Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d’un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l’estiu de 1987 s’entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en […]
El que passa compta
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l’ètim llatí, que significa `comprendre´, que n’és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida.
El que passa compta
Penúria
El que passa compta
Saials. Incendis
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Gihadisme
Cal estar en la lluna per no veure el blat que nodreix l'odi irracional en la misèria i la injustícia convertides en moneda corrent...

La setmana ha estat marcada pel brutal atemptat a la seu de la revista humorística parisenca Charlie Hebdo, que ha causat dotze morts, i per una rèplica d’altres atacs en terres franceses també relacionats amb el terrorisme islamista i de final encara incert en el moment de redactar aquesta nota. Només uns dies després de les multitudinàries manifestacions que a Alemanya van escenificar l’odi a l’estranger, en el seu vessant islamofòbic, i que desperten els vells fantasmes col·lectius de l’horror, el fanatisme deixa el seu regal de reis sinistre contra la llibertat i les formes de vida que amb no poques dificultats, imperfeccions i flagrants injustícies han anat construint les societats modernes. No és ara l’hora, certament, de les especulacions sobre les causes i efectes d’un gihadisme que ja té les dimensions de guerra oberta, total i global des d’aquell 11 de setembre en què es van abatre les Torres Bessones de Nova York i el món va tremolar com sacsejat per un gran sisme. L’estat de xoc i alerta actual reclama solidaritat amb les víctimes dels atemptats, protecció als més vulnerables (i ho són, en primer lloc, els més implicats en la pràctica defensa de la llibertat de pensament i expressió, els periodistes) i setge i neutralització dels assassins. Més prompte que tard, però, hauran d’analitzar-se les causes profundes que alimenten el modern gihadisme. Perquè costa molt no relacionar l’auge d’aquesta violència fanàtica amb els pals de cec que les grans potències occidentals, encapçalades pels Estats Units, han anat donat a compte de la lluita antiterrorista; costa molt no veure-hi els efectes col·laterals de Guantánamo o Abu Ghraib, de les barbaritats que han esquitxat de sang les terres d’Afganistan, Iraq o Síria, del conflicte enquistat que ofega cada dia un poc més els palestins. Cal estar en la lluna per no veure el blat que nodreix l’odi irracional en la misèria i la injustícia convertides en moneda corrent, en les fràgils pasteres on els desesperats busquen una terra de promissió que cada dia els és més esquerpa, en l’amuntegament en ciutats dormitoris i la manca de qualsevol horitzó tangible per a les classes populars i els immigrats, en la protecció de les dictadures petrolíferes del Golf Pèrsic on es coven molts dels ous de la serp islamista. Però el combat al fanatisme és també el combat a unes religions que es pretenen absolutes i excloents i aspiren al control total de les societats i les consciències dels individus. Perquè sense déus, o amb déus limitats al terreny de la privacitat i sense cap vocació política, no hi hauria guerres santes ni paradisos que alimentassen el deliri dels fanàtics. Diguem-ho clar, la religió («moros, jueus e crestians»), fora dels seus recintes sagrats, és enemic declarat de la llibertat humana. Mal faran, doncs, els responsables europeus si en compte de localitzar les fonts de l’odi per aplicar polítiques eficaces en defensa de les llibertats democràtiques i el foment de la cultura i el treball que dignifiquen, comencen a repartir el cascall de la xenofòbia a què tan propensos són certs populismes de crisi o, amb l’excusa de no enutjar l’enemic, ens retallen les ales de la llibertat, perquè així l’espiral del fanatisme no farà més que créixer fins a emmerdar-ho tot. Avui la urgència reclama solidaritat i defensa de la democràcia, però demà hem de parlar amb rigor sobre les causes de tanta barbàrie, i replantejar-ho tot de dalt abaix.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario