Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Armar-se de raons
Com tot assaig digne d'aquest nom, s'hi donen la mà, en perfecte equilibri, lleugeresa i densitat, amenitat i profunditat.
Acaba d’eixir Obertura republicana (Catalunya després del nacionalisme), una lúcida i lluïda anàlisi d’Enric Marín i Joan Manuel Tresserras, a l’editorial Pòrtic. Front a la diària contaminació de la propaganda dels altaveus mediàtics del règim, que tant de mal fan a les ànimes càndides, les virtuts higièniques, terapèutiques i engrescadores del compromís i l’honestedat i […]
El que passa compta
El major Trapero
Posat entre l'espasa de la política i la paret de la legalitat, Trapero és abans que res un bon professional, Major d'un cos armat amb consciència de servei a la societat
En aquesta versió actualitzada però sense gens de gràcia de L’escopeta nacional que és l’Espanya d’avui les dues peces de caça major més cobejades han sigut el President Puigdemont i el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Des de molt abans potser dels fets de setembre i octubre de 2017 que ara fan com […]
El que passa compta
Saials. La revolució de les dones
Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses
La revolució de les dones i els seus companys o còmplices masculins (còmplice, en el sentit fusterià: aquell que t’ajuda a ser com ets) és, com tota revolució seriosa, una aposta de transformació profunda de les formes de vida individuals i col·lectives, és a dir, de caràcter cultural.
El que passa compta
Pedreguer
El que passa compta
Saials. Matar un rossinyol
El que passa compta
Saials. El cant de l’oriol
El que passa compta
FUSTER al Parlament
Que siga precisament Joan Fuster, en el vessant més aforístic, l'escriptor invocat en boca de Fernando Delgado i Francesc Colomer, el nou President de les Corts, no és només una prova de finesa literària sinó un desgreuge en tota regla a la cultura i la intel·ligència

I vam alenar, després d’un parell de setmanes esbojarrades de contenir la respiració. Per fi les portes de les Corts es van obrir gràcies a un acord in extremis (mai millor dit) entre les forces de més o menys esquerres, acord que sobre el paper fa bastant bona pinta. El que ja es coneix com l’Acord del Botànic (no agrairem mai prou als arbres la seua ombra benefactora) posa els punts sobre les is indispensables perquè puguem pensar, ara sí, que en aquest país comencem a girar un full molt negre escrit durant vint llargs anys d’ignomínia: regeneració democràtica i mesures contra la corrupció, atenció urgent a la gent més necessitada, impuls a un nou model productiu, finançament just per al país i auditoria ciutadana que apame i publicite la magnitud de la tragèdia que ens deixa en herència la banda de lladres i balafiadors que ara toca el dos. I que ja esmola de nou els sabres amb la mala bava del qui es creia omnipotent, alerta. Concentrem-nos de moment en l’alegria, l’alleujament o la il·lusió que pot generar la nova etapa. D’entrada, i en el ritual dels imprescindibles gestos, apuntem que Fuster, el savi de Sueca, va tornar a l’hemicicle, on va ser l’autor més citat. Si el crucifix de Cotino, els balbucejos dels il·letrats, la prosa buida i la gasofa demagògica (i invariablement en castellà) són substituïts per la bona literatura, vol dir que aquest país per fi es mou també en seu parlamentària. Que siga precisament Joan Fuster, en el vessant més aforístic, l’escriptor invocat en boca de Fernando Delgado (que esperem que prompte aprenga valencià) i Francesc Colomer, el nou President de les Corts, no és només una prova de finesa literària sinó un desgreuge en tota regla a la cultura i la intel·ligència, tan impunement menyspreades per les senyories del PP en aquell mateix escenari i arreu on han brandat la vara del manar. El retorn de Fuster, que esperem que no siga merament retòric, va provocar una altra imatge inesborrable del dia: la filla del falangista i capitana de la València ultrareaccionària, Rita Barberá, literalment abatuda en el seu escó mentre voleiaven per l’hemicicle les paraules de Fuster, segurament perquè no tenia a mà un Vuitton amb una pistola. I sense eixir-nos del terreny dels simbolismes anotem que ses noves senyories van decidir destinar el tradicional canapè de les ocasions solemnes, que costava un ull de la cara, a menjadors socials. En fi, continuem agafant aire, que va molt bé ara que s’acosten les ardències estivals, fins que la respiració sostinguda i natural siga la cosa més normal del món. De moment, els sabres a què al·ludíem ja centellegen des de Madrid, on Rajoy avisa que qualsevol intent de construir una cosa així com l’Agència Tributària Valenciana entropessarà contra la vella muralla de l’ordeno y mando constitucional. Per la seua banda, la dirigent de Ciudadanos, Carolina Punset, expepera, no volia perdre’s la festa, però va confondre el Palau de la Generalitat amb el Parlament, una demostració palpable de la preparació política del neoespanyolisme (o no tan neo). Aquesta, sí, una anècdota irrellevant. O no tant. Respirem.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Fico Villa says:

    S’han ajuntat tres rius i n’han fet un mes gran, esperem que, entre tots, l’aigua neta arribe fins el mar.
    Aixo es, molt be Manel, optimisme

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario