me’n pots regalar, què en podem compartir amablement, dirà el lector a l’escriptor. Terreny lliscadís, camp de mines propens a l’autobombo i a l’exhibició gratuïta. Però quan hi ha ofici i gust, quan se saben superar certes temptacions, quan s’hi arriba a tocar la terra incerta d’una veritat, quan un dietari traspua autenticitat, no hi ha gènere literari que se li puga comparar en eficàcia i capacitat d’emoció. Ja ho deien els vells mestres, causar-se d’esperar, assajar-se. La resta, fet i fet, és poesia.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario