Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d’un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l’estiu de 1987 s’entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en […]
El que passa compta
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l’ètim llatí, que significa `comprendre´, que n’és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
El que passa compta
Saials. Atzucacs
La impossibilitat d'avançar per un atzucac. En francès i també a l'Empordà en diuen cul de sac
En el tresor que la cultura àrab va llegar-nos hi ha aquesta joia lèxica de l’atzucac que el dialecte valencià, al seu torn, ha preservat per al català comú. Directe, amb la mínima adaptació a la fonètica pròpia: az-zuqaq, el carreró. I l’especialització semàntica que estalvia el circumloqui: atzucac, carreró sense eixida.
El que passa compta
Penúria
El que passa compta
Saials. Incendis
El que passa compta
Votats i vetats
El que passa compta
La vigília de Cañizares
Cañizares torna a desenterrar la destral de guerra de la croada nacionalcatòlica passant-se per on tots sabem el dret dels ciutadans

Vespres del 27S el cardenal i arquebisbe Antonio Cañizares convoca una vigília a la Seu de València per resar per la unitat d’Espanya. Aquesta setmana els capellans de l’arxidiòcesi organitzaran jornades d’oracions en totes les parròquies i comunitats, col·legis diocesans, escoles catòliques i universitats de l’Església i, almenys durant un mes, s’introduiran precs especials a la Santa Missa amb aquesta intenció. S’espera que tantes veus entonant el conegut «Roguemos al Señor» seguit d’alguna de les peticions que figuren en el catàleg que s’ha fet arribar als fidels i contestat a l’uníson pel «Te rogamos, óyenos» arribarà a temps a les oïdes de l’Altíssim perquè, en la Seua infinita misericòrdia, evite la catàstrofe de la independència de Catalunya. El que no sabem és com s’ho farà Déu per quedar bé amb tirs i troians i no ferir susceptibilitats, atès que entre els independentistes no deuen faltar també catòlics de debò. Ni, arribat el cas que opte per tirar una maneta als unionistes del tant-si-us-agrada-com-si-no, que estan barallats amb les urnes i els vots, quins mètodes de persuasió de masses farà servir, ja que els camins de Déu són, per definició, inescrutables. Mala peça hi ha al teler. Per si no en teníem prou amb el Tribunal Constitucional, el president del Banc d’Espanya, la premsa espanyola a dreta i esquerra (com si diguérem), el Secretari d’Estat per a l’Esport, la web misteriosament trabucada de la Comissió Europea, la plana major del PP en un atac sobtat d’amor a Catalunya expressat en català fast food en un vídeo de campanya i un llarg etcètera, Cañizares torna a desenterrar la destral de guerra de la croada nacionalcatòlica. En la seua hiperbòlica al·lucinació, i passant-se per on tots sabem el dret dels ciutadans, encara que siguen catalans, a decidir per ells mateixos, tot els pertany, fins el Senyor-Déu de l’univers, que no dubten que cedirà a les seues pregàries. Però fa bé el purpurat d’Utiel, que collons, deixant les coses clares! A Dios rogando y con el mazo dando, sense trampa ni cartró ni complexos de cap tipus, a la desesperada i a dos dies d’unes eleccions que poden canviar moltes ratlles mal escrites de la història. Trau pit l’arquebisbe de València, fidel continuador de totes les mòmies que l’han precedit en el càrrec de martell d’heretges, castellans de vocació que sempre viuen d’esquena al poble, en defensa dels seus interessos de xuclòcter professional de la creu i l’espasa de l’imperi. Fa bé de no emmascarar la substància que alimenta la santa conjura, pàl·lida i trista, negada als arguments, que s’alça contra la vountat de Catalunya. Es tanca el cercle viciós de l’Espanya eternament rància de Cañizares. Però ja pot cantar misses i ordenar vigílies: l’espiritisme d’un déu que segurament té altres afers més urgents amb què entretenir la seua indiferència còsmica no podrà evitar que el diumenge repiquen unes altres campanes, ben distintes a les de Cañizares, en el cel nítid de la democràcia. Una cura d’humilitat sempre anirà bé per a l’ànima, i més si és o es diu cristiana. I un hisop de trellat i decència per purificar l’aire de la pestilència del diable feixista.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario