Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida. · · · […]
El que passa compta
Penúria
A la política i l'estatus quo ja els va bé així, amb el foment de masses vacunades contra la cultura que voten el que els diuen cada cert temps
Amb un to de tristesa no exempt de pessics d’agre humor, es lamentava en aquestes mateixes pàgines l’amic Francesc Pou de com la majoria de gent veu els escriptors («eixos penjats que escriuen», segons la gràfica definició de l’autor). La displicència que Pou atribueix a la cambrera que va atendre un grup d’escriptors en un […]
El que passa compta
Saials. Incendis
Contra el canvi climàtic plantejat com a emergència no s'hi valen bromes, perquè ja no serien bromes sinó pràctiques genocides, per activa i per passiva, contra les generacions presents
Als focs propiciatoris de Sant Joan que marquen l’inici de l’estiu els ha seguits la primera onada de calor seriosa, amb temperatures properes als 40 graus en extenses zones. El primer gran incendi, a la Ribera d’Ebre, ha cremat més de 6.000 hectàrees.
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
Judici a la llibertat
El que passa compta
La Rotonda (i 2)
... la rotonda, com l'ase que volta la sènia o el peix que es mossega la cua, el cercle viciós o l'etern retorn, no són més que metàfores

Hi ha manera d’eixir per fi de la rotonda o estem condemnats a girar i girar fins que se’ns acaben paciència i gasolina? Però, la rotonda, com l’ase que volta la sènia o el peix que es mossega la cua, el cercle viciós o l’etern retorn, no són més que metàfores. En termes històrics, res no pot quedar absolutament immòbil, aturat. Ni es pot recuperar cap paradís perdut, per la senzilla raó que ni fou mai un paradís ni fou perdut, sinó transformat amb més o menys terrabastall o discreció a través del temps.

El dilema és, descartada la possibilitat de cap equilibri perdurable i sotmeses com ho estan les societats humanes a una dialèctica de forces i interessos enfrontats que van definint en cada moment històric el sentit del moviment, avançar o continuar retrocedint. La política, en el sentit noble de la paraula, és l’art de dirimir les potències en joc d’una manera civilitzada. I necessàriament, respon a uns interessos o altres. Un dels pitjors mals del règim del 78 ha estat precisament el desprestigi de la política, la despolitització intencionada que els partits majoritaris han anat induint en la societat. La incompetència i el camuflatge dels interessos, el blindatge dels beneficis de tota mena per a la política burocràtica i professionalitzada, la connivència amb els poders fàctics del capital que mouen els fils lluny de la mirada del ciutadà, el control exhaustiu dels grans mitjans de comunicació convertits en altaveus de propaganda i transmissió ideològica són algunes de les raons que alimenten la crisi democràtica que estem patint a tots els nivells. Amb les excepcions que facen al cas, Alcoi reflecteix aquesta crisi general a petita escala. El disseny autonòmic del 78 i la tradició històrica de les forces locals potser no deixaven opció per haver seguit uns altres models, no ho sé, però el cas és que a Alcoi es reprodueixen fil per randa els vicis de la política espanyola, avui exhausta. I, per tant, idèntic model «democràtic»: vota cada quatre anys i oblida-te’n, de la música i el tocador, que el personal tècnic ja t’ho arreglarà. Així, la política convertida en mera gestió allunya en realitat el poder de decidir dels ciutadans sobre els aspectes que més l’afecten. Degudament portada al terreny de l’asèpsia, desideologitzada i sense ànima, la política es converteix llavors en un treball que garateix els interessos dels molt pocs front als interessos de la majoria, del conjunt de la societat. Però hi ha vida més enllà del bipartidisme històric d’alternança? No només n’hi ha sinó que l’hem de treballar i fer possible per eixir de la rotonda i acarar amb garanties els grans reptes de present i de futur que tenim plantejats. Cal saba nova a l’Ajuntament, amb projectes engrescadors, valents i possibles. No feu cas dels qui us diguen, ara que venen eleccions, que tenen una vareta màgica que tot ho soluciona. Confieu més en aquelles i aquells que us animen a participar activament en la vida col·lectiva, que demanen el vostre compromís, que plantegen la democràcia d’una manera radical, que confien en l’apoderament del poble i les seues energies creatives davant els grans reptes. Que siga el govern dels més preparats, sí, dels més sabuts, però que tot ho facen a la llum del dia, oberts al plebiscit i control diaris de la gestió. Confieu en aquelles i aquells que buscaran els grans consensos de ciutat i país (els propers quatre anys de govern progressista a la Generalitat hi han d’ajudar). Voteu aquelles opcions que treballen colze amb colze amb la ciutadania per recuperar el teixit productiu de la ciutat amb idees clares per a la comarcalització i la construcció del País Valencià, per enfortir la musculatura civil, per desplegar l’autogestió i el dret de decidir-ho tot, per situar la cultura, l’educació i la sanitat en el centre del projecte ciutadà, per potenciar el transport i la gestió pública dels serveis i uns mitjans de comunicació públics de qualitat. Voteu aquelles opcions que aposten decididament pel valencià i la cultura pròpia, pels principis de sostenibilitat ecològica i per la igualtat de gènere, pels valors republicans. Guanyeu amb el vostre vot i amb el vostre esforç i il·lusions un Alcoi per al present i per al futur, guanyeu amb la vostra ciutat un País Valencià més just, més ecològic i més lliure.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario