Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
El major Trapero
Posat entre l'espasa de la política i la paret de la legalitat, Trapero és abans que res un bon professional, Major d'un cos armat amb consciència de servei a la societat
En aquesta versió actualitzada però sense gens de gràcia de L’escopeta nacional que és l’Espanya d’avui les dues peces de caça major més cobejades han sigut el President Puigdemont i el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Des de molt abans potser dels fets de setembre i octubre de 2017 que ara fan com […]
El que passa compta
Saials. La revolució de les dones
Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses
La revolució de les dones i els seus companys o còmplices masculins (còmplice, en el sentit fusterià: aquell que t’ajuda a ser com ets) és, com tota revolució seriosa, una aposta de transformació profunda de les formes de vida individuals i col·lectives, és a dir, de caràcter cultural.
El que passa compta
Pedreguer
...d'això sí que en parle de primera mà gràcies al recital que amb el nom de «Pedra foguera» vaig oferir el dimecres passat davant un públic amatent i generós
«A Pedreguê / tot ho saben fê; / saben escurâ, granâ / i treure els gossos a cagâ», diuen els dels pobles dels voltants imitant la forma de parlar d’aquest poble de la Marina, que emmudeix les erres finals, potser com una romanalla de la presència mallorquina que repoblà quan l’expulsió dels moriscos tants llocs […]
El que passa compta
Saials. Matar un rossinyol
El que passa compta
Saials. El cant de l’oriol
El que passa compta
Contra el diàleg
El que passa compta
La normalitat
Tenim el cor com una pedra i ja no ens escandalitza res

Es preguntava SSSS (Soraya Sáenz de Santamaría, àlias el Sacre, vipera latastei) fa uns dies si tan difícil era ‘sacrificar un català’ [sic] referint-se a Carles Puigdemont. Sacrificar-lo, s’entén, en l’altar de la pàtria sagrada, indissolublement unida a carxots i malgrat això (o justament per això) impossible. Van destituir un govern legítim, la meitat dels seus membres a l’exili i l’altra meitat a la presó, van aplicar l’abús inconstitucional de poder del 155, van convocar unes eleccions perquè les guanyassen els partidaris de l’«¡a por ellos!», l’últim himne patriòtic nascut del sòl hispànic, però hi va véncer la llista encapçalada precisament per Puigdemont, de manera que el que demana l’encara Vicepresidenta és en el fons sacrificar la majoria democràtica de Catalunya. Els sacres es mouen molt bé entre sagraris, sagristies i sacrificis (aplicats invariablement sobre els altres, en la inveterada tradició inquisitorial). De manera que ho diu en seu parlamentària i es queda més ampla que llarga, com és habitual en ella. Tenim el cor com una pedra i ja no ens escandalitza res. En el zel sacrificial ja havien excel·lit l’1 d’octubre les forces policials enviades a Catalunya, però com que les urnes de la dignitat se’ls van fer escàpoles i el president s’esmunyia per túnels i passadissos, la van mamprendre a garrotades amb la població indefensa entestada a votar en pau. És el que M. Rajoy anomena normal, com la normalitat de premiar amb vacances pagades a la costa murciana els herois de l’atonyinament de Catalunya, que és el mateix que fan amb el personal sanitari, els docents, els guàrdies forestals, els bombers i els obrers de fàbrica en reconeixement als seus mèrits. Per això ell el que vol és un president normal per a Catalunya, és a dir, amb el vistiplau de la seua signatura (o almenys la sagrada inicial seguida del cognom dels papers grocs de Bárcenas), el cap ajupit, la submissió assegurada a l’Espanya de les desautonomies. La d’ell, volem dir M. Rajoy, és una normalitat de llegir el Marca en batí i sabatilles, de filets de plastilina transformant-se en el gran xapapote de la democràcia, una normalitat de l’estil «mi marido me pega lo normal», de no clavar-se en política com recomanava el Caudillo i subvencionar tots els Castor que calga i totes les fundacions Francisco Franco, la dels sobresous en còmodes i volàtils sobres, la del PP (Partit Podrit) dels mil acusats i convictes de corrupció, la de guanyar eleccions amb diners negres de Gürtel, dels AVEs avançats per trens de rodalies, una pax romana de partits i sindicats dòcils que mantinguen el règim pels segles dels segles, la de Francisco Camps o «si te he visto no me acuerdo», la de comprar premsa, voluntats i jutges, la de retransmetre les bufonades de Boadella com si fos president electe d’Hispanistan, la dels indults als torturadors i assassins i les amnisties fiscals, la normalitat del treball precari i l’atur dels súbdits, la de manegar el tro, el ceptre i la corona per a beneficis d’Urdangarins, Joan Carles, Felips i tota la patuleia que els riu les gràcies. En canvi, quina gent tan estranya que es juga la pell per unes idees i una petita pàtria que ja envolta el gran cementiri de la normalitat d’una democràcia segrestada.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Elies says:

    Segueixes entossudit i cec i crec que ja ho haure de deixar estar. Jo no em sent gens ni mica espanyol dels del piolin, pero tot i aixo trobe que la teua manera de vorer les coses es d’allo mes sectaria. No ets capaç de veure res mes que la palla a l’ull alie, tot i que es una palla ben grossa i aixo t’ho reconec. Dir que la meitat del govern legitim(?) es a la preso es ben cert, pero que l’altra meitat es a l’exili em sembla una ximpleria impropia de tu. Puigdemont i els seus nois, inclos el mamporrero eixe dels mossos, ben animals per cert, que te al voltant no sembla que passen gana, A Waterloo es viu d’allo mes be.Millor que a Estremera.

  2. Manel Rodríguez says:

    Mira Elies (si Elies és el teu nom), no sé si ets oftalmòleg o un il·luminat, però la qüestió de fons, independent de simpaties o antipaties personals, és que hi ha gent a la presó per la seua activitat política i gent a l’exili i centenars d’encausats, un nombre que inclou alcaldes, rapers, pallassos, mestres i gent de tota mena i condició. Hi estem d’acord o no? Dit això, dubte que algú puga situar-se més enllà del bé i del mal des de la tranquil·litat del seu ordinador i jutjar el patiment aliè. Si Puigdemont i els altres consellers no són a l’exili, deuen estar de vacances. Qui és el cec per negar aquesta realitat palmària? Qui ets tu per banalitzar el dolor dels altres? Quant a la definició de “mamporrero” a Joaquim Forn, no sé si és que el confons amb l’anterior conseller, Puig, el que va desallotjar els acampats a la Plaça de Catalunya, perquè en tot cas Forn serà recordat per l’èxit en la detenció dels responsables dels atemptats jihadistes de setembre. Per la meua banda, i mentre continues en el teu to perdonavides de savi ceba, deixe de contestar els teus comentaris, ofensius, desenfocats i tendenciosos.

  3. Elies says:

    Perdona Manel si t’he ofes. No era eixa la intencio, mes que entenc que el to que he utilitzat no es el mes amistos al menys en alguna expressio. M’ho haure de fer mirar. Pero continue pensant que la teua postura es força tendenciosa i molt poc critica amb els teus i sembla que amb tu mateix. Pero et demane disculpes de totes formes. Ara be, el mamporrero que dic no es el Forn, que tant se me dona, sino el mosso eixe que tenim allá a Brusel.les a tot sospes mirant de que al Puigdemont no li foten cap hostia, que jo no li la pegaria, pero em se de mes de 4 que li tenen ganeta i que a mes a mes son dels seus i trobe que tambe dels teus, doncs. Tot siga dit sense tocar massa els ous, es clar.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario