Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d’un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l’estiu de 1987 s’entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en […]
El que passa compta
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l’ètim llatí, que significa `comprendre´, que n’és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida.
El que passa compta
Penúria
El que passa compta
Saials. Incendis
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
El carxot alemany i la Corona
si Puigdemont no va cometre cap delicte de rebel·lió, què fan els seus subordinats i els Jordis en presó preventiva?
Redacció, 13/07/2018

Des del 5 d’abril passat que l’estratègia judicial, política i mediàtica contra l’independentisme català no rebia un carxot de les dimensions del que acaba d’encaixar amb la negació del delicte de rebel·lió que Llanera s’entossudeix a encolomar a Puigdemont i la resta d’exiliats i presoners polítics. El mateix tribunal de Schleswig-Holstein que llavors es va negar a extradir el president per rebel·lió l’exonera ara en sentència ferma de tal delicte. Punt i a part. Comença un altre capítol del conflicte polític entre Catalunya i l’estat, encara que de moment les reaccions de les primeres espases de l’espanyolisme més torero, ranci i antediluvià (González Pons, Casado, Girauta o Rivera entre d’altres) parlen de «canallada«, d’abandonar l’espai comú europeu i de l’habitual «Santiago y cierra España» que tants fruits podrits ha collit al llarg de la història. Les seues aïrades declaracions s’esbravaran tan prompte com una botella de cervesa mal tancada, d’acord, però aquests rots fatxes embruten l’aire que respiren la majoria dels espanyols i són un perill per a la salut mental pública, ja prou deteriorada a hores d’ara. Europa torna a contradir Llarena i tot el vodevil de mentides ordides per combatre amb males arts el que no poden doblegar a les urnes, l’independentisme pacífic i democràtic majoritari avui a Catalunya. Alemanya podrà extradir Puigdemont, en tot cas, per l’acusació de malversació, delicte del qual no van trobar ni rastre en l’època de Montoro, i no per falta de ganes. La conseqüència immediata del carxot alemany salta a la vista: si Puigdemont no va cometre cap delicte de rebel·lió, què fan els seus subordinats i els Jordis en presó preventiva? La resposta: patir un càstig injust impropi d’una democràcia per defensar un projecte polític. Fins quan durarà aquesta injustícia i la dels exiliats? Ací hi ha la creïlla calenta en mans del govern socialista, l’aparell judicial i el nucli dur de l’estat. Perquè mantenir-los-hi suposarà dilapidar el poc crèdit internacional que li queda al vaixell democràtic espanyol. Com Felip II, potser és que Llarena va enviar la seua euroordre per lluitar contra els homes i ha estat vençut finalment pels elements. Parlant de reis, tot i que d’una altra dinastia, la setmana informativa ha portat previsibles novetats sobre un altre ídol caigut, el del rei emèrit. Per si no en teníem prou amb tot el que hem anat sabent-ne, sembla que el «campechano» es va fer un fart d’omplir-se les reials butxaques amb el telèfon del Nóos, que utilitzava la seua amiga Corinna per col·locar els fruits dels robatoris a l’estranger i que, com a premi als serveis de l’alemany, li va passar informació «sensible» del CNI sobre totdéu perquè la pogués utilitzar en cas de necessitat. Tot un exemple de patriotisme del que durant tants anys figurava com a comandant d’aquesta nau a la deriva que és Espanya. Si no fos que el títol ja estava atorgat a un Carles anterior, l’emèrit podria ostentar, en homenatge a Corinna zu Sayn-Wittgestein, el sobrenom I d’Espanya i X d’Alemanya. Qui hagués dit que tants mals junts vindrien del mateix lloc. Després de la derrota de la Roja al mundial, és el pitjor que ens podria passar. Doncs que visca la República, encara que siga la francesa, que avui és 14 de juliol!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario