Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d’un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l’estiu de 1987 s’entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en […]
El que passa compta
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l’ètim llatí, que significa `comprendre´, que n’és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida.
El que passa compta
Penúria
El que passa compta
Saials. Incendis
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
En trànsit
Les repeticions cícliques són un lenitiu natural a la inquietud que provoca el pas del temps

Els viatgers han tornat a The Auld Byre, aquest raconet escocès, una vegada més per viure-hi el trànsit de l’any. Amb les dotze campanades de rigor, executades sobre un petit gong, i els grans de raïm, les felicitacions i abraçades i els brindis, han complert amb el ritual del canvi de xifra. Les repeticions cícliques són un lenitiu natural a la inquietud que provoca el pas del temps. Així el trànsit, convenientment escenificat, es transforma en un nou començament. Són infinits els fulls del calendari que renovem cada dotze mesos, les hores i dies que se succeeixen, les pàgines dels llibres que encara no hem llegit. Encara que l’horitzó és mentider per naturalesa i tan bellugadís com la perspectiva de qui es fa la il·lusió de contemplar-lo (com si les idees es poguessen contemplar), ens és tan necessari com les paraules demà i sempre, ara i mai. Però en rigor tot és un trànsit constant, un moviment que no para, escàpol a la torpitud de les nostres definicions, a les inexactituds d’uns horitzons que juguen amb nosaltres el vell joc de la rateta o l’amagatall. La cerimònia vol que resumim en una paraula o en unes imatges el que presumptament ha estat l’any que ens acaba de deixar. La indispensable dimensió col·lectiva de la realitat, amanida i propagada pels mèdia, té un lloc reservat en la taula dels nostres àpats, i més que un convidat de pedra, sovint és ella la protagonista, la de la veu cantant, l’estranya prima dona d’aquesta opereta. Així, si el selfie que van triar per definir el 2014 sintetitzava en una fórmula exacta i bàrbara l’individualisme narcisista dels nostres dies, la coronació de refugiats per al 2015 pretén cridar l’atenció sobre les tragèdies vigents. Amb tot, i més enllà de titulars llustrosos, l’autisme dels qui ho tenen quasibé tot (encara que sovint freturen de l’essencial) continuarà contraputant de manera sinistra, i amb l’ajuda de la majoria de mitjans propagandístics, la desesperació i la resistència dels pàries de la terra. Ja som, doncs, en 2016, i no sabem si la criatura ha vingut amb un pa davall del braç o amb una lletra plena de perspectives sinistres. No ho sabrem fins d’ací un any quan, posats a fer balanç de l’any en trànsit, veurem la botella mig plena o mig buida i un núvol d’horitzons que s’allunyen al galop. I així serà mentre tindrem la feliç avinentesa dels trànsits i els seus espills polsegosos, els seus ecos incerts, els seus límits il·lusoris i les seues veritats inapel·lables. Verdes o madures, ventures i desventures segures. Que tinguem un bon any.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario