Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
El major Trapero
Posat entre l'espasa de la política i la paret de la legalitat, Trapero és abans que res un bon professional, Major d'un cos armat amb consciència de servei a la societat
En aquesta versió actualitzada però sense gens de gràcia de L’escopeta nacional que és l’Espanya d’avui les dues peces de caça major més cobejades han sigut el President Puigdemont i el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Des de molt abans potser dels fets de setembre i octubre de 2017 que ara fan com […]
El que passa compta
Saials. La revolució de les dones
Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses
La revolució de les dones i els seus companys o còmplices masculins (còmplice, en el sentit fusterià: aquell que t’ajuda a ser com ets) és, com tota revolució seriosa, una aposta de transformació profunda de les formes de vida individuals i col·lectives, és a dir, de caràcter cultural.
El que passa compta
Pedreguer
...d'això sí que en parle de primera mà gràcies al recital que amb el nom de «Pedra foguera» vaig oferir el dimecres passat davant un públic amatent i generós
«A Pedreguê / tot ho saben fê; / saben escurâ, granâ / i treure els gossos a cagâ», diuen els dels pobles dels voltants imitant la forma de parlar d’aquest poble de la Marina, que emmudeix les erres finals, potser com una romanalla de la presència mallorquina que repoblà quan l’expulsió dels moriscos tants llocs […]
El que passa compta
Saials. Matar un rossinyol
El que passa compta
Saials. El cant de l’oriol
El que passa compta
Contra el diàleg
El que passa compta
La vigília de Cañizares
Cañizares torna a desenterrar la destral de guerra de la croada nacionalcatòlica passant-se per on tots sabem el dret dels ciutadans

Vespres del 27S el cardenal i arquebisbe Antonio Cañizares convoca una vigília a la Seu de València per resar per la unitat d’Espanya. Aquesta setmana els capellans de l’arxidiòcesi organitzaran jornades d’oracions en totes les parròquies i comunitats, col·legis diocesans, escoles catòliques i universitats de l’Església i, almenys durant un mes, s’introduiran precs especials a la Santa Missa amb aquesta intenció. S’espera que tantes veus entonant el conegut «Roguemos al Señor» seguit d’alguna de les peticions que figuren en el catàleg que s’ha fet arribar als fidels i contestat a l’uníson pel «Te rogamos, óyenos» arribarà a temps a les oïdes de l’Altíssim perquè, en la Seua infinita misericòrdia, evite la catàstrofe de la independència de Catalunya. El que no sabem és com s’ho farà Déu per quedar bé amb tirs i troians i no ferir susceptibilitats, atès que entre els independentistes no deuen faltar també catòlics de debò. Ni, arribat el cas que opte per tirar una maneta als unionistes del tant-si-us-agrada-com-si-no, que estan barallats amb les urnes i els vots, quins mètodes de persuasió de masses farà servir, ja que els camins de Déu són, per definició, inescrutables. Mala peça hi ha al teler. Per si no en teníem prou amb el Tribunal Constitucional, el president del Banc d’Espanya, la premsa espanyola a dreta i esquerra (com si diguérem), el Secretari d’Estat per a l’Esport, la web misteriosament trabucada de la Comissió Europea, la plana major del PP en un atac sobtat d’amor a Catalunya expressat en català fast food en un vídeo de campanya i un llarg etcètera, Cañizares torna a desenterrar la destral de guerra de la croada nacionalcatòlica. En la seua hiperbòlica al·lucinació, i passant-se per on tots sabem el dret dels ciutadans, encara que siguen catalans, a decidir per ells mateixos, tot els pertany, fins el Senyor-Déu de l’univers, que no dubten que cedirà a les seues pregàries. Però fa bé el purpurat d’Utiel, que collons, deixant les coses clares! A Dios rogando y con el mazo dando, sense trampa ni cartró ni complexos de cap tipus, a la desesperada i a dos dies d’unes eleccions que poden canviar moltes ratlles mal escrites de la història. Trau pit l’arquebisbe de València, fidel continuador de totes les mòmies que l’han precedit en el càrrec de martell d’heretges, castellans de vocació que sempre viuen d’esquena al poble, en defensa dels seus interessos de xuclòcter professional de la creu i l’espasa de l’imperi. Fa bé de no emmascarar la substància que alimenta la santa conjura, pàl·lida i trista, negada als arguments, que s’alça contra la vountat de Catalunya. Es tanca el cercle viciós de l’Espanya eternament rància de Cañizares. Però ja pot cantar misses i ordenar vigílies: l’espiritisme d’un déu que segurament té altres afers més urgents amb què entretenir la seua indiferència còsmica no podrà evitar que el diumenge repiquen unes altres campanes, ben distintes a les de Cañizares, en el cel nítid de la democràcia. Una cura d’humilitat sempre anirà bé per a l’ànima, i més si és o es diu cristiana. I un hisop de trellat i decència per purificar l’aire de la pestilència del diable feixista.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario