Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Verges 2019
Vam travessar enmig d'una boira molt densa el poble d'Ultramorts, presagi d'extraviament espaciotemporal
Lluís Llach va publicar el disc Verges 50 l’any 1980. L’artista empordanès hi posava so als records de la seua infància al poble. El vent, amb aquella tramuntana tossuda que explica molt bé certs trets del caràcter del país, el mercat a la plaça, els carros, l’escola, la processó. / La matinada del dimecres, a […]
El que passa compta
Saial de l’home que camina en cadira de rodes
El camí que en Jordi Puig va començar a Mallorca i ara el té rodant per terres valencianes durarà uns mesos de sud a nord dels Països Catalans i acabarà a Salses, al  Rosselló
De totes les formes de viatjar és segur que la que es fa en cadira de rodes no és ni la més còmoda ni la menys arriscada. De tots els camins potser el que duu a la república de la llibertat és un dels més costeruts, dels més esforçats i també dels més necessaris. /
El que passa compta
La veu de la caverna
Hi ha moltes formes de banalitzar el femenicidi estructural (amb més de 900 víctimes des de 2003 a Espanya, riga's vostè de tots els altres terrorismes), però la del PP és d'una vulgaritat que tomba de tos
Per tancar el pacte a Andalusia Vox demana als seus socis del PP i C’s de suprimir els ajuts per violència domèstica (eufemisme de violència masclista contra les dones). Després del ménage à trois entre els hereus desacomplexats del franquisme (se’n recorden, de l’Aznar sincomplejín?), escenificat per primera vegada als carrers de Barcelona per la […]
El que passa compta
Els caminants i el mur
El camí que queda fins a l'1 d'octubre és costerut, com ho han sigut cada un dels trams recorreguts, i no sabem què farà l'Estat espanyol

Al pati dels tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya, amb la imatge de fons del sant Jordi de Frederic Galcerà coronant la font i en presència dels membres del seu govern i dels diputats de Junts pel Sí i la CUP, Carles Puigdemont ha anunciat amb tota la solemnitat i rigor propis de l’ocasió la data i la pregunta del referèndum d’independència. La imatge a hores d’ara ja ha tingut temps de fer un parell de voltes al planeta i d’allotjar-se en les principals capçaleres del món, amb un missatge dialècticament incontestable: el dret inalienable d’un poble a decidir el seu futur a través del vot. El camí que queda fins a l’1 d’octubre és costerut, com ho han sigut cada un dels trams recorreguts, i no sabem què farà l’Estat espanyol per alçar-hi el mur, tot i que coneixent les maneres que es gasta, des de la guerra bruta als tics autoritaris, la dinamita demagògica, la manca absurda d’alternativa i argumentari, la catalanofòbia descarada, podem témer-nos el pitjor. Una reacció violenta o un pas mal calculat per part del govern espanyol poden precipitar, però, un final no desitjat, una declaració unilateral d’independència justificada en absència de garanties democràtiques. Haver aplicat la tàctica de la terra cremada dels vells conquistadors tancant una a una totes les portes al diàleg té ara unes conseqüències que més d’un dirigent unionista deu lamentar en silenci. Ha volgut la coincidència que el mateix dia de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum el Tribunal Constitucional declarés inconstitucional l’amnistia fiscal que en 2012 aplicà Cristóbal Montoro. En plena crisi, amb desnonaments immisericordes, cues massives a les oficines de l’atur i milers i milers de ciutadans en perill imminent d’exclusió social, aquella autoamnistia fou una de les burles més cruels als drets democràtics i al principi d’igualtat escrit en la lletra de la Constitució. Per a benefici de no pocs amiguets (de l’ànima interessada), el frau era massivament legalitzat amb l’excusa d’una recaptació d’impostos que prompte es revelaria ridícula. ¿Ha dit algú de dimitir per aquell abús mafiós avui senyalat fins pel dòcil dit de l’alt tribunal? Depuració d’alguna responsabilitat? Ho sentim però aquest és un verb que no es flexiona en el Regne d’Espanya si no és amb la corda al coll i l’abisme als peus, i encara gràcies. En qualsevol cas, poden estar tranquils els milionaris defraudadors, perquè la sentència del TC només hi veu un defecte de forma (un decret llei per comptes d’una llei): immunitat assegurada pels segles dels segles. ¿I són aquests especialistes en nyaps i arreglets de casta els mateixos que volen impedir votar els catalans emparant-se en una constitució que giren a la seua conveniència com un calcetí suat? Exacte. I cada pas que fan o que no fan alimenta les raons de voler anar-se’n. Avui, per exemple, els valencians som convocats a clamar contra l’espoli a què l’estat ens sotmet. Aquesta presa de consciència col·lectiva, aquest pas per la dignitat d’un poble generalment atònit, és un altre dels efectes beneficiosos del procés de Catalunya. El destí dels caminants és saltar el mur que els trava l’horitzó.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Pep Xuliá says:

    Home, Manel, sembla correcte que et claves amb la dolenta condició del govern de dretes que ens fot la vida, pero passar d’eixe punt indefugible a fer l’encomi dels catalans y les seues fetes y desfetes i dir que ens estan ensenyant el camí, doncs no em sembla massa ben adüit. Si no et perguera la ceguesa nacional-catalanista seríes molt més útil a les nostres causes, que no son altres que les que ens engresquen a nosaltres i a tots els que a la resta de l’estat volen un pais aseat, un pais de paisos, amb la cara ben llavada, sense robatoris ni fraus legals o legalitzats. I aixó no es que no tinga res a veure amb la murga separatista estelada, es que si més no es força diferent, mes gran, mes poderós, mes atapeït de futur, de futur del de debò. I disculpam el to, tu no ets l’enemic, pero podries ben be ser mes eficaç si tingueres un bri mes de trellat.

  2. Manel Rodríguez says:

    Potser és veritat que és més gran, més poderós, més atapeït de futur… però no el veig enlloc. Segurament bevem de fonts informatives molt distintes, però no em sent víctima de cap ceguesa, sobretot perquè no em reconec com a nacionalista. Quant a la `murga separatista´… home, què vols que et diga? Soraya Sáenz en parlava en termes molt similars, igualment despectius: “el rotllo separatista”. Potser convindria mirar-nos les coses amb una mica més deteniment, ni que només siga per no haver de donar la raó a Josep Pla quan deia que el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Salut.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario